Prolamina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Referencia kafirina
referencia gliadina
Línia 30:
Segons la seva mobilitat en gels d'electroforesis, classifiquem les gliadines en quatre grups (α-, β-, γ-, ω-gliadines). No obstant això, recents recerques defensen que els grups  α- i β-gliadines pertanyen al quart grup, al costat de les ω-gliadines.
 
Les γ- i ω-gliadines són codificades per gens del loci (Gli-1) present al braç curt dels cromosomes del grup 1, les α- i β-gliadina, en canvi,  són codificades per gens del loci Gli-2 localitzades al braç curt dels cromosomes del grup 6. La seva estructura primària consisteix en un domini central (DC) hidrofílic tenint seqüències repetides d'aminoàcids rics en glutamina (Gln) i prolina (Pro). El domini central (DC) està envoltat per dos dominis terminals (DT) contenint baixos nivells de Gln i Pro i alts nivells d'aminoàcids hidrofòbics. A més, gairebé tots els aminoàcids ionitzables que estan presents en baixes concentracions, es presenten en el domini carboxil terminal (C-DT). Les gliadines del tipus α- i γ- presenten un petit domini amino-terminal (N-DT) contenint només alguns residus d'aminoàcids i un llarg DC i C-DT. Les ω-gliadines, presenten un llarg DC el qual abasta del 90 al 96% de la seqüència de la proteïna el qual té un curt N-DT i C-DT. La presència de parts hidrofòbiques i hidrofíliques en α- i γ-gliadines condueixen a propietats anfifíliques.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31588935|títol=Molecular mechanisms of 33-mer gliadin peptide oligomerisation.|consulta=13/10/19|llengua=English|editor=Grupo de Biofísica, Instituto de Física del Sur, Universidad Nacional del Sur, Bahía Blanca, Buenos Aires, Argentina. costabel@criba.edu.ar.|data=23/10/19}}</ref>
 
<br />