Colla Joves Xiquets de Valls: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
extensió 1902-1939
m error paràgraf
Línia 40:
Amb l'etapa de '''''La breu Revifalla''''' (1926-1936) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar l'any 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La ''Colla Nova dels Xiquets de Valls'' (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes al encarar el segón quart del {{segle|XX}}, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Poc desprès de la separació d'ambues colles vallenques, amb la temporada 1933 la Nova de Valls es va alçar de mode indiscutible com ''la colla imperant del període vigent'': Per començar, entre les diades dels anys 30 va ser capaç de regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set, com el [[2 de 7]] o el [[3 de 7 aixecat per sota]], construccions molt valorades al context casteller del moment per complexitat i infreqüència. En segon lloc, consolidà l'estatus de major agrupació castellera amb la seva primeríssima victòria en un concurs de castells, sent ni més ni menys que el [[II Concurs de castells de Tarragona|II Concus de Castells de Tarragona]] (1933). Durant aquella edició va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar, un ventall constructiu que llavors cap entitat era capaç d'igualar i que esdevingué la major actuació vista fins a tal moment del segle <small>XX</small>. Però en tercer lloc, sobretot perquè l'agrupació vallenca ràpidament va ser capaç d'aconseguir altres fites d'enorme trascendència i súmament innovadores per al període que tractem, concretament reconquerit vells mites castellers que feia molts anys que no es podien arribar a dominar; Durant la [[Diada castellera de Sant Fèlix|Diada de Sant Fèlix]] de 1933 fou la primera colla del moment capaç descarregar el [[4 de 8]], una fita no aconseguida des dels primers anys de segle <small>XX</small>. Des de llavors la Nova es convertí en la dominadora per excel·lència del conegut com el ''[[carro gros]]'', doncs entre 1932 (temporada amb la primera aleta d'un 4 de 8 des del 1908) i 1936 la colla va protagonitzar vint-i-quatre proves de 4 de 8, el 51'6% de les efectuades amb aquesta estructura a tot el món casteller, i a més n'efectuà catorze de les quinze descarregades totals aconseguides durant aquells anys de recuperació. Arribant a 1934 la Nova va seguir trencant esquemes, encarant més estructures llavors considerades impossibles i emfatitzant la seva posició privilegiada. Durant el 31 d'agost a Vilafranca va provar el primer [[pilar de 6]] vist al panorama casteller des de principis de segle, i el resultat fou polèmic, ja que no es va veure amb claredat si arribà a carregar-se i suscità una discussió que s'allarga fins als nostres dies. En tot cas, des de l'òptica conservadora l'intent d'aquell dia acabà amb la major sequia de proves de pilars de mèrit de la història, i des de l'optimista una carregada suposaria el 1r espadat de mèrit coronat des de 1904 (darrera data amb aleta de pd6 confirmada). Esperverat pels polèmics fets viscuts a Vilafranca, el conjunt vallenc llavors liderat per Ramon Barrufet Fàbregas anà a actuar a [[Torredembarra]] per la festa major de Santa Rosalia, i el dia 4 de setembre de 1934 va fer un nou pas endavant sent capaç de realitzar la primera prova i carregada d'un [[3 de 8]] al segle xx, juntament amb la notable descarregada d'un 4 de 8 i 2 de 7. Aquella fita va significar un dels episodis més rellevants de la Història castellera, ja que en una única jornada la Nova de Valls va recuperar una estructra que encara no s'havia vist al segle <small>XX</small>, el citat tres esdevingué el castell més gran aconseguit des del segle <small>XIX</small> i la colla va signar la millor actuació del segle. Lluny de rendir-se, el 4 de setembre de 1935 l'agrupació provà de domar plenament aquell gegant al mateix escenari torrenc, però tornà a quedar en carregat. En conjunt, tal rendiment ofert per la Nova de Valls durant aquells anys suposà una mostra de domini casteller inigualable que va tallar en pedra la consideració de la colla al capdamunt de l'''Olimp Casteller'' dels anys 30, i marcà un abans i un després que costarien moltíssim de superar. Dades que ho demostrin? Nombroses: Tinguem en compte que rere el pilar de 6 dut pels vallencs a Vilafranca el 1934 cap colla tornaria a apropar-se remotament a una aleta en aquest tipus d'espadat fins que els [[Nens del Vendrell]] el carregaren el 1967, els dos 3 de 8 carregats a Torredembarra durant les temporades 1934-1935 van ser els únics aconseguits a la primera meitat de segle <small>XX</small>, el títol de major castell que ostentaven ambdós tresos carregats tampoc es veria superarat fins la descarregada d'un 3 de 8 que aconseguirien els ''nens'' l'any 1951 o la considerada com millor actuació del segle (Torredembarra, 4-IX-1934) no es veuria superada fins la temporada 1969 (estant trenta-cinc anys a la cima), entre d'altres exemples icònics.
 
Però arribats al 17 de juliol de 1936 es produí l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], un moment clau amb el qual la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. No obstant, fins arribar al candent període previ al conflicte l'agrupació encara mostrava afany per autosuperar-se amb un ritme accelerat que no tenia precedents al segle <small>XX</small>, escribint encara més fites històriques; el 14 d'abril a Valls va aconseguir el 4 de 8 més matiner del segle, el 25 d'abril fou capaç de dur el ''carro gros'' en un enclau tant distant com suposava Barcelona, en pocs mesos va consolidar la gamma castellera més variada vista en aquelles dates primigències de temporada i a principis d'estiu l'agrupació ja anunciava que per a la data del 19 de juliol duria el 3 de 8 a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] per provar de descarregar-lo d'una vegada per totes, però el conflicte armat frenà de socarrel tota la dinàmica castellera al territori català. Amb tot, tals gestes demostraven que el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls es va mantindre fins arribar a la guerra. Finalment, el resultat del xoc armat per a l'agrupació fou que entre els complicadíssims anys 1936 i 1939 hauria de paralitzar la seva activitat castellera, només fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc pisos. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera meitat dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a pacificar la situació al conjunt del cel context territorial.
 
Lluny ser capaç de realitzar el primer [[3 de 8]] carregat del {{segle|XX}} el 4 de setembre de 1934 a [[Torredembarra]], per la Diada de Santa Rosalia, una fita notòriament valuosa en aquell complex període tant històric com casteller. Juntament amb el 3 de 8 que els vallencs tornarien a carregar a Torredembarra el 4 de setembre de 1935, aquells vàren ser els únics tresos de vuit que es van veure carregats durant tota la primera meitat del {{segle|XX}} (fins a arribar al 1951), demostrant tal gesta respecte al tres el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Arribats al candent període previ a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i ja durant l'esclat definitiu del conflicte, la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. Amb tot, el resultat per a l'agrupació fou que entre els complicadíssims anys 1936 i 1939 hauria de paralitzar la seva activitat castellera, tan sols fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera fase dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a normalitzar parcialment la situació del context territorial.
 
==== De La Barreja a La Muixerra, 1939-1964 ====
 
 
Entre el darrer transcurs de la Guerra Civil i el seu final, arribats al gener de l'any 1939 les noves autoritats franquistes i l'alcalde vallenc Juan Cusidó Calbet forçaren a fusionar les dues colles vigents de Valls (encara que aquestes llavors restaven pràcticament sense activitat) per motius merament ideològics i polítics, novament emprant-se el nom ''[[Colla Xiquets de Valls (unificada)|Colla Xiquets de Valls]]'' entre els anys 1939-1947. Aquesta seria una maniobra d'interès pal·liatiu que restava bàsicament només sota els interessos de los forces imperants del moment, i les autoritats exporsaren públicament que tal unificació obligada <nowiki>''</nowiki>estava destinada a evitar tota mena de possibles rivalitats alienes als castells<nowiki>''</nowiki>; ja que la Nova tenia tant una tendència pro-política com ideals manifestos típicament d'esquerres, mentres que la Vella els tenia de dretes. Així doncs, per a disgust dels membres d'ambdues agrupacions, hagueren de conviure per tal de seguir endavant i sobreviure com a colla durant els següents anys en aquell complex moment històric. Aquesta agrupació unificada fou dirigida per Ramon Barrufet Fàbregas (més conegut normalment a Valls com ''<nowiki>''el Blanco''</nowiki>''), que ja tenia experiència en el lideratge casteller a causa d'haver sigut cap de colla des d'abans de la guerra, i l'entitat era reconeguda típicament amb el nom de ''[[Colla Xiquets de Valls (unificada)|<nowiki>''La Barreja''</nowiki>.]]'' El grup conjunt realitzaria els primers castells de vuit pisos de la Postguerra en forma de [[4 de 8]]; carregant-lo inicialment a l'Arboç el 21 d'octubre de 1939, i ja descarregant-lo els primers cop sols a [[Torredembarra]] per la Diada de Santa Rosalia del 4 de setembre de 1939 i 1941.[[Fitxer:Valls - El Casteller.jpg|miniatura|407x407px|''<nowiki>''El casteller''</nowiki>'' (1951), escultura de [[Josep Busquets i Òdena]] ergida en honor als Xiquets de Valls. Es tracta del primer monument casteller de la història, ubicat a la Plaça del Pati de Valls; posteriorment aquest seria un enclavament típic de la Joves.]]
Ara bé, entre els anys 1946-1947 es van anar separant gradualment els Xiquets entre les dues colles vallenques originals prèvies a la guerra, i els hereus de la Colla Nova formaren la ''Colla La Muixerra Xiquets de Valls'' definitivament l'any 1947. L'agrupació ràpidament demostraria el seu potencial al dur a terme la gesta de carregar el [[3 de 8]] dues vegades en un any a la Plaça del Blat de Valls, el 20 i 21 d'octubre de 1951, sent aquells uns dels primers que veia el Món casteller des d'abans de la Guerra Civil a Torredembarra (1935) i dels puntuals casos que es resoldrien amb èxit fins a arribar a la temporada 1969. Tanmateix, als següents anys continuaria destacant al panorama casteller, sent-ne una de les bases de la seva recuperació, i el 1952 arribaria a guanyar el [[III Concurs de castells de Tarragona|III Concurs de Castells de Tarragona]] al descarregar el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. Tot plegat, la Muixerra mantindria la seva activitat fins al 1964, quan s'exacerbà l'ambient a la localitat de Valls i a més patí una contundent regressió interna, motius pels quals deixaria d'actuar temporalment. No obstant, l'agrupació castellera deixava a l'esquena uns grans registres que havien nodrit contundentment el Món casteller dels anys 40, 50 i 60; cent cinquanta-tres pilars de 5 (151d + 2c), cinquanta-sis castells de set bàsics descarregats immaculadament sense cap carregada (3d7: 29d + 4d7: 27d), dotze 5 de 7 sense patir cap carregat, quaranta 4 de 7 amb el pilar (37d + 3c), seixanta-un 3 de 7 per sota (60d + 1c), cinquanta-dos 2 de 7 (43d + 9c), trenta-set 4 de 8 (22d + 15c) i dos 3 de 8 carregats, a més d'una prova puntual però molt avançada al seu temps de pilar de 6.
Linha 167 ⟶ 163:
Durant la temporada del '''2014''', estant Tomàs Gormaz al capdavant de la Joves, es va assolir una temporada de creixement que tornà a ressaltar enormement: Per la Diada de [[Diada de Sant Fèlix 2014|Sant Fèlix]] la colla va signar la seva millor actuació tenint en compte tres castells més pilar, però també resultava ser la més gran feta mai per una colla forania a Vilafranca fins aquell precís moment; descarregant el 3 de 9 amb folre i el 5 de 9 amb folre, i carregant ni més ni menys que el 4 de 9 sense folre i el pilar de 8 amb folre i manilles. Semblava que aquell any la colla podia aspirar a arribar altre cop al podi del Concurs de Castells de Tarragona havent experimentat tal inici de la segona fase de la temporada castellera. No obstant, arribats al [[XXV Concurs de castells de Tarragona|XXV Concurs de Castells de Tarragona]] els vermells van ensopegar durament amb dos intents desmuntants del 4 de 9 sense folre i un intent del pilar de 8 amb folre i manilles, sols podent descarregar el 5 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre. Van assolir així la setena posició en aquella edició del Concurs, la pitjor a la qual arribaven des de la [[IX Concurs de castells de Tarragona|IX edició del Concurs]] el 1982 (quan quedaren vintens de manera crítica) i la segona pitjor del seu historial. Ara bé, a la recta final del 2014 el conjunt vallenc es va refer meritòriament i va encarar amb força i optimisme el darrer tram de la temporada, doncs els progressos fets a l'assaig simplement no s'havien materialitzat del tot. A la Diada de Santa Teresa d'aquest any la colla recuperava el [[2 de 8 sense folre]] carregant-lo per primer cop rere deu anys, convertint tal estructura en la millor vista fins llavors a la històrica plaça castellera del Vendrell. Tansols pocs dies després l'agrupació vallenca remataria la temporada amb una Santa Úrsula on va descarregar el 5 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre, carregà el 4 de 9 sense folre i va deixar en intent el 2 de 8 sense folre, quedant a pocs passos de realitzar una de les millors actuacions de la colla i de la Història Castellera. Arribant a novembre la Joves havia aconseguit doncs una de les seves millors temporades (la millor fins aquell moment) al descarregar exitosament catorze castells de la gamma de nou sense patir caiguda alguna (4d9f: 7d + 3d9f: 7d), descarregar ni més ni menys que tres 5 de 9 amb folre, coronar grans castells sense folre (carregant dos 4 de 9 sense folre i un 2 de 8 sense folre), provar altre cop el 2 de 9 amb folre i manilles per primer cop en anys, confirmar el bon estat del seu espadat de mèrit al realitzar les millors xifres pilaneres del seu historial fins llavors (pd6: 5d + pd7f: 3d i 1c + pd8fm: 1c ) i assolir la millor actuació complerta de la seva història fins al dia d'avui gràcies a la Diada de Sant Félix d'aquell any. I per si això no fos suficient, el conjunt vallenc havia ampliat considerablement la seva gamma.
 
==== L'eraaplicació del <nowiki>''</nowiki>passet a passet<nowiki>''</nowiki>, 2015-Actualitat ====
[[Fitxer:2d9fm cjxv sant fèlix 2016 Roser Giner.jpg|miniatura|457x457px|2 de 9 amb folre i manilles descarregat per la CJXV durant el Sant Fèlix del 20-VIII- 2016. Foto de; Roser Giner Rius.]]
A partir de l'any 2015, la Joves iniciaria un nou cicle rere anys de treball i de pujança, aplicant renovadores premisses i iniciatives que la segueixen guiant fins a l'actualitat per tal d'intentar assolir nous principis d'autosuperació i ampliar/millorar el seu ventall constructiu. I sobretot aplicant una premissa/filosofia innovadora, la del característic <nowiki>''</nowiki>passet a passet<nowiki>''</nowiki>: