Gal·la Placídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 11:
Gal·la va néixer vers l'any [[389]] (entre 388 i 393) i va rebre la millor educació que una nena podia tenir, aprenent [[Grec medieval|grec]], [[llatí]] i estudis religiosos.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=11|isbn=9788439396079}}</ref> En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador [[Constanci II]] i esposa de l'emperador [[Flavi Gracià|Gracià]]. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort de [[Flàvia Serena|Serena]], vídua d'[[Estilicó]], acusada de mantenir correspondència amb el visigot [[Alaric I]], que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a ostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]], prop de [[Ravenna]], i segons [[Olimpiòdor de Tebes]] i Idaci a [[Narbona]]; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.
Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a [[Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat]], Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la [[basílica de Sant Pere]], a Roma. Després d'haver estat assassinat ([[415]]), a les darreres voluntats Ataülf encarregava
Honori va declarar august Constanci (III) ([[420]]), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de ''nobilissimus'', equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el [[421]], només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascú van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.
| |||