El somriure dels sants: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
''Laura a la ciutat dels sants'' hi havia sigut un [[supervendes]]<ref name="encat">AMS, 2019.</ref> pel qual l'autor hi havia acabat patint infinitat de problemes a nivell personal: la ciutat fictícia en la qual transcorre gairebé tota l'obra, Comarquinal, era fàcilment identificable amb [[Vic]], d'on era Miquel Llor, i també alguns dels personatges, presos de la realitat.<ref name="Cornellà-Detrell">Cornellà-Detrell, 2015.</ref><ref name="Arnau">Arnau, 1994.</ref> En aquesta primera novel·la de la bilogia, Laura és una barcelonina de caràcter fort i determinat. Es casa amb un adinerat hereu de Comarquinal, i a poc a poc veu com la seua vida acaba convertida en un infern. Quan la seua situació arriba a un punt de no retorn, escapa de casa i es reclou amb unes monges franceses. La novel·la, doncs, té un agosarat caràcter crític dels valors tradicionals de l'època.
 
''El somriure dels sants'' —que aparegué primer en una traducció d'Ignasi Agustí al castellà de 1943—,<ref name="samsó">Samsó, 1994.</ref> continua la història quatre anys després de la fugida de Laura del poble, és a dir, durant la [[Guerra Civil]] i la [[Postguerra]]. L'heroïna ja no és una dona independent i rebel, sinó que té com a objectiu sometre's al seu marit, un home a qui no respecta ni ama. La moralitat de la novel·la, doncs, és completament oposada a la precedent i, de fet, funciona com a una esmena a la totalitat dels postulats originals de l'autor.<ref name="Arnau"/>
 
==Referències==