Colla Joves Xiquets de Valls: diferència entre les revisions

D'una banda, la temporada 1988 va veure proliferar un potent ''tour'' de victòries de l'agrupació vallenca al [[Concurs de castells de Tarragona]], arribant a assolir tres victòries de manera consecutiva amb les edicions de 1988, 1990 i 1992. Tal fita que va consolidar la posició dels diables vermells en aquell moment històric, igualant una cadena de podis que només la Vella de Valls havia aconseguit fins a tal moment. Hem de contemplar que l'entitat no guanyava cap certamencertàmen tarragoní des de l'edició de la temporada 1980, la qual cosa va significar una forta pujada de moral per als vallencs, que per fi veien materialitzats amb reconeixements i clars èxits quantiosos anys de treball sobre les seves esquenes.

Al mateix temps, s'ha de subrallar una nova cadena de fites en quant a l'àmbit d'estructures aconseguides: Durant la temporada 1988 la Colla Joves finalment va recuperar modernament el [[pilar de 6]] carregant-lo i descarregant-lo per Santa Teresa, un complex espadat que en aquell moment cap colla havia pogut descarregar des de la temporada 1972. Aquella fita va sorprendre a la crítica castellera del moment, i ninguna altre entitat vigent el podria tornar a descarregar novament fins arribar a l'any 1995. Al 1992 la colla vallenca va aconseguir la que en aquell moment fou la millor actuació vista al {{segle|XX}} estant Fede Gormaz al capdavant de les files vermelles (1992-1993), descarregant meritòriament la primera [[Tripleta màgica|Tripleta Màgica]] de la modernitat durant el [[XIV Concurs de castells de Tarragona]]. Era una fita que feia més d'una dècada que s'intentava aconseguir per part de les dues colles de Valls, però que encara cap havia pogut descarregar des del {{segle|XIX}}. A més, cal tindre en compte que el [[4 de 9 amb folre]] efectuat en aquella mateixa diada era el primer descarregat per la Joves al {{segle|XX}}, doncs feia molts anys que se'ls estava resistint durament amb nombroses caigudes. Per rematar la temporada 1992, els diables vermells fins i tot van ser capaços de repetir la complexa fita de la tripleta màgica descarregada, duent-la a terme aquest cop a la pròpia Plaça del Blat de Valls per la Diada de Santa Úrsula. El periodisme casteller va veure aquella exhibició castellera com <nowiki>''</nowiki>la diada del segle<nowiki>''</nowiki>, sorprenent pel gran nivell demostrat i la forta dualitat viscuda amb l'altre colla de la ciutat. Tot plegat, la temporada que van protagonitzar els vermells al 1992 resultava ser no només la millor duta a terme per la colla a la seva llarga trajectòria, sinó que també era la major que havia vist el Món Casteller fins llavors al {{segle|XX}}. Els èxits llavors aconseguits quasi en cadena resultaren essencials per tal de poder encapçalar reptes encara majors, i assentar potents bases per a un futur pròxim.

Amb tot, la colla va entrar amb força a la coneguda com a '''''Edat de Platí''''' ({{subratllat|1993-actualitat}}Actualitat), inaugurada amb la recuperació dels castells de [[gamma extra]] i sota els lideratges de Fede Gormaz (1992-1993), Quico Fabra (1994-1995 i 1997-1998), Francesc Sànchez (1996), Tomàs Gormaz (1999-2000) i Òscar Peris (2001-2002).
[[Fitxer:1r 2d9fm(c) per la CJXV, Vendrell, 16-X-1994..jpg|enllaç=https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:1r%202d9fm(c)%20per%20la%20CJXV,%20Vendrell,%2016-X-1994..jpg|miniatura|430x430px|Primer 2d9fm carregat per la Colla Joves, Santa Teresa, Vendrell, 16-X-1994. Foto de; Arxiu CJXV.]]
Davant de tot, cal destacar d'aquest període com la colla va regularitzar els castells de la gamma de vuit i mig i de nou, sent la normalització d'aquest nivell la base per al progrès dels vallencs durant l'última dècada del {{segle|XX}} i sustentant bona part de les nombroses fites que anirien assolint consecutivament aquells anys. El principi d'aquest període va haver de veure moltes qüestions sobre la taula per als vermells: Després de la temporada 1992 el nivell del Món Casteller va seguir propserant notablement, però l'any '''1993''' va viure una lleu rebaixa dels registres de la Colla Joves; tot i mantindre impol·luta la pròpia gamma de nou, aquell any la colla no va tornar a descarregar una tripleta màgica, i tampoc fou capaç de fer el salt cap a l'innovadora gamma extra. Com a conseqüència, i junt amb l'auge de minyons/verds/rosats/jove i la fita del primer 2d9fm carregat pels terrassencs, es va posar en entredit la posició de la Joves a la punta del panorama de les torres humanes del moment. Aquella situació va dur als vermells a una consolidació pròpia i a un augment del ritme d'assaig amb la temporada '''1994''', i els resultats van cundir: Encara que la Joves va perdre la primera posició al concurs d'aquell any, per la Diada de Santa Teresa va donar una nova campanada aconseguint carregar exitosament el primer [[2 de 9 amb folre i manilles]] del seu historial. Aquell castell era tant el primer [[gamma extra]] com castell [[Manilles|emmanillat]] realitzat per una colla vallenca al {{segle|XX}}, i al mateix temps tal fita feia del Vendrell la tercera plaça castellera que veia una construcció d'aquesta categoria durant la modernitat (després de Terrassa i Barcelona). I encara més important, es va poder apreciar a la perfecció que aquest castell era plenament descarregable, perquè va mantindre mides fins a la carregada i va caure quan l'[[enxaneta]] ja era sobre les manilles i l'[[aixecador]] sortia dels dossos. A més, aquesta fita significava l'inici de la plena immersió de la colla vallenca dins l'univers de les innovadores [[manilles]], encara que des dels anys 80 l'agrupació havia optat per encarar-se a la realització dels grans castells sense folre (fins aquell moment, de mode infructuòs). Aquell mateix any la colla va ser capaç de tornar a repetir el 2 de 9 amb folre i manilles carregat per Santa Úrsula, acompanyant-lo juntament amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre descarregats. Amb aquests registres s'alçaven les millors actuacions dels vallencs dutes a terme fins arribar a tal moment de l'era castellera contemporània, i així completaven una temporada que en xifres clares era la millor feta mai per una colla al {{segle|XX}}; d'aquesta manera la collaJoves de Valls tornava a posicionar-se al capdamunt de l'''Olimp Casteller.''

[[Fitxer:3d9f1r 4d9sf(c) de la CJXV, 1995Santa Úrsula, 24-X-1999. De; Jordi Climent i Ferré..jpg|miniatura|439x439px404x404px|3Primer 4d9sf(c) de 9la ambCJXV folreal dutsegle aXX termei també vist mai a laValls, DiadaSanta delÚrsula, Mercadal24-X-1999. Foto original de; Reus,Jordi durantCliment lai TemporadaFerré, 1995Arxiu CJXV.]]

La segona meitat dels anys 90 fou de clars canvis respecte a la situació de la colla al capdamunt del panorama casteller: Entre '''1995 i 1996''' la colla provaria de fer nous gammes extres, centrant-se fortament en intentar descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles i en arribar a realitzar el 2 de 8 sense folre. Però tal aposta fou infructuosa, no arribant a fer aletes a tals estructures que la podrien haver mantingut plenament al capdamunt de les llistes del moment. Aquella situació va fer que la Joves perdés doncs l'hegemonia del Món Casteller, i més davant la prol·liferació de gammes extres d'altres colles. No obstant, l'agrupació encara es va mantindre sense cap mena de dubte com una de les més grans del panorama de les torres humanes catalanes, doncs va continuar creixent i seguia protagonitzant fites castelleres a plaça. El '''1997''' la colla va ser capaç de coronar el seu primer [[pilar de 7 amb folre]] de l'era moderna per la Diada vallenca del 19 de setembre i per la Diada de Santa Úrsula, realitzant també aquell dia el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre descarregats. L'any '''1998''' va ser un moment de grans èxits per als vallencs; per la Diada de Sant Fèlix van quedar-se a les portes d'aconseguir coronar el seu primer 4 de 9 sense fore modern, per Sant Joan van carregar oficialment el seu primer [[4 de 8 amb l'agulla|4 de 8 amb el pilar]], a la Diada de Santa Teresa van poder descarregar finalment el seu primer [[4 de 8 amb l'agulla|4 de 8 amb el pilar]] modern i durant la diada vallenca de Santa Úrsula els vermells van coronar amb gran furor el seu primeríssim [[5 de 9 amb folre]] de la modernitat després d'una primera caiguda (acompanyant-lo del 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre descarregats).<ref>{{Ref-llibre|cognom=BROTONS, Xavier & BEUMALA, Joan|nom=|títol=Les meravelles del món casteller (2); el dos de nou, el pilar de vuit, el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar.|url=|edició=|llengua=Català|data=2002|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Era la millor temporada dels diables vermells al {{segle|XX}}, superant fins i tot els mítics anys 1992 i 1994, tornant a viure's col·lateralment un potentíssim auge entre les files de la Joves. L'any '''1999''' l'agrupació finalment descarregà sobretot el seu primer [[pilar de 7 amb folre]] modern per Sant Joan després de quatre anys de forta feina. En aquella temporada també va aconseguir carregar el seu primer [[4 de 9 sense folre]] de la modernitat per Santa Úrsula després d'un primer intent desmutat. Aquest va ser el primer ''[[4d9sf|<nowiki>''castell total''</nowiki>]]'' vist a Valls en tota la Història Castellera (o si més no, al menys amb èxit), ja que es creu que les colles vallenques del {{segle|XIX}} mai l'arribaren a dur a terme a la Plaça del Blat. En tot cas, aquesta fita fou clau tant per a la vila com per als diables vermells, ja que pujà virtualment el nivell casteller de la localitat i, a més, implicava que la Colla Joves recollís exitosament els primers fruits de la feina que portava duent a terme amb els ''castells nets'' des de la temporada 1983. Tot plegat, el conjunt vallenc deixava enrere un magnífic tram final de {{segle|XX}}, entrant col·lateralment al nou mil·lenni amb molt de potencial i d'ambició per auto-superar-se.

{{subratllat|Entrant al {{segle| XXI}}}} l'agrupació va seguir una tendència ascendent durant els mandats de Tomàs Gormaz (1999-2000) i Òscar Peris (2001-2002): L'any '''2000''' van tornar a assolir la seva millor temporada fins al moment; primer de tot, tornant a carregar el [[4 de 9 sense folre]] per Sant Joan, el més matiner de la Història Castellera. Aquell <nowiki>''</nowiki>castell total<nowiki>''</nowiki> tan primerenc mostrava el propòsit de la temporada per part de la colla, que pretenia conquerir-lo d'una vegada per totes després de tant de tamps anant-li al radere (ni més ni menys que des de l'any 1983). El resultat no va tirgar gaire en notar-se, descarregant-lo definitivament a la [[Diada de Sant Fèlix 2001|Diada de Sant Fèlix]] per primer cop en tota la seva llarga trajectòria. Aquell any la colla va arribar a realitzar un rècord que a dia d'avui encara no s'ha superat, el d'arribar a realitzar ni més ni menys que sis [[4 de 9 sense folre]] per part d'una colla en un únic any (5c + 1d). Durant el [[XVIII Concurs de castells de Tarragona|XVIII Concurs de Castells de Tarragona]] d'aquella temporada aconseguiren situar-se segons, el millor resultat dels seus últims anys participant-hi, al carregar el 4 de 9 sense folre i descarregar tant el 3 de 9 amb folre com el 2 de 8 amb folre, però deixant darrere dos intents de 5 de 9 amb folre. Unes setmanes més tard la colla va aconseguir també descarregar el seu primer [[2 de 9 amb folre i manilles]] al Vendrell, per la Diada de Santa Teresa, acompanyat amb el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8. Per la Diada de Santa Úrsula la Joves tornà a coronar el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 sense folre. Per la Diada de Vila-Rodona la colla havia agafat prou confiança amb els castells sense folre com per atrevir-se fins i tot a dur a terme el primer intent de [[3 de 9 sense folre]] de l'era castellera moderna, encara que fou infructuosament. Tot plegat, arribats al novembre la Colla Joves Xiquets de Valls havia signat la millor temporada de la seva llarga història fins aquell moment, i trigaria més d'una dècada en ser capaç d'arribar a millorar-la. Amb la temporada '''2001''' la colla va ser capaç de tornar a descarregar el 4 de 9 sense folre per la [[Diada de Sant Fèlix 2001|Diada de Sant Fèlix]] i, juntament amb el 2 de 9 amb folre i manilles carregat i el 3 de 9 amb folre descarregat. Amb aquelles fites s'aconseguí llavors la que fins aquell moment era la millor actuació vermella de l'època moderna, la qual costaria de superar. La Santa Úrsula d'aquell any veuria també diverses fites vermelles de notable nivell; com la càrregacarregada del 4 de 9 sense folre i del 2 de 9 amb folre i manilles, o una nova prova de 2 de 8 sense folre. Tanmateix, aquella torre emmanillada seria la derrera que aconseguiria el conjunt vermell en més d'una dècada (2015).