Ebre: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Ebre''' (en [[castellà]], [[basc]] i [[aragonès]] ''Ebro'', en [[llatí]] ''Hiberus Flumen'', en [[àrab]] أبرة ''Ibruh'') és el segon [[riu]] més cabalós de la [[península Ibèrica]] després del [[Duero]], i l'únic gran riu peninsular que aboca a la [[Mediterrània]]. Neix al vessant sud de la [[serralada Cantàbrica]], des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 930 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània, on desemboca formant un [[delta fluvial|delta]] ampli de 500 km².

 

El nom està plenament documentat en les fonts antigues com a Ἴβηρος i Ἴβηρ en [[grec|llengua grega]], i ''Hiberhus'' i ''Iberus'' en [[llatí|llengua llatina]]. Tanmateix el seu origen no és clar. La teoria més acceptada afirma que el nom deriva d'''Iber'', antic hidrònim utilitzat pels pobles ibers abans de l'arribada dels grecs, que també va ser portat per un altre riu al sud de la península (identificat amb el riu [[Tinto]], a la província de [[Província de Huelva|Huelva]]) que hauria donat nom a la [[península Ibèrica]] (Ιβηρία en grec, ''Hiberia'' i ''Iberia'' en llatí) i als pobles ibers (Ἴβηροι en grec, ''Hiberi'' i ''Iberi'' en llatí). L'etimologia d'aquests hidrònims ha estat relacionada amb els mots [[basc|bascs]] ''ibar'' ('ribera' o 'marge del riu') i ''ibai'' ('riu'), i seria compartida pels noms d'altres rius com l'[[Ibor]] (afluent del [[Tajo]] a [[Província de Càceres|Càceres]]) i l'[[Íbias]] (afluent del [[Navia]] a [[Astúries]]). Aquesta etimologia és avalada pel ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' d'[[Antoni Maria Alcover i Sureda|Alcover]] i [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Moll]].<ref>{{ref-web |url=http://dcvb.iec.cat|títol=Diccionari català-valencià-balear<!--Títol generat per bot-->}}</ref>