Cor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 141:
L'estimulació del cor està coordinada pel [[sistema nerviós autònom]], tant per part del [[sistema nerviós simpàtic]] (augmenta el ritme i força de contracció) com del [[sistema nerviós parasimpàtic|parasimpàtic]] (redueix el ritme i la força cardíacs).
La seqüència de les contraccions és produïda per la despolarització (inversió de la polaritat elèctrica de la membrana a causa del pas d'ions actius al seu interior) del [[node sinusal]] o ''node de Keith-Flack'', situat a la paret superior de l'aurícula dreta. El corrent elèctric produït, de l'ordre dels microvolts, es transmet al llarg de les aurícules i passa als ventricles pel [[Nòdul auriculoventricular|node auriculoventricular]] (node AV) situat en la unió entre els dos ventricles, format per fibres especialitzades. El node AV serveix per a filtrar l'activitat massa ràpida de les aurícules. Del node AV es transmet el corrent al [[feix de His]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Patra C, Brady MF |títol= Physiology, Bundle of His |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 4|volum= 2018 Oct 27; NBK531498 (rev) |pmid= 30285393 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK531498/ |llengua= anglès| consulta= 8 octubre 2019|}}</ref> que
Aquest sistema de conducció elèctric explica la regularitat del ritme cardíac i assegura la coordinació de les contraccions auriculoventriculars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Solaro, RJ |títol= Regulation of Cardiac Contractility |publicació= Morgan & Claypool Life Sciences |pàgines=pàgs: 50|volum= 2011; NBK54078 |pmid= 21634071 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK54078/ |llengua= anglès| consulta= 8 octubre 2019|}}</ref> L'activitat elèctrica del cor pot ser registrada i analitzada efectuant un [[electrocardiograma]] (ECG), prova que requereix la col·locació de diversos elèctrodes específicament situats a la superfície de la [[pell]].
Línia 150:
* Cronotropisme: es refereix al pendent del potencial d'acció. El SN simpàtic augmenta el pendent, per tant produeix taquicàrdia. En canvi el SN parasimpàtic la disminueix. Un control inotròpic cardíac incompetent provoca intolerància a l'[[Exercici físic|exercici]] i pot ser causa de trastorns seriosos si no es tracta de forma adequada.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brubaker PH, Kitzman DW |títol= Chronotropic Incompetence: Causes, Consequences, and Management |pàgines=pp: 1010-1020|publicació= Circulation |volum= 2011 Mar 8; 123 (9) |pmid= 21382903 |pmc= 3065291 |doi= 10.1161/CIRCULATIONAHA.110.940577 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3065291/| llengua= anglès| consulta= 8 octubre 2019|}}</ref>
* Dromotropisme (conductibilitat): és la capacitat de conduir els impulsos cardíacs mitjançant el sistema excitoconductor. El SN simpàtic té un efecte dromotròpic positiu, per tant fa augmentar la velocitat de conducció. El SN parasimpàtic és d'efecte contrari. Els [[Antagonista (bioquímica i farmacologia)|antagonistes]] del Ca2+ retarden la conducció AV i també els efectes de l'estimulació vagal o de substàncies com l'[[adenosina]] o la [[Digital (botànica)|digitalina]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Serra Simal, R |títol= Corazón. Conductibilidad o dromotropismo |pàgines=pàgs: 6. {{ISBN|84-688-1218-8}}|publicació= Fisiologia mèdica. WebFisio |volum= 2011; Set 29 (rev) |url= http://www.webfisio.es/fisiologia/cardiovascular/textos/dromotropismo.htm | llengua= castellà| consulta= 9 octubre 2019|}}</ref>
* Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.<ref>{{ref-publicació|cognom= Serra Simal, R |títol= Corazón. Relajación o lusitropismo |pàgines=pàgs: 2. {{ISBN|84-688-1218-8}}|publicació= Fisiologia mèdica. WebFisio |volum= 2011; Set 29 (rev) |url= http://www.webfisio.es/fisiologia/cardiovascular/textos/lusitropismo.htm | llengua= castellà| consulta= 8 octubre 2019|}}</ref>
== Dades curioses ==
| |||