|
La colla seria reconeguda durant el {{segle|XIX}} com ''els Menestrals'' (1813-1840), ''la Roser'' (1840-1876) i ''la Nova'' (1876-1902), i ja a mitjans de segle aniria assolint un potencial notable. Durant la '''''Primera època d'Or''''' dels castells (1851-1894) els vallencs van aconseguir ja grans estructures <ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Francesc Blasi i Vallespinosa|cognom=Blasi i Vallespinosa |nom=Francesc |títol=Els Castells dels Xiquets de Valls |url= http://books.google.cat/books?id=_OxWfQLVIhgC&pg=PA30&dq=Colla+Joves+Xiquets+de+Valls&hl=ca&sa=X&ei=RZumT8b4F9GFhQfg9MHyBQ&ved=0CFgQ6AEwBw#v=onepage&q=Colla%20Joves%20Xiquets%20de%20Valls&f=false | editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.29-31 |isbn=8492147687 }}</ref> i van actuar en plaçes com Valls, la Masó, Vallmoll, Alió, La Pobla de Montornès, Tarragona, el Vendrell, l'Arboç, Torredembarra, Altafulla, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Vilanova, Barcelona, Terrassa o Mataró. D'aquest període destaquen nombroses fites efectuades pels vallencs, sobretot a partir del denominat ''Trienni Meravellòs'' (1851-1853) que ressaltà per primer cop l'historiador torrenc Lluís Solsona i Llorenç.<ref>{{Ref-llibre|cognom=SOLSONA I LLORENÇ|nom=Lluís|títol=Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera|url=|edició=|llengua=Català|data=2010|editorial=Cossetània|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Els caps de colla que van ençetar l'inici d'aquest gran auge casteller per a l'agrupació eren Ramon Ribé Targa i [[Gabriel Baldrich i Palau]]. Entre les quantioses gestes d'aquell moment, cal destacar-ne bàsicament les següents; el primer castell de nou pisos de la Història castellera dut a terme el 1851 durant la Diada de Santa Tecla <ref>{{Ref-web|url = http://www.racodelacollanova.com/2010/06/la-roser-va-fer-el-primer-castell-de-9.html|títol = La Roser va fer el primer castell de nou de la història| consulta = |llengua = | editor = |data = }}</ref> (possiblement primer carregat en forma de [[3 de 9 sense folre]] i tot seguit descarregat com a [[3 de 9 amb folre|3 de 9 amb un innovador]] [[folre]]; doncs llavors els castells carregats no comptaven), el seu primer [[3 de 8 aixecat per sota]] el 1853, el seu primer [[pilar de 8 amb folre i manilles]] el 1858 (tanmateix, sent aquest el segón de la Història castellera), el primer [[12 de 7]] de la història el 1879 a la Diada de Santa Úrsula, el primer [[4 de 9 sense folre]] carregat de la història el 1881 al Catllar (encara que, cal insistir-hi, recordem que en tal període les estructures carregades no eren vàlides) i el és possible que el darrer 3 de 9 sense folre el 1881 a la Diada de Santa Tecla. Actualment s'ha arribat a especular que durant aquella jornada l'agrupació potser fins i tot provés el 2 de 8 sense folre.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Güell|nom = Xavier|títol = "Els castells, entre la passió i la història. Articles de la primera època d'or"|url = |edició = |llengua = |data = | editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> Amb tot, fins a arribar a l'última dècada del {{segle|XIX}} la colla va dur a terme grans actuacions a les plaçes del moment, però a partir del 1890 el seu nivell va començar a rebaixar-se, endinsant-se al marc de la primera gran crisi castellera de la història, ''La Decadència''. Entre els factors que afectaren més a les torres humanes per la pèrdua de castellers que van ocasionar i per la interrupció de l'activitat, cal citar la greu crisi viscuda al camp degut a la plaga de la [[fil·loxera]] que arribà a Catalunya el 1879, la forta inestabilitat socio-política del moment, el latent retrocès econòmic a escala nacional, el moviment migratori que agafà pes, la gran [[Revolució Industrial a Catalunya|revolució industrial catalana]] des de mitjans de {{segle|XIX}}, el fort creixement urbà (que comportà una contundent pèrdua de població als pobles), la millora de la interconnexió territorial gràcies al ferrocarril (que facilità l'èxode rural) i els conflictes bèl·lics del període (com la [[Guerra hispano-estatunidenca|Guerra de Cuba]]), entre d'altres.
==== Del temps de les fusions al retorn de la dualitat vallenca, 1902-19361939 ====
[[Fitxer:Colla Nova Xiquets de Valls - 3de7 - Concurs de castells de Barcelona 1902.jpg|miniatura|415x415px|Colla Nova dels Xiquets de Valls participant al [[Concurs de castells de Barcelona 1902|Concurs de Castells de Barcelona del 1902]], duent a terme l'execució d'un 3 de 7.]]
Durant l'etapa de la'''''La''''' '''''Decadència castellera''''' (1895-1925) la colla va mantindre la seva activitat amb esforços, fusions i rebaixant el nivell presentat en anys previs. Primer va haver de fusionar-se amb la Colla de l'Escolà el 1902-1903, sent així coneguda l'agrupació unificada com la ''Colla Nova de l'Escolà''. El conjunt vallenc va participar en el primer [[Concurs de castells|concurs casteller]] de la història, el [[Concurs de castells de Barcelona 1902|Concurs Regional de Xiquets de Valls]], dut a terme a Barcelona el 1902 durant les festivitats de [[La Mercè]] (sent per aquest motiu més conegut típicament com ''El Concurs de Barcelona''). En aquesta edició tan sols hi havia la presència de les dues colles vallenques, i la Nova quedà segona rere realizar el 3 de 7, el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per sota, el 2 de 6 i el pilar de 5. Arribats al 1927 la Nova també s'hagué d'ajuntar breument amb la Colla Vella de Rabassó fruit de les dificultats del moment, formant-se d'aquest mode la ''Colla Xiquets de Valls'' entre els anys 1927 i 1930, dirigida llavors per Ramon Tondo Dilla.
[[Fitxer:3d8c CNXV 1934.jpg|miniatura|429x429px|Primer [[3 de 8]] carregat al segle XX, Colla Nova dels Xiquets de Valls, [[Torredembarra]], 4-IX-1934. Autor desconegut, Arxiu dels [[Xiquets de Tarragona|XdT]].]]
Amb l'etapa de '''''La breu Revifalla''''' (1926-1936) es va viure el retorn de la dualitat vallenca, i la Colla Xiquets de Valls es va separar l'any 1930, sortint-ne d'aquesta escissió altre cop la Nova i la Vella. La ''Colla Nova dels Xiquets de Valls'' (1930-1936/1939) seguí evolucionant i va signar moments claus per a la història de les torres humanes al encararencarant el segónsegon quart del {{segle|XX}}, mantenint l'activitat castellera i intentant noves gestes prometedrores. Poc desprès de la separació d'ambues colles vallenques, amb la temporada 1933 la Nova de Valls es va alçar de mode indiscutible com ''la colla imperant del període vigent'': Per començar, entre les diades dels anys 30 va ser capaç de regularitzar l'execució de castells de la gamma alta de set, com el [[2 de 7]] o el [[3 de 7 aixecat per sota]], construccions molt valorades al context casteller del moment per complexitat i infreqüència. En segon lloc, consolidà l'estatus de major agrupació castellera amb la seva primeríssima victòria en un concurs de castells, sent ni més ni menys que el [[II Concurs de castells de Tarragona|II Concus de Castells de Tarragona]] (1933). Durant aquella edició va descarregar immaculadament el 5 de 7, el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar, un ventall constructiu que llavors cap entitat era capaç d'igualar i que esdevingué la major actuació vista fins a tal moment del segle <small>XX</small>. Però en tercer lloc, sobretot perquè l'agrupació vallenca ràpidament va ser capaç d'aconseguir altres fites d'enorme trascendència i súmamentsummament innovadores per al període que tractem, concretament reconquerit vells mites castellers que feia molts anys que no es podien arribar a dominar; Durant la [[Diada castellera de Sant Fèlix|Diada de Sant Fèlix]] de 1933 fou la primera colla del moment capaç descarregar el [[4 de 8]], una fita no aconseguida des dels primers anys de segle <small>XX</small>. Des de llavors la Nova es convertí en la dominadora per excel·lència del conegut com el ''[[carro gros]]'', doncs entre 1932 (temporada amb la primera aleta d'un 4 de 8 des del 1908) i 1936 la colla va protagonitzar vint-i-quatre proves de 4 de 8, el 51'6% de les efectuades amb aquesta estructura a tot el món casteller, i a més n'efectuà catorze de les quinze descarregades totals aconseguides durant aquells anys de recuperació. Arribant a 1934 la Nova va seguir trencant esquemes, encarant més estructures llavors considerades impossibles i emfatitzant la seva posició privilegiada. Durant el 31 d'agost a Vilafranca va provar el primer [[pilar de 6]] vist al panorama casteller des de principis de segle, i el resultat fou polèmic, ja que no es va veure amb claredat si arribà a carregar-se i suscità una discussió que s'allarga fins als nostres dies. En tot cas, des de l'òptica conservadora l'intent d'aquell dia acabà amb la major sequia de proves de pilars de mèrit de la història, i des de l'optimista una carregada suposaria el 1r espadat de mèrit coronat des de 1904 (darrera data amb aleta de pd6 confirmada). Esperverat pels polèmics fets viscuts a Vilafranca, el conjunt vallenc llavors liderat per Ramon Barrufet Fàbregas anà a actuar a [[Torredembarra]] per la festa major de Santa Rosalia, i el dia 4 de setembre de 1934 va fer un nou pas endavant sent capaç de realitzar la primera prova i carregada d'un [[3 de 8]] al segle xx, juntament amb la notable descarregada d'un 4 de 8 i 2 de 7. Aquella fita va significar un dels episodis més rellevants de la Història castellera, ja que en una única jornada la Nova de Valls va recuperar una estructra que encara no s'havia vist al segle <small>XX</small>, el citat tres esdevingué el castell més gran aconseguit des del segle <small>XIX</small> i la colla va signar la millor actuació del segle. Lluny de rendir-se, el 4 de setembre de 1935 l'agrupació provà de domar plenament aquella tal gegant al mateix escenari torrenc, però tornà a quedar en carregat. En conjunt, talel rendiment ofert per la Nova de Valls durant aquells anys suposà una mostra de domini casteller inigualable que va tallar en pedra la consideració de la colla al capdamunt de l'''Olimp Casteller'' dels anys 30, i marcà un abans i un després que costarien moltíssim de superar. Dades que ho demostrin? Nombroses: Tinguem en compte que rere el pilar de 6 dut pels vallencs a Vilafranca el 1934 cap colla tornaria a apropar-se remotament a una aleta en aquest tipus d'espadat fins que els [[Nens del Vendrell]] el carregaren el 1967, els dos 3 de 8 carregats a Torredembarra durant les temporades 1934-1935 van ser els únics aconseguits a la primera meitat de segle <small>XX</small>, el títol de major castell que ostentaven ambdós tresos carregats tampoc es veria superarat fins la descarregada d'un 3 de 8 que aconseguirien els ''nens'' l'any 1951 o la considerada com millor actuació del segle (Torredembarra, 4-IX-1934) no es veuria superada fins la temporada 1969 (estant trenta-cinc anys a la cima), entre d'altres exemples icònics.
Però arribats al 17 de juliol de 1936 es produí l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], un moment clau amb el qual la colla paralitzaria quasi tota la seva activitat perquè bona part dels seus membres hi participaren, o bé es van veure immersos de plé enmig del panorama bèl·lic en algun o altre aspecte. No obstant, fins arribar al candent període previ al conflicte l'agrupació encara mostrava afany per autosuperar-se amb un ritme accelerat que no tenia precedents al segle <small>XX</small>, escribint encara més fites històriques; el 14 d'abril a Valls llavors va aconseguir el 4 de 8 més matiner del segle, el 25 d'abril fou capaç de dur el ''carro gros'' ena un enclau tant distant com suposava Barcelona, en pocs mesos va consolidar la gamma castellera més variada vista en aquelles dates primigènciesprimigènies de temporada i a principis d'estiu l'agrupacióentitat ja anunciava que per a la data del 19 de juliol duria el 3 de 8 a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] per provar de descarregar-lo d'una vegada per totes, però el conflicte armatnacional frenà dequalsevol socarrelsomni tota la dinàmica castellera al territori catalàd'ambició. Amb totFinalment, talsja gestes demostraven queamb el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls es va mantindre fins arribar a la guerra. Finalment, el resultat del xoc armat per avigent l'agrupació fouva que entreafrontar els complicadíssimscomplicats anys 1936 i -1939 hauriacom deva paralitzarpoguer, la seva activitat castellera,fent només fent meres exhibicions puntuals bàsicament en forma de pilars menors de quatre i cinc pisos. Però aquest cas no era pas aïllat, ja que ''grosso modo'' la incipient millora del nivell que començava a tornar a presentar globalment el Món Casteller i que havia assolit durant la primera meitat dels anys 30 acabà contundentment frenada, perdent-se de nou fins que passaren els anys i es tornà a pacificar la situació al conjunt del context territorial. Amb tot, tals gestes demostraven que el notable potencial que tenia la Colla Nova dels Xiquets de Valls es va mantindre fins arribar a la guerra, quan es va tallar de socarrel tota la dinàmica castellera ascendent al territori català.
==== De La Barreja a La Muixerra, 1939-1964 ====
Entre el darrer transcurs de la Guerra Civil i el seu final, arribats al gener de l'any 1939 les noves autoritats franquistes i l'alcalde vallenc Juan Cusidó Calbet forçaren a fusionar les dues colles vigents de Valls (encara que aquestes llavors restaven pràcticament sense activitat) per motius merament ideològics i polítics, novament emprant-se novament el nom ''[[Colla Xiquets de Valls (unificada)|Colla Xiquets de Valls]]'' entredurant els anys de Postguerra i '''''l'etapa inicial de La Renaixença''''' (1939-1947). Aquesta seria una maniobra d'interès pal·liatiu que restava bàsicament només sota els interessos de los forces imperants del moment, i les autoritats exporsaren públicament que tal unificació obligada <nowiki>''</nowiki>estava destinada a evitar tota mena de possibles rivalitats alienes als castells<nowiki>''</nowiki>; ja que la Nova tenia tant una tendència pro-política com ideals manifestos típicament d'esquerres, mentresal contrari que lal'altre Vellacolla els tenia dedel dretespoble. Així doncs, per a disgust dels membres d'ambdues agrupacions, hagueren de conviure per tal de seguir endavant i sobreviure com a una colla durant els següents anys en aquell complex moment històric. Aquesta agrupació unificada fou dirigida per Ramon Barrufet Fàbregas (més conegut normalment a Valls com ''<nowiki>''el Blanco''</nowiki>''), que ja tenia experiència en el lideratge casteller a causa d'haver sigut cap de colla des d'abans de la guerra, i l'entitat era reconeguda típicament amb el nom de ''[[Colla Xiquets de Valls (unificada)|<nowiki>''La Barreja''</nowiki>.]]'' El grup conjunt realitzaria els primers castells de vuit pisos de la Postguerra en forma de [[4 de 8]]; carregant-lo inicialment a l'Arboç el 21 d'octubre de 1939, i ja descarregant-lo els primers cop sols a [[Torredembarra]] per la Diada de Santa Rosalia del 4 de setembre de 1939 i 1941.[[Fitxer:Valls - El Casteller.jpg|miniatura|407x407px|''<nowiki>''El casteller''</nowiki>'' (1951), escultura de [[Josep Busquets i Òdena]] ergida en honor als Xiquets de Valls. EsÉs tracta delel primer1r monument casteller de la història, ubicat a la Plaça delEl Pati de Valls;, posteriormentun aquestenclau seriaque unmés enclavamenttard seria típic de la Joves.]]
Ara bé, entre els anys 1946-1947 es van anar separant gradualment els Xiquets entre les dues colles vallenques originals prèvies a la guerraGuerra Civil, i els hereus de la Colla Nova formaren la ''Colla La Muixerra Xiquets de Valls'' definitivament l'any 1947. El conjunt va encarar amb força '''''La Renaixença castellera mitjana''''' (1947-Anys 60), sent la colla més potent fins endinsar-se a la dècada dels anys cinquanta al posseïr una gamma sense igual entre tota la resta del panorama casteller d'aquell moment. L'agrupació ràpidament demostraria ella cima del seu potencial al dur a terme la gesta de carregar el [[3 de 8]] dues vegades en un any a la Plaça del Blat de Valls, el 20 i 21 d'octubre de 1951, sent aquells uns dels primers que veia el Món casteller des d'abans de la Guerra Civil a (Torredembarra, (4-IX-1935) i dels puntuals casos que es resoldrien amb èxit fins a arribar a la temporada 1969. Tanmateix, als següents anys continuaria destacant al panorama casteller, sent-ne una de les bases de la seva recuperació, i el 1952 arribaria a ser capaç de guanyar ''ex aequo'' amb els Nens del Vendrell el tan esperat [[III Concurs de castells de Tarragona|III Concurs de Castells de Tarragona]] al descarregar els dos conjunts el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. Tot plegat, laLa Muixerra mantindria la seva activitat castellera fins ala la temporada 1964, quanmoment en el qual s'exacerbà l'ambient a la localitat de Valls, i acal méstindre en compte que la propia entitat ja patíarrossegava una contundent regressió interna des de 1959, motius pels quals deixaria d'actuar temporalmenta plaça. No obstant, l'agrupació castellera deixava a l'esquena uns grans registres que havien nodrit contundentment el Món casteller dels anys 40, 50 i 60; cent cinquanta-tres pilars de 5 (151d + 2c), cinquanta-sis castells de set bàsics descarregats immaculadament sense cap carregada (3d7: 29d + 4d7: 27d), dotze 5 de 7 sense patir cap carregat, quaranta 4 de 7 amb el pilar (37d + 3c), seixanta-un 3 de 7 per sota (60d + 1c), cinquanta-dos 2 de 7 (43d + 9c), trenta-set 4 de 8 (22d + 15c) i dos 3 de 8 carregats, a més d'una prova puntual però molt avançada al seu temps de pilar de 6.
=== La Joves com a tal durant els seus inicis (1970-1980) ===
El 1970 començà de mica en mica la represa dels antics muixerros, i el maig de 1971 formaren definitivament la ''Colla Joves Xiquets de Valls'', coneguda així fins als nostres dies i hereva ''dels'' ''Menestrals, la Roser, la Nova, els Xiquets i la Muixerra''.<ref>{{Ref-web|url=http://collajoves.com/historia/|títol=CJXV - Història|consulta=Febrer de 2018|llengua=en català|editor=|data=}}</ref> Durant els seus primers mesos l<nowiki>'agrupació restà sense nom, fins i tot en actuacions a plaça, però finalment es va elegir ''</nowiki>Colla Joves Xiquets de Valls<nowiki>''</nowiki> en relació als noms referents als seus precedents històrics i en honor al contundent nucli de jovent renovador que participà en aquesta nova etapa, encarant així amb contundencia i energia '''''la fase final de La Renaixença''''' (Anys 60-1980). A continuació es plasma visualment l'evolució cronològica dels noms la colla des del 1813 i fins a arribar a ser la Joves que coneixem actualment, resumint esquemàticament els continguts plasmats anteriorment: <ref>{{Ref-llibre|cognom=CLIMENT FERRÉ|nom=Joan|títol=Primers castellers (1813-1851). Josp Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls|url=|edició=2013|llengua=|data=|editorial=Farell|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
{| class="wikitable"
|+Evolució cronològica dels noms de l'agrupació des del 1813 al 1971:
==== L'època d'experimentació i progrés, 1981-1987 ====
[[Fitxer:Primer 3 de 9 amb folre descarregat al segle XX, aconseguit per la Colla Joves a Valls per Santa Úrsula, 26-X-1986. Foto feta per Cucurull..jpg|miniatura|406x406px|Primer 3 de 9 amb folre descarregat al segle XX, aconseguit per la Colla Joves a Valls durant Santa Úrsula, 26-X-1986. Foto feta per Cucurull.]]
Entrant als inicis de la '''''Segona època''' '''d'Or''''' dels Castells ({{subratllat|1981-1992/posterior}}), durant '''principis i mitjans dels anys 80''' la colla va aconseguir encara majors avenços amb els caps de colla Jordi Crussells (1977-1984) i Julià Bascuñana (1985-1987), destacant-ne entre molts altres els següents; el primer [[5 de 8]] que el Món Casteller veia descarregat al {{segle|XX}} per la gran Santa Úrsula de 1981, el seu primeríssim [[2 de 8 amb folre]] carregat modernament durant la Diada Nacional de 1983 i descarregat a la de 1984, el seu primer [[4 de 9 amb folre]] carregat a l'era moderna pel [[XI Concurs de castells de Tarragona|XI Concurs de Castells de Tarragona]] (28-IX-1986) i el primer [[3 de 9 amb folre]] que el Món Casteller veia descarregat al {{segle|XX}} per la Diada de Santa Úrsula del 1986.<ref>{{Ref-web|url=http://collajoves.com/palmares-de-concursos/|títol=CJXV - Actuacions històriques|consulta=Febrer de 2018|llengua=en català|editor=|data=}}</ref> L'estel·la d'èxits que va desgustar el conjunt vallenc es succeí de manera consecutiva temporada rere temporada, atorgant un rodatge excepcional i curtint d'experiència als diables vermells per tal de seguir progressant. Si mirem els registres d'arxius, entre 1981-1887 la Joves de Valls va acabar duent fins a trenta construccions diferents a plaça, deixant un total de 1.189 proves. I no només això, sino que va destacar també pels molt bons percentatges aconseguits a l'època de la qual estem parlant; 1.065d+54c+56i+14id, i menys d'un 10% de caigudes totals sumant totes les (C+I).<ref>{{Ref-web|url=http://www.cccc.cat/base-de-dades|títol=Base de Dades de la CCCC i CJXT.|consulta=07-06-2019|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>
Tanmateix, aquesta escalada va motivar a l'entitat per atrevir-se a fer passes més enllà dels cànons vigents. Durant aquest període dels anys 80 els vallencs protagonitzaren també els primers assalts del {{segle|XX}} en matèria de [[gamma extra]], centrant-se concretament en els grans castells sense folre: Per la Santa Úrsula de 1983 intentaren el primer [[4 de 9 sense folre]] executat per una colla durant la modernitat, i per la Santa Úrsula de 1987 els de la camisa vermella s'atreviren fins i tot a intentar un Castell molt avançat al seu temps i que llavors es donava per impossible, el [[2 de 8 sense folre]]. D'aquesta manera, tot i ser fites que no acariciaren ni l'aleta, els vallencs van obrir una nova fórmula en la comprensió dels castells desfolrats i de la pròpia gamma superior; doncs cal que tinguem en compte que el cas del 4 de 9 sense folre era ni més ni menys que el primer gamma extra provat des del {{segle|XIX}} per una colla (recordem; categoria desapareguda des de feia llavors quasi un segle), i avui en dia es creu que el 2 de 8 sense folre del 1987 fou el primer de la Història Castellera.
|
