Cronologia de l'evolució humana: diferència entre les revisions

L<nowiki>' </nowiki>''[[Acanthostega]]'' és un [[amfibi]] extingit que es troba entre els primers animals amb extremitats reconeixibles. És un candidat a ser un dels primers [[vertebrat]]s en ser capaços de desplaçar-se per la terra. Li mancaven [[canell]]s i estava generalment menys adaptat a caminar per terra. Probablement les extremitats no podien aguantar el pes de l'animal. Tenia tant [[agalla|agalles]] com [[pulmó|pulmons]].

L<nowiki>' </nowiki>''[[Ichthyostega]]'' és un [[tetràpode]] primerenc, essent un dels primers animals amb cames, braços i ossos als dits, l<nowiki>' </nowiki>''[[Ichthyostega]]'' és vist com un [[híbrid]] entre els [[peix]]os i els [[amfibi]]s. L<nowiki>' </nowiki>''Ichthyostega'' tenia cames però és probable que no es fessin servir per caminar. Es creu que passava períodes molt breus fora l'aigua i que feia servir les extremitats pe tornar al [[fang]].

Els [[haplorí|haplorins]] es varen dividir en elss infraordres dels [[platirí|platirins]] i els [[catarí|catarins]]. Els catarins varen romandre a [[Àfrica]] quan aquesta es va separar de l'[[Amèrica del Sud]]. Un dels seus ancestres pot haver estat l' ''[[Aegyptopithecus]]''. Entre d'altres antics catarins hi ha el ''[[Bugtipithecus inexpectans]]'', el ''[[Phileosimias kamali]]'' i el ''[[Phileosimias brahuiorum]]'', que són semblants als actuals [[lemur]]s. Els mascles catarins varen guanyar visió de color però varen perdre el rastre de [[feromona|feromones]].

Els avantpassats dels humans s'especien dels acantpassats mutus dels [[ximpanzé]]s. L'últim avantpassat comú és el ''[[Sahelanthropus tchadensis]]''. El més primerenc en la branca humana és l' ''[[Orrorin tugenensis]]''. Tant els ximpanzés com els humans tenen una [[laringe]] que es resitua durant els dos primers dos anys de vida en un punt entre la [[faringe]] i els [[pulmó|pulmons]], indicant que els ancestres comuns tenien aquesta característica precursora de la parla.

L<nowiki>' </nowiki>''[[Homo habilis]]'' és creu que és l'avantpassat de l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo ergaster]]'', que al mateix temps va doanr lloc a l'espècie més humana de l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo erectus]]''. Hi ha un debat sobre si l<nowiki>' </nowiki>''H. habilis'' és un avantpassat directe i sobre quants dels fòssils coneguts han de ser atribuïts a aquesta espècie.

vegeuVegeu: ''[[Homo rudolfensis]]''

L<nowiki>' </nowiki>''[[Homo erectus]]'' apareix a l'[[Àfrica]].

Es creu que és un avantpassat dels humans moderns (considerant l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo heidelbergensis]]'' com a un pas intermediari).

| L<nowiki>' </nowiki>''[[Homo georgicus]]'' ([[Geòrgia]]), de petit cervell, s'hi desplaça des d'Àfrica amb característiques de l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo erectus]]'' i l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo habilis]]''.

| Un ''[[Homo heidelbergensis]]'' de 1,5 m d'alçada deixa petjades en cendres volcàniques solidificades d'Itàlia. És morfològicament molt semblant a l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo erectus]]'' però té un major cervell que fa un 93% de la mida de l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo sapiens]]''. L'espècie era alta de mitjana (1,8 m) i més musculada que els humans moderns.

| L' ''Homo sapiens'' (''[[Homo sapiens idaltu]]'') a [[Etiòpia]], al [[riu Awash]], a [[Herto]], practica rituals funeraris.

Els primers humans anatòmicament moderns (''[[Homo sapiens]]'') apareixen a [[Àfrica]], evolucionant de l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo heidelbergensis]]''.

La pell de l<nowiki>' </nowiki>''[[Homo sapiens]]'' està relativament mancada de pèl comparada amb la dels altres primats. El color de pell dels humans contemporanis pot anar des del marró molt fosc fins al rosa pàl·lid. Està geogràficament estratificat i generalment es correspon amb els nivells d'[[ultraviolat|UV]]. La pell humana i el color de cabell està controlada en part pel [[gen]] [[Mc1r|MC1R]]. Per exemple, el [[pèl roig]] i la pell pàl·lida d'alguns [[Europa|europeus]] és el resultat de la [[mutació]] en el gen [[Mc1r|MC1R]]. La pell humana té la capacitat d'[[broncejar-se]] en resposta a l'exposició dels UV. La variació en la capacitat de bronzejar-se està també controlada pel gen [[Mc1r|MC1R]].

| [[Teoria de la catàstrofe de Toba|Erupció spervolcànicasupervolcànica de Toba]], [[Sumatra]], [[Indonèsia]] fa disminuir la població humana. 6 anys d'[[hivern nuclear]] i 1000 anys d'[[Edat de Gel]].

| Els [[neanderthal]]s s'extingeixen deixant l' ''Homo sapiens'' com l'única espècie viva del gènere ''[[Homo]]''.