Novel·la cavalleresca: diferència entre les revisions

Al llarg de l'Edat Mitjana, es van produir múltiples transformacions socials, la noblesa deixa de ser una classe social bàrbara, la mentalitat se centra només en la guerra i la conquesta, per esdevenir una aristocràcia refinada amb ideals com ara l'heroïcitat i l'amor. Aquesta transformació social es va reflectir en l'evolució literària que es va originar en aquest període i que va donar lloc a l'origen de la novel·la. De la tradició narrativa basada en la inspiració artúrica sorgeixen els [[llibres de cavalleries]] que van tenir una gran acollida fins al segle XII, i d'ells posteriorment es va evolucionar cap a la novel·la cavalleresca que va sorgir a mitjans del s. XV, amb les seves pròpies característiques literàries, per tant no podem confondre els llibres de cavalleries amb la novel·la cavalleresca. Aquest article pretén posar de manifest les diferències entre els dos estils, reflectint les particularitats típiques de cada un d'ells.

 

 

Aquests llibres narren les gestes fantàstiques i increïbles d'un cavaller, com a personatge principal, considerat un heroi, l'origen ve d'un naixement èpic i extraordinari, les qualitats d'aquest personatge són inversemblants i fantàstiques, com ara una força sobrenatural, el do de la màgia; és mitificat com un personatge omnipotent i invencible. Els llibres de cavalleries situen la història en llocs llunyans i exòtics, recreant escenaris fantàstics i en un temps no contemporani, sinó en èpoques llunyanes i fins i tot mítiques. En el rerefons de les històries de cavallers apareixen éssers irreals amb els quals ha de lluitar, com ara dracs, serps gegants, bruixes i gegants gegants, dels quals sempre surt victoriós. I en les seves aventures solen aparèixer personatges secundaris, els quals ofereixen la seva ajuda com ara nans, o mags ... Resulten llibres molt extensos plens d'aventures fantàstiques, en les quals sempre s'obren nous camins perquè l'heroi surti victoriós de tota gesta. [[Amadís de Gaula]] és un referent en aquest tipus de llibres de cavalleries.

 

 

Sorgeixen al s. XV, i tenen com a intenció ser un reflex contemporani dels cavallers d'aquesta època, per tant intenten ser el més versemblant i reals possible. Els personatges principals recauen sobre cavallers forts i valents però sense sobrepassar les capacitats normals de l'ésser humà, els quals han de realitzar gestes de dimensions reals, que qualsevol altre cavaller podria realitzar; per això han valer-se de la seva intel·ligència, astúcia i valor. Es caracteritzen per ser nobles, lleials, honorables i fidels als seus deures ètics. L'acció se situa sobre llocs reals fàcilment recognoscibles pels lectors o oients, i transcorre en un temps coetani al lector. En el seu intent per voler reflectir la realitat del moment, en aquest tipus de novel·les apareixen personatges, batalles, o gestes reals de l'època. Són referents d'aquest tipus, les novel·les catalanes [[Tirant lo Blanc]] i [[Curial e Güelfa]].