Marcel·lí Gonfaus i Casadesús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 2:
'''Marcel·lí Gonfaus''' de malnom '''Marçal''' ([[Prats de Lluçanès]], [[14 de juny]] de [[1814]] - [[Girona]], [[8 de novembre]] de [[1855]]) fou un [[militar]] carlí.
Als vint anys d'edat ingressà en l'exèrcit carlí i
El [[1847]], durant la [[Segona Guerra Carlina]] tornà a prendre les armes, ascendint a [[coronel]] i distingint-se en les accions d'[[Aiguaviva]], presa de [[Banyoles]], [[Pasteral]], vencent al general [[Manuel Gutiérrez de la Concha|de la Concha]] a [[Fornells]]. Manava una [[divisió]] de [[llancer]]s lluçanesa, els quals es distingien per la seva valentia i audàcia, arribant sovint a doblegar les forces cristines.
En una acció sostinguda per apoderar-se d'unes cases als afores d'[[Amer]], el llavors comandant i després general isabelí [[Marcelino de Oraá Lecumberri|Oràa]], es féu fort en aquestes amb un grup de soldats, que, després de resistir tres dies i esgotades les municions, trobant-se ferits la majoria, menysprearen encara les intimidacions de capitulació que els hi feien els carlins menats per Gonfaus. Aquests assaltaren llavors les cases, i s'apoderaren del comandant Oràa, al qual anaven afusellar, quan Gonfaus li estrenyé la mà i el deixà lliure, en premi a l'heroisme demostrat.▼
▲En una acció sostinguda per apoderar-se d'unes cases als afores d'[[Amer]], el llavors comandant i després general isabelí [[Marcelino de Oraá Lecumberri|Oràa]],
Continuà Gonfaus les operacions cobrint-se de glòria per les seves gestes, fins a veure's envoltat per les columnes dels generals [[Pascual Echagüe|Echagüe]], [[Rios]], [[Santiago Ruiz]], [[Lafont]] i [[Hore]], en combinació amb la del general de la Concha. Malgrat la pressió de les forces contràries, encara va fer presonera la guarnició de [[Granollers]], i guanyà les accions de [[Mieres]] i [[Rupit]]. Per fi, el general Hore el derrotà i el féu presoner, sent conduït a Girona, on un [[consell de guerra]] el condemnà a ésser afusellat. El [[10 d'abril]] de [[1849]] ja es trobava amb els ulls embenats davant l'escamot que l'anava a afusellar, quan arribà el general Oràa amb l'indult que havia sol·licitat de la reina, en record de la gràcia que de Gonfaus havia assolit. Fou conduït a [[Barcelona]], on el general de la Concha l'omplí d'atencions.▼
Continuà Gonfaus les operacions cobrint-se de glòria per les seves gestes, fins a veure's assetjat per les columnes dels generals [[Pascual Echagüe|Echagüe]], [[Rios]], [[Santiago Ruiz]], [[Lafont]] i [[Hore]], en combinació amb la del general de la Concha. Malgrat la pressió de les forces contràries, encara va fer presonera la guarnició de [[Granollers]], i guanyà les accions de [[Mieres]] i [[Rupit]].
▲
En virtut d'una amnistia, emigrà a França. Però el [[1855]] entrà de bell nou a Espanya, sostenint gairebé sol l'[[alçament de 1855]]; però ferit i fet presoner a [[Orriols (Bàscara)]], fou afusellat a Girona.
| |||