Història del petroli a Veneçuela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Anys de declivi -1976-2000: espai |
|||
Línia 19:
Malgrat el coneixement de l'existència de petroli a Veneçuela des de feia segles, aquest recurs va cobrar real transcendència amb l'arribada del segle XX i els primers pous de importància no es van perforar sinó fins a la dècada de 1910. L'aleshores el president [[Cipriano Castro]] va aprovar un nou Codi de Mines per a la Nació el 23 de gener de 1904, establint així un principi que marcaria dramàticament el curs de la indústria petroliera fins a la seva nacionalització el 1976. El president de la República obtenia facultat plena per administrar i atorgar concessions petrolieres sense necessitat del consentiment del Congrés. Durant el seu govern, es van arribar a atorgar quatre concessions per explorar, produir i refinar petroli, les quals van ser sol·licitades amb l'evident propòsit d'ésser negociades amb inversionistes estrangers.<ref>{{ref web|nom=Simón Alberto|cognom= Consalvi|url=http://runrun.es/historia/43036/las-primeras-concesiones-petroleras-en-venezuela-por-simon-alberto-consalvi.html |títol=Las primeras concesiones petroleras en Venezuela|llengua=castellà|consulta= 20 de juny de 2017}}</ref>
Al 1908, [[Juan Vicente Gómez]] va reemplaçar Castro com a president de Veneçuela. Als següents anys, Gómez va continuar la política d'atorgament de concessions, que en la seva majoria van ser adjudicades als seus amics més propers, els qui alhora les van tornar a negociar amb les companyies petrolieres estrangeres que posseïen la tecnologia necessària per poder desenvolupar-les.<ref name=Coronel>{{ref llibre | títol=The Nationalization of the Venezuelan Oil Industry | any=1983 | editorial=Heath and Company | nom=Gustavo |cognom=Coronel}}</ref> Una d'aquestes concessions va ser atorgada a Rafael Max Valladares que va contractar la Caribbean Petroleum (subsidiària de la [[Royal Dutch Shell]]) per portar a terme el seu projecte d'exploració d'hidrocarburs. El 15 d'abril de 1914, el primer camp petrolífer veneçolà d'importància, [[Mene Grande]], va ser descobert per la Caribbean després de la finalització del pou ZumaqueI (
De 1914 a 1917, diversos jaciments de petroli van ser descoberts en tot el país, l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] [hi va endarrerir significativament el desenvolupament de la indústria. A causa de l'esforç de guerra, compra i transport de les eines i maquinària, algunes companyies petrolieres és van veure obligades a renunciar a la perforació fins després de la guerra. A la fi de 1917, les primeres operacions de refinament és duran a tèrmit a la refineria de San Lorenzo, i les primeres exportacions significatives de petroli veneçolà hi van sortir per la terminal ''Caribbean Petroleum'' en San Lorenzo. A la fi de 1918, el petroli hi va aparèixer per primera vegada a les estadístiques d'exportació de Veneçuela*amb una producció anual de 21.194 tones.<ref name=Martinez/> Després d'uns vint anys des de la instal·lació del primer trepant perforador de pous, Veneçuela s'havia convertit en el més gran exportador de petroli del món i el segon més gran productor de petroli, després dels [[Estats Units]]. L'exportació de petroli es va disparar de 1.9% a 91.2% entre 1920 i 1935.<ref>{{ref llibre | títol=The Politics of Oil in Venezuela | any =1975 | editorial=Stanford University Press | nom=Franklin |cognom=Tugwell}}</ref>
| |||