Lent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 3:
Una '''lent''' és un dispositiu, tradicionalment en [[vidre]], destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un [[sistema òptic]], format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum. La paraula lent prové del [[llatí]] ''lentis'' que significa "[[llentia]]", i així s'anomenà les lents òptiques per la similitud amb la forma de la llentia. Al [[segle XIV]] van començar a fabricar-se petits discs de [[vidre]] que podien muntar-se sobre un marc. Van ser les primeres [[ulleres]] de lectura.<ref>[http://www.planetacurioso.com/2007/07/25/cual-es-el-origen-de-la-palabra-lente/ "¿Cuál es el origen de la palabra Lente?" a ''Planeta curioso'' {{es}}]</ref>
D'una manera més detallada poden definir una lent com un sistema òptic format per dues superfícies refringents no paral·leles amb un eix comú, anomenat eix principal, una de les quals, almenys, és corba. Els raigs de [[llum]] que, procedents d'un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l'objecte i la lent.<ref>[http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0119100 "Lent", article a ''Gran Enciclopèdia Catalana''] (accés el 2-02-08)</ref>
<br /> ▼
== Tipus de lents ==
Linha 13 ⟶ 15:
Les lents més comunes es basen en el diferent grau de refracció que experimenten els raigs de llum en incidir en punts diferents de la lent. Les més conegudes són les que s'utilitzen per a corregir els problemes de visió, com les ulleres i les lents de contacte. També s'usen lents, o combinacions de lents i miralls, en [[telescopis]] i [[microscopis]]. El primer telescopi astronòmic va ser construït per [[Galileo Galilei]] usant dues lents convergents.
=== Altres tipus de lents ===▼
▲<br />
Existeixen també instruments capaços de fer convergir o divergir altres tipus d'[[ones electromagnètiques]], que també són lents. Per exemple, en els [[microscopis electrònics]] les lents són de caràcter [[magnètic]].▼
En [[astrofísica]] és possible observar fenòmens de lents [[gravitatòries]] quan la llum procedent d'objectes molt llunyans passa a prop d'objectes massius, corbant-se en la seva trajectòria.▼
=== Lent de Luneburg === ▼
La '''lent de Luneburg''' consisteix en una lent que té la propietat de concentrar els raigs d'una ona plana incident en un punt de la seva superfície, diametralment oposat a la direcció d'incidència. Com l'esfera té simetria de revolució, la propietat es compleix amb independència de la direcció d'incidència. La lent és una esfera de radi r<sub>0</sub>, amb un índex de refracció que varia d'acord amb la llei següent:▼
<math>n=\sqrt{\epsilon}=\sqrt{2-\left ( \frac{r}{r_0}\right ) ^2}</math>▼
En el centre de l'esfera l'índex de refracció val <math>\sqrt{2}</math> i disminueix gradualment fins a la perifèria, on val 1. ▼
En òptica és difícil aconseguir aquest control dels materials, però a freqüències de microones es pot fer si s'utilitzen lents de Lunenberg modificades com a reflectors retrodirectius com a radar: es recobreix la semiesfera posterior d'una lent de Lunenberg amb un material reflector, com per exemple alumini o coure, o així s'aconsegueix que l'ona incident i la reflectida tinguin la mateixa direcció.▼
=== Lent artificial ===▼
Un altre tipus són les '''lents artificials''', que són les que es construeixen amb materials artificials no homogenis, de manera que el seu comportament exhibeix índexs de refracció menors que la unitat,<ref>Nota: Convé recordar que la velocitat de fase sí que pot ser més gran que la de la llum en el buit</ref> i així, per exemple, es tenen lents biconvexes divergents. També en aquest cas, aquest tipus de lents són útils en [[microones]] i només últimament s'han descrit materials amb aquesta propietat a longituds d'ona òptiques.▼
== La lent en la fotografia ==
Aquest dispositiu va ser aplicat com a peça dins la [[càmera estenopeica]] tan d'hora com es va conèixer la seva utilitat en l'àmbit fotogràfic. Aquest tipus de càmera plantejava alguns problemes; el temps d'exposició era massa larg, a vegades la nitidesa era insuficient i era impossible controlar amb exactitud l'enquadament.▼
▲== Aquest dispositiu va ser aplicat com a peça dins la [[càmera estenopeica]] tan d'hora com es va conèixer la seva utilitat en l'àmbit fotogràfic. Aquest tipus de càmera plantejava alguns problemes; el temps d'exposició era massa larg, a vegades la nitidesa era insuficient i era impossible controlar amb exactitud l'enquadament. ==
Com a solució a aquesta situació, es col·locà la lent en el mateix lloc on hi trobariem l'estenop, però amb un orifici molt més gran. Aquest fet permet, a més a més d' un millor aprofitament de la intensitat lluminosa, que al mateix temps es mantingui la coorelació punt a punt entre l'objecte i la seva projecció en el pla focal. Tot i així, més endevant es trobarien altres dificultats en la utilització d'aquesta, com la creació d'aberracions cromàtiques ([[Cercle de confusió|cercles de confusió]]), i una sobreexposició de la imatge.
Linha 26 ⟶ 42:
Les lents tenen una sèrie d'elements bàsics que hem de conèixer abans de començar el seu estudi:
*
*
*
*
=== Formació d'imatges amb una lent ===
Linha 36 ⟶ 52:
La mida d'una imatge dependrà de la mida de l'objecte, de la distància de l'objecte al centre òptic i de la distància focal de la lent.
<br />
▲=== Altres tipus de lents ===
▲Existeixen també instruments capaços de fer convergir o divergir altres tipus d'[[ones electromagnètiques]], que també són lents. Per exemple, en els [[microscopis electrònics]] les lents són de caràcter [[magnètic]].
== La lent en l'ull humà ==
▲En [[astrofísica]] és possible observar fenòmens de lents [[gravitatòries]] quan la llum procedent d'objectes molt llunyans passa a prop d'objectes massius, corbant-se en la seva trajectòria.
[[Fitxer:Cámara y ojo.png|miniatura|Similituds càmera fotogràfica i ulll humà]]
El sistema d'una càmera fotogràfica és molt similar al de [[Ull|l'ull humà]]. Molts dels components d'aquesta es corresponen amb els de l'ull. Per exemple, el diafragma és el substitut de l[[Iris (anatomia)|'iris]], el Sensor CCD fa la meteixa funció que la [[retina]] i la sensibilitat d'aquesta correspondría a l'ISO.
Aquí ens fixarem en la semblança de la [[còrnia]] i el [[cristal·lí]] amb la lent d'una càmera. Aquests són lents que enfoquen tots els raigs de llum en un punt exacte de la retina, com la lent fa en el pla focal de l'instrument fotogràfic. El mal funcionament o disseny d'aquesta té com a consequència un mal enfoc de la imatge. De la meteixa manera, si la cornea no té la curvatura adequada es produeix miopía o hipermetroía.
▲=== Lent de Luneburg ===
▲La '''lent de Luneburg''' consisteix en una lent que té la propietat de concentrar els raigs d'una ona plana incident en un punt de la seva superfície, diametralment oposat a la direcció d'incidència. Com l'esfera té simetria de revolució, la propietat es compleix amb independència de la direcció d'incidència. La lent és una esfera de radi r<sub>0</sub>, amb un índex de refracció que varia d'acord amb la llei següent:
▲<math>n=\sqrt{\epsilon}=\sqrt{2-\left ( \frac{r}{r_0}\right ) ^2}</math>
▲En el centre de l'esfera l'índex de refracció val <math>\sqrt{2}</math> i disminueix gradualment fins a la perifèria, on val 1.
▲En òptica és difícil aconseguir aquest control dels materials, però a freqüències de microones es pot fer si s'utilitzen lents de Lunenberg modificades com a reflectors retrodirectius com a radar: es recobreix la semiesfera posterior d'una lent de Lunenberg amb un material reflector, com per exemple alumini o coure, o així s'aconsegueix que l'ona incident i la reflectida tinguin la mateixa direcció.
▲=== Lent artificial ===
▲Un altre tipus són les '''lents artificials''', que són les que es construeixen amb materials artificials no homogenis, de manera que el seu comportament exhibeix índexs de refracció menors que la unitat,<ref>Nota: Convé recordar que la velocitat de fase sí que pot ser més gran que la de la llum en el buit</ref> i així, per exemple, es tenen lents biconvexes divergents. També en aquest cas, aquest tipus de lents són útils en [[microones]] i només últimament s'han descrit materials amb aquesta propietat a longituds d'ona òptiques.
La distància entre el cristal·lí i la retina equival a la distància focal d'un objectiu.
<br />{{Referències}}
== Vegeu també ==
| |||