Technicolor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Ampliació a partir de la traducció d'algunes seccions de l'article en castellà. |
||
Línia 32:
==== Procés 3 ====
Basant-se en la mateixa tècnica que va aplicar per primer cop a les pel·lícules Max Handschiegl el 1916, es va desenvolupar també durant el 1928 el ''procés 3'' de Technicolor. El primer film que feia servir aquest procés va ser ''[[The Viking]] (1928), que comptava amb música sincronitzada i efectes de so''.
El procés, que utilitzava un sistema similar de filmació als anteriors, es basava a aplicar a cada pel·lícula una substància gelatinosa (que es deia [[pel·lícula matriu]]) que enduria. Després, en tenyir la pel·lícula vermella de verd i la verda de vermell, la gelatina absorbia part de la tinta en les zones adequades. Una tercera pel·lícula absorbiria la tinta de les dues pel·lícules, creant la pel·lícula en color.
Després, en tenyir la pel·lícula vermella de verd i la verda de vermell, la gelatina absorbia part de la tinta en les zones adequades. Una tercera pel·lícula absorbiria la tinta de les dues pel·lícules, creant la pel·lícula en color. El 1929 s'estrenaria la primera pel·lícula 100% sonora en color, ''[[On with the show]]'', de la qual avui en dia només es conserven còpies completes en blanc i negre i només algun fragment en color. El 1931 s'estrenaria una actualització del tercer procés que eliminava part del gra de la pel·lícula, augmentant la qualitat d'imatge. Sent ja l'època de la [[Gran Depressió]], poc més d'una desena de pel·lícules es van produir en aquest format, la primera d'elles, ''[[The Runaround]]'' (1931). Gran part dels negatius rodats en aquests formats de Technicolor van ser reciclats per a altres usos o van ser destruïts a finals dels anys quaranta quan Technicolor va voler fer lloc als seus magatzems. Això explica que tantes pel·lícules d'aquesta primera època de Technicolor s'hagin perdut o només es conservin en blanc i negre.▼
El 1929 s'estrenaria la primera pel·lícula 100% sonora en color, ''[[On with the show]]'', de la qual avui en dia només es conserven còpies completes en blanc i negre i només algun fragment en color. La resta de films a partir d'aquell moment es van començar a fer íntegrament o gairebé íntegrament mitjançant el ''procés 3'' de Technicolor: ''[[Gold Diggers of Broadway]]'' (1929), ''[[The Show of Shows]]'' (1929), ''[[Sally (1929)|Sally]]'' (1929), ''[[The Vagabond King]]'' (1930), ''[[Follow Thru]]'' (1930), ''[[Golden Dawn]]'' (1930), ''[[Hold Everything]]'' (1930), ''[[The Rogue Song]]'' (1930), ''[[Song of the Flame]]'' (1930), ''[[Song of the West]]'' (1930), ''[[The Life of the Party]]'' (1930), ''[[Sweet Kitty Bellairs]]'' (1930), ''[[Bride of the Regiment]]'' (1930), ''[[Mamba (pel·lícula)|Mamba]]'' (1930), ''[[Whoopee! (pel·lícula)|Whoopee!]]'' (1930), ''[[King of Jazz]]'' (1930), ''[[Under a Texas Moon]]'' (1930), ''[[Bright Lights (pel·lícula)|Bright Lights]]'' (1930), ''[[Viennese Nights]]'' (1930), ''[[Woman Hungry]]'' (1931), ''[[Kiss Me Again]]'' (1931) y ''[[Fifty Million Frenchmen]]'' (1931). A més, també es van realitzar nombrosos curtmetratges que feien servir el ''procés 3,'' incloent-hi els primers dibuixos animats sonors en color realitzats per productors com ara [[Ub Iwerks]] y [[Walter Lantz]].
▲
=== Technicolor de tres tires ===
==== Procés 4 ====
Ja des de 1924, Technicolor tenia en ment la creació d'un procés a tot color, i cap al 1929 la companyia estava treballant activament per tal de desenvolupar aquest procés. Hollywood havia dut a terme un ús tan exhaustiu de Technicolor entre 1929 i 1930 que molts pensaven que la indústria de cinema aviat passaria a produir exclusivament en color. Cap a l'any 1931, la [[Gran Depressió]] va impactar en la indústria de cinema, que va començar a fer ajustaments econòmics per tal de reduir els pressupostos. La producció en color s'havia vist afectada dràsticament per 1932, quan [[Burton Wescott]] i [[Joseph A. Ball]] van completar el treball de desenvolupar una nova càmera en tres colors. Technicolor podia ara prometre als estudis un rang complet de colors, a diferència de l'espectre limitat al vermell i el verd de les pel·lícules anteriors.
El procés de Technicolor de tres colors va ser introduït el 1932, i va ser l'anomenat ''Procés 4''. Es basava en un doble prisma. El primer d'ells descomponia la llum en [[magenta]] i [[verd]], imprimint una primera pel·lícula pel verd. La llum magenta passava per un segon prisma que la descomponia en vermell i blau, i cada color s'imprimia en la seva corresponent pel·lícula. En el positiu, aquests colors quedaven en [[cian]], magenta i [[groc]]. La combinació dels tres colors aconseguia reproduir tot l'espectre de color, a diferència de tots els processos de dos colors anteriors, resultant en una imatge més natural. [[Walt Disney]] va signar un contracte d'exclusivitat amb aquest procés de tres colors per dos anys, destinat en principi per la seva sèrie ''[[Silly Symphonies]]'', ''[[Flors i arbres]]'' (1932) va ser la primera rodada en color. ▼
▲El procés de Technicolor de tres colors va ser introduït el 1932, i va ser l'anomenat ''Procés 4''. Es basava en un doble prisma. El primer d'ells descomponia la llum en [[magenta]] i [[verd]], imprimint una primera pel·lícula pel verd. La llum magenta passava per un segon prisma que la descomponia en vermell i blau, i cada color s'imprimia en la seva corresponent pel·lícula. En el positiu, aquests colors quedaven en [[cian]], magenta i [[groc]]. La combinació dels tres colors aconseguia reproduir tot l'espectre de color, a diferència de tots els processos de dos colors anteriors, resultant en una imatge més natural. [[Walt Disney]], convencut per Kalmus, va filmar una de les seves [[Silly Symphonies]], [[Arbres i flors]] (1932) fent ús del ''procés 4.'' En vista del potencial del nou Technicolor a tot color, [[Walt Disney]] va signar un contracte d'exclusivitat amb aquest procés de tres colors per a una durada de dos anys
==== Rodant metratge en Technicolor, 1932-1955 ====
Els avantatges de l'procés de Technicolor sobre els primers processos de color gairebé natural eren que es tractava d'un mètode de síntesi sostractiva, en lloc d'additiva: a diferència dels processos additius [[Kinemacolor]] i [[Chronochrome]], les còpies en Technicolor no necessitaven un equipament de projecció especial, i a diferència del procés additiu [[Dufaycolor]], la imatge projectada no havia de passar per una capa de filtre de color basada en un mosaic obstructiu. El més important, comparat amb altres sistemes subtractius, era que Technicolor oferia el millor balanç entre alta qualitat d'imatge i velocitat d'impressió.
La càmera del procés 4 de Technicolor contenia filtres, un separador de llum consistent en una superfície parcialment reflectant dins d'un prisma separador en forma de cub, i tres rotllos separats de pel·lícula en blanc i negre (d'aquí el nom de "tres tires" ). El separador de llum permetia que un terç de la llum que passava a través de la lent creués pel reflector i un filtre verd, per formar la imatge d'una de les tres tires, que gravava només el component verd de l'espectre lluminós. Els altres dos terços es reflectien pel mirall cap avall i passaven per un filtre magenta, que absorbia la llum verda i permetia només el pas de la zona vermella i blava de l'espectre. Després d'aquest filtre hi havia les altres dues tires de pel·lícula, amb les seves respectives emulsions pressionades en contacte. La pel·lícula frontal era de tipus ortocromátic cega a l'vermell que registrava només la llum blava. A la superfície de la seva emulsió hi havia una cobertura vermella ataronjada que evitava que la llum blava arribés a l'emulsió pancromàtica de la pel·lícula darrere d'ella, registrant així només la part vermella de l'espectre.
Cadasun dels tres negatius resultants s'imprimia en una pel·lícula matriu especial. Després del processament, cada matriu era una representació gairebé invisible dels fotogrames de pel·lícula en forma de relleus de gelatina, més gruixuts (i per tant més absorbents) on cada imatge era més fosca, i més prim on era més lluminosa. Cada matriu es submergia en una tinta de la color complementària a l'registrada en el negatiu corresponent: cyan per al vermell, magenta per al verd i groc per al blau.
Una sola tira de pel·lícula en blanc i negre amb la banda sonora i les línies separadores de fotogrames que s'havia imprès es posava posteriorment en contacte amb cadascuna de les matrius de tinta, construint així la imatge en color. La gelatina de la cobertura de gelatina era absorbida per la pel·lícula receptora en comptes de ser dipositada en la seva superfície (d'aquí el terme de "incrustament de tinta"). Parlant amb propietat, es tractava d'un procés d'impressió mecànica, lleugerament similar a la [[Òfset|impressió òfset]] o a la [[litografia]], i no un procés fotogràfic, ja que la impressió real no incloïa un canvi químic provocat per l'exposició a la llum.
Durant els primers temps del procés, la pel·lícula receptora s'estampava en un 50% amb una imatge en blanc i negre derivada de la pel·lícula verda, anomenada filmació clau o K (de Key). Aquest procés es feia servir principalment per cobrir les vores fines de la imatge, en les quals els colors es barrejaven de manera poc realista, formant una mena de franges de color. Aquest negre addicional augmentava el contrast de la imatge final i ocultava qualsevol tipus de franja. No obstant això, el colorit global es veia perjudicat com a resultat. L'any 1944, Technicolor havia millorat el procés per resoldre aquestes dificultats, i la filmació J es va eliminar.
==== Convencent a Hollywood ====
Després que el cinema en color tornés a guanyar pes, els estudis es van mostrar disposats a adoptar el Technicolor de tres colors, sempre i quan es provés la seva viabilitat. Filmar en Technicolor de tres colors requeria una il·luminació extremadament brillant, atès que la pel·lícula era d'una enorme lentitud de ROSTEIX 5. Aquest fet, juntament amb la mida de les càmeres i falta d'experiència amb la cinematografia en tres colors va provocar escepticisme en els comitès dels estudis.
A mitjans dels anys trenta, tots els estudis majoritaris excepte [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]] estaven patint problemes econòmics, i un procés en color que reproduís de veritat tot l'espectre visual va aparèixer com a una possible opció de salvar la indústria malaltissa.
Al novembre de 1933, Herbert Kalmus, de Technicolor, i [[RKO Pictures|RKO]] van anunciar plans de produir pel·lícules en Technicolor de tres tires el 1934, començant amb [[Ann Harding]] com a protagonista de la pel·lícula [[The World Outside]]. L'ús de l'Technicolor en acció real es va veure per primera vegada en un número musical de la pel·lícula de la [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]] [[The Cat and the Fiddle]], estrenada el 16 de febrer de 1934. L'1 de juliol, [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]] va publicar Hollywood Party, amb una seqüència de animació en Technicolor produïda per [[Walt Disney]]. El 28 de juliol de el mateix any, [[Warner Brothers]] va publicar [[Service With a Smile]], seguit per [[Good Morning, Eve!]] el 5 d'agost, dos curtmetratges còmics protagonitzats per [[Leon Errol]] i rodats en Technicolor de tres tires. [[Pioneer Pictures,|Pioneer Pictures]], una companyia de cinema formada per inversors de Technicolor, va produir la pel·lícula que sol ser acreditada com el primer curtmetratge d'acció real en tres colors, [[La cucaracha (cortometraje)|La cucaracha]], estrenat el 31 d'agost de 1934. Publicada per [[RKO Pictures|RKO]], el film va ser un èxit en introduir el nou Technicolor com un mitjà viable per a pel·lícules d'acció real. El procés de tres tires també es va fer servir per a diverses seqüències curtes de pel·lícules rodades durant 1934, incloent les seqüències finals de [[The House of Rothschild]].
L'actriu dominicana que va triomfar a Hollywood i més concretament a [[Universal Studios]], [[Maria Montez]], va ser nomenada com ''La Reina Del Technicolor,'' atès que va protagonitzar una sèrie de pel·lícules d'aventures en technicolor que van resultar enormement atractives per a tot el públic, fet que va implicar que el technicolor esdevingués encara més popular a Hollywood.
La pel·lícula [[Becky Sharp]] (1935) es va convertir en el primer llargmetratge rodat íntegrament en Technicolor de tres tires. Inicialment, el sistema en Technicolor només es podia utilitzar en interiors. El 1936, [[El camí del pi solitari]] es va convertir en la primera producció amb seqüències en exteriors que presentava uns resultats impressionants. L'espectacular èxit de la [[La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)|Blancaneus i els set nans]] (1937), estrenada al desembre de 1937 i convertint-se el 1938 en la pel·lícula amb major recaptació de l'any, va atreure definitivament l'atenció dels estudis.
==== Limitacions i dificultats ====
Linha 65 ⟶ 89:
Després d’aquesta reintroducció, es va emprar el procés també en pel·lícules modernes com ''[[Bulworth]]'', [[Pearl Harbor (pel·lícula)|''Pearl Harbor'']] i ''[[Toy Story]],'' entre d'altres. Aquest ressorgiment es va veure truncat per la compra el 2001 de Technicolor per part de Thomson, que va descartar el procés de Technicolor tradicional el 2002.
== Technicolor en els darrers temps ==
La companyia Technicolor es va convertir en una figura elemental de procés de cinema de gran èxit, i posteriorment va treballar en la duplicació d'àudio i vídeo en VHS, CD i DVD, i en processos de vídeo digital. [[MacAndrews & Forber]] van adquirir Technicolor el 1982 per 100 milions de dòlars, i el 1988 la van vendre a la firma britànica [[Carlton Communications PLC]] per 780 milions de dólars. Technicolor Inc va adquirir la companyia de processament de pel·lícula [[Consolidated Film Industries]] el 2000. Des de 2001, Technicolor ha format part del conglomerat d'electrònica i mitjans basat a França abans conegut com a Thomson. L'1 de febrer de 2010, el grup Thomson es va renombrar a "Technicolor", adquirint d'aquesta manera el nom de la seva subsidiària tecnològica americana.
L'estètica visual de la transferència de tinta de Technicolor segueix utilitzant-se a Hollywood, sovint a pel·lícules ambientades a mitjans de segle XX. Parts de [[L'aviador]] es van manipular digitalment per imitar els processos de color disponibles durant els períodes en que tenia lloc cada escena.
== Referències ==
| |||