Al-Àndalus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22387525 de 83.37.122.127 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
reverteixo vandalismes
Línia 2:
'''Al-Àndalus''' o l{{'}}'''Àndalus''' (en [[àrab]] '''الأندلس''',&nbsp;''al-Andalus'') és el territori de la [[península Ibèrica]] que restà sota poder [[musulmà]] durant l'[[edat mitjana]], entre els anys [[711]] i [[1492]].<ref name="gral">{{GEC|0003801|Al-Andalus}}</ref> El nom tradicionalment s'havia escrit '''Al-Andalus''', però actualment s'opta per la forma '''al-Àndalus''', que reprodueix la pronúncia àrab clàssica, o '''Alandalús''' o '''al-Andalús''', segons la pronúncia en àrab andalusí. Alguns autors opten, a més, per l'eliminació de l'article àrab ''al-'', tot recomanant, aleshores, l'ús de l'article català ''el'', l'Àndalus —de la mateixa manera que del terme àrab ''al-Màghrib'' deriva el topònim el Màgrib o el [[Magrib]]. Els habitants de l'Àndalus foren els andalusins.
 
[[Fitxer:AndalusQuran.JPG|miniaturathumb|[[Alcorà]] del {{segle|XII}} d'al-Àndalus]]
 
== Història ==
Línia 22:
=== Califat de Còrdova ===
{{principal|Califat de Còrdova}}
El [[929]], Abd-ar-Rahman III proclama el Califat de Còrdova, declara així la independència religiosa del califat [[abbàssida]], a [[Bagdad]].<ref name="Cal">{{GEC|0019831|Califat de Còrdova}}</ref> La proclamació tenia un doble propòsit: d'una banda, en l'interior, els [[omeia|omeies]] volien reforçar la seua posició. D'altra, en l'exterior, amb l'objectiu de consolidar les rutes marítimes per al comerç en la [[Mediterrània]], garantint les relacions econòmiques amb [[Bizanci]] i assegurar el subministrament d'[[or]].<ref name="gral"/>
 
Després de la presa de [[Melilla]] el [[927]], a mitjans del [[segle X]] els omeies controlaven el triangle format per [[Algèria]], [[Sijilmassa]] i l'oceà [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. El poder del califat s'estenia també cap al nord, i cap a [[950]] el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] intercanviava ambaixadors amb Còrdova. Al nord de la península Ibèrica, els xicotets regnes cristians es convertiren en possessions feudals del califat, al qual reconeixien superioritat i arbitratge, però sofriren feixugues imposicions a canvi de la [[pau]].
Línia 30:
=== Taifes ===
{{principal|Taifa}}
[[Fitxer:Taifas-ca.png|miniaturathumb|[[Taifes]] a l'any [[1031]]]]
Les taifes van aparèixer com a conseqüència de la ''fitna'' que es va desencadenar pel tron entre els partidaris del darrer califa legítim, [[Hixam III]], i els successors d'Almansor. Els regnes de taifes eren regnes independents que tenien la ciutat com a principal centre econòmic.
 
En el rerefons, també existien problemes amb la sufocant [[pressió fiscal]] necessària per a finançar el cost dels esforços bèl·lics. La divisió es va reproduir en diverses ocasions i es crearen més taifes. Tot i així, les taifes van viure una època de gran prosperitat econòmica, però no van poder aturar l'avanç dels exèrcits cristians.
Línia 56:
=== Art emiral i califal ===
{{principal|Art emiral i califal}}
[[Fitxer:Mesquita_Cordova.jpg|miniaturathumb|Mesquita de Còrdova]]
Des del punt de vista artístic, l'emirat andalusí emprà un estil no gaire diferent del de la resta del [[Califat omeia]]. És a dir, l'adequació de fórmules i elements de les cultures que les havien precedides, en aquest cas del món [[Imperi Romàromà|romà]] i [[visigots|visigot]]. En cap moment, es produí una repetició literal de motius i formes. Al contrari, la seua intel·ligent incorporació i assimilació es traduí en una veritable eclosió creadora: aconseguí el moment cúspide de l'art califal. S'hi fonen elements de la tradició local hispano-romanovisigòtica amb elements orientals, tant [[Imperi Romà d'Orientbizantí|romans d'Orientbizantins]], omeies com abbàssides.
 
Les empreses artístiques se centraren des del primer moment al voltant a la seua capital, [[Còrdova]], que fou dotada d'una [[mesquita de Còrdova|mesquita]] congregacional destinada a convertir-se en el monument més important de l'Occident [[islam|islàmic]]. D'entre altres obres d'època emiral, ressalten les executades durant el regnat d'Abd-ar-Rahman II, la cort del qual va acollir nombrosos artistes, [[moda|modes]] i costums orientals. Impulsà, entre altres construccions, les obres de l'[[alcassaba de Mérida]] i del [[minaret]] de l'església de Sant Joan a Còrdova, i millorà les muralles de Còrdova i [[Sevilla]]. Tot i això, és durant el califat quan es duen a terme els més ambiciosos projectes artístics. El califa Abd al-Rahman III, seguint la tradició oriental, segons la qual cada monarca construïa com a símbol de prestigi la seua pròpia residència palatina, decidí fundar el [[936]] la ciutat àulica de [[Madīnat al-Zahrā]].
[[Fitxer:Medina Azahara Salón Rico.jpg|miniaturathumb|Saló Ric del palau de Madīnat al-Zahrā]]
 
En la resta del [[Península Ibèrica|territori peninsular]], també és palesa la florida artística impulsada pel califat. N'és un testimoni la ciutat de [[Toledo]], en la qual encara es distingeixen restes de la fortificació, així com alguns dels vestigis que en defineixen l'alcassaba, la ciutat (madina), els [[Raval (agricultura)|ravals]] i l'entorn. Entre les construccions, destaca la xicoteta mesquita del Crist de la Llum o de Bab al-Mardum. També hi ocupen un lloc destacat obres com la ràbita de [[Guardamar del Segura]] ([[Alacant]]), el [[castell de Gormaz]] ([[Sòria]]) o la ciutat de [[Vascos]] (Toledo).
Línia 95:
 
=== Art nassarita ===
[[Fitxer:Spain Andalusia Granada BW 2015-10-25 17-24-14.jpg|miniaturathumb|Pati dels Lleons de l'Alhambra]]
L'[[Art nassarí|art nassarita]] és un estil d'[[art]] sorgit a l'època tardana de l'Àndalus, al [[Regne nassarita de Granada]]. Els dos [[paradigma|paradigmes]] d'aquest art són els [[palau (arquitectura)|palaus]] de l'[[Alhambra]] i el [[Generalife]].
 
Línia 105:
 
=== Art mudèjar ===
[[Fitxer:Sevilla2005Julio_008.jpg|miniaturathumb|Detall de l'[[Alcàsser de Sevilla]]]]
L'[[art mudèjar]] va tenir lloc del [[segle XII]] al [[segle XVI|XVI]], i fou un fenomen autòcton i exclusivament hispànic, realitzat pels [[mudèjar]]s i [[moriscos]]. Bàsicament, és un estil per a [[cristianisme|cristians]], però que incorpora influències, elements o materials d'estil hispanomusulmà.
 
Línia 123:
 
== Societat ==
[[Fitxer:La societat d'Al-Àndalus.jpg|miniaturathumb|La societat d'Al-Àndalus]]
La societat d'Al-Àndalus era complexa perquè hi havia una gran diversitat de cultures, religions i categories socials:
 
Línia 139:
Mentre la resta d'Europa amb prou feines aconseguia cap avenç en el camp del coneixement, al-Àndalus floria. La ciutat de Còrdova era un dels centres culturals més importants de l'[[Imperi islàmic]] clàssic, l'altre en fou [[Bagdad]].
 
Gràcies a l'ús del [[paper]], que permetia còpies econòmiques, la [[biblioteca]] d'[[al-Hàkam II]] a Còrdova (una de les 70 de la ciutat) contenia 400.000 volums, els tresors de l'antiguitat [[Antiga Grècia|grecol]][[Imperiimperi Romàromà|latina]] entre aquests, així com aportacions originals fetes per pensadors musulmans, com per exemple Averrois.
 
=== Averrois ===
[[Fitxer:AverroesColor.jpg|miniaturathumb|Detall del [[fresc]] d'[[Andrea Bonaiuto]] ''El triomf de sant Tomàs'', amb la imatge asseguda en repòs d'Averrois]]
[[Averrois]] (Còrdova, [[1126]] - [[Marràqueix]] ([[Marroc]]), [[10 de desembre]] de [[1198]]) fou un influent [[filòsof]], [[metge]] i [[astrònom]] andalusí. Entre les seues obres, cal destacar els comentaris sobre l'obra d'[[Aristòtil]] i [[Plató]] i una [[enciclopèdia]] mèdica.
 
Línia 156:
 
=== Maimònides ===
[[Fitxer:Maimònides.jpg|miniaturathumb|Estàtua de Maimònides a la seva casa natal de Còrdova]]
[[Maimònides]] ([[Còrdova]], [[1135]] - [[El Caire|Al-Fustat]], [[1204]]) fou un altre important i influent filòsof medieval, que seguint les línies d'Averrois, es va dedicar a desenvolupar una conciliació entre ciència i les creences jueves. A més, va escriure nombroses obres jurídiques, de medicina, poesia religiosa, i d'altres.