Al-Àndalus: diferència entre les revisions

'''Al-Àndalus''' o l{{'}}'''Àndalus''' (en [[àrab]] '''الأندلس''',&nbsp;''al-Andalus'') és el territori de la [[península Ibèrica]] que restà sota poder [[musulmà]] durant l'[[edat mitjana]], entre els anys [[711]] i [[1492]].<ref name="gral">{{GEC|0003801|Al-Andalus}}</ref> El nom tradicionalment s'havia escrit '''Al-Andalus''', però actualment s'opta per la forma '''al-Àndalus''', que reprodueix la pronúncia àrab clàssica, o '''Alandalús''' o '''al-Andalús''', segons la pronúncia en àrab andalusí. Alguns autors opten, a més, per l'eliminació de l'article àrab ''al-'', tot recomanant, aleshores, l'ús de l'article català ''el'', l'Àndalus —de la mateixa manera que del terme àrab ''al-Màghrib'' deriva el topònim el Màgrib o el [[Magrib]]. Els habitants de l'Àndalus foren els andalusins.

 

 

== Història ==

=== Califat de Còrdova ===

{{principal|Califat de Còrdova}}

 

Després de la presa de [[Melilla]] el [[927]], a mitjans del [[segle X]] els omeies controlaven el triangle format per [[Algèria]], [[Sijilmassa]] i l'oceà [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. El poder del califat s'estenia també cap al nord, i cap a [[950]] el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] intercanviava ambaixadors amb Còrdova. Al nord de la península Ibèrica, els xicotets regnes cristians es convertiren en possessions feudals del califat, al qual reconeixien superioritat i arbitratge, però sofriren feixugues imposicions a canvi de la [[pau]].

=== Taifes ===

{{principal|Taifa}}

 

En el rerefons, també existien problemes amb la sufocant [[pressió fiscal]] necessària per a finançar el cost dels esforços bèl·lics. La divisió es va reproduir en diverses ocasions i es crearen més taifes. Tot i així, les taifes van viure una època de gran prosperitat econòmica, però no van poder aturar l'avanç dels exèrcits cristians.

=== Art emiral i califal ===

{{principal|Art emiral i califal}}

 

Les empreses artístiques se centraren des del primer moment al voltant a la seua capital, [[Còrdova]], que fou dotada d'una [[mesquita de Còrdova|mesquita]] congregacional destinada a convertir-se en el monument més important de l'Occident [[islam|islàmic]]. D'entre altres obres d'època emiral, ressalten les executades durant el regnat d'Abd-ar-Rahman II, la cort del qual va acollir nombrosos artistes, [[moda|modes]] i costums orientals. Impulsà, entre altres construccions, les obres de l'[[alcassaba de Mérida]] i del [[minaret]] de l'església de Sant Joan a Còrdova, i millorà les muralles de Còrdova i [[Sevilla]]. Tot i això, és durant el califat quan es duen a terme els més ambiciosos projectes artístics. El califa Abd al-Rahman III, seguint la tradició oriental, segons la qual cada monarca construïa com a símbol de prestigi la seua pròpia residència palatina, decidí fundar el [[936]] la ciutat àulica de [[Madīnat al-Zahrā]].

 

En la resta del [[Península Ibèrica|territori peninsular]], també és palesa la florida artística impulsada pel califat. N'és un testimoni la ciutat de [[Toledo]], en la qual encara es distingeixen restes de la fortificació, així com alguns dels vestigis que en defineixen l'alcassaba, la ciutat (madina), els [[Raval (agricultura)|ravals]] i l'entorn. Entre les construccions, destaca la xicoteta mesquita del Crist de la Llum o de Bab al-Mardum. També hi ocupen un lloc destacat obres com la ràbita de [[Guardamar del Segura]] ([[Alacant]]), el [[castell de Gormaz]] ([[Sòria]]) o la ciutat de [[Vascos]] (Toledo).

 

=== Art nassarita ===

L'[[Art nassarí|art nassarita]] és un estil d'[[art]] sorgit a l'època tardana de l'Àndalus, al [[Regne nassarita de Granada]]. Els dos [[paradigma|paradigmes]] d'aquest art són els [[palau (arquitectura)|palaus]] de l'[[Alhambra]] i el [[Generalife]].

 

 

=== Art mudèjar ===

L'[[art mudèjar]] va tenir lloc del [[segle XII]] al [[segle XVI|XVI]], i fou un fenomen autòcton i exclusivament hispànic, realitzat pels [[mudèjar]]s i [[moriscos]]. Bàsicament, és un estil per a [[cristianisme|cristians]], però que incorpora influències, elements o materials d'estil hispanomusulmà.

 

 

== Societat ==

La societat d'Al-Àndalus era complexa perquè hi havia una gran diversitat de cultures, religions i categories socials:

 

Mentre la resta d'Europa amb prou feines aconseguia cap avenç en el camp del coneixement, al-Àndalus floria. La ciutat de Còrdova era un dels centres culturals més importants de l'[[Imperi islàmic]] clàssic, l'altre en fou [[Bagdad]].

 

 

=== Averrois ===

[[Averrois]] (Còrdova, [[1126]] - [[Marràqueix]] ([[Marroc]]), [[10 de desembre]] de [[1198]]) fou un influent [[filòsof]], [[metge]] i [[astrònom]] andalusí. Entre les seues obres, cal destacar els comentaris sobre l'obra d'[[Aristòtil]] i [[Plató]] i una [[enciclopèdia]] mèdica.

 

 

=== Maimònides ===

[[Maimònides]] ([[Còrdova]], [[1135]] - [[El Caire|Al-Fustat]], [[1204]]) fou un altre important i influent filòsof medieval, que seguint les línies d'Averrois, es va dedicar a desenvolupar una conciliació entre ciència i les creences jueves. A més, va escriure nombroses obres jurídiques, de medicina, poesia religiosa, i d'altres.