Català: diferència entre les revisions

 

=== Ús social ===

{| style="margin: 0 0 0.5em 1.4em; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;" border=1

|- style="font-size:110%; color: black; background-color: lawngreen;"

 

=== Llengua materna ===

{| style="margin: 0 0 0.5em 1.4em; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;" border=1

|- style="font-size:110%; color: black; background-color: lawngreen;"

=== Franja de Ponent (Aragó) ===

{{Principal|Llengües d'Aragó}}

El català és la llengua pròpia i tradicional en aquest territori anomenat [[Franja de Ponent]], que antigament formava part del [[Principat de Catalunya]] tot i que actualment és la franja oriental d'[[Aragó]]. Actualment és parlat per un sector significatiu de la població, el 80,2% dels adults, que representen 33.743 parlants de català a la Franja (dades de l'última enquesta de 2014).<ref>{{Ref-llibre|títol=Llengua i societat a la Franja: Anàlisi de l'Enquesta d'usos lingüistics (2004-2014)|url=https://zaguan.unizar.es/record/76843|editorial=Prensas de la Universidad de Zaragoza|data=2018|lloc=Zaragoza|isbn=9788417633509|nom=Natxo (coord )|cognom=Sorolla|nom2=Chabier|cognom2=Gimeno|nom3=Javier|cognom3=Giralt|nom4=Miguel|cognom4=Montañés|nom5=María Teresa|cognom5=Moret|edició=|llengua=|pàgines=51}}</ref> L'any 2004 eren 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta.<ref>{{ref-llibre|títol=Enquesta sobre usos lingüístics a la Franja|url=http://www.lafranja.net/articles/FranjaSorolla.pdf|lloc=Sorolla|data=2005|format=pdf}}</ref> La davallada es deu sobretot a causes demogràfiques, més que no pas a causes sociolingüístiques. A tot Aragó hi ha 55.513 parlants de català, segons dades censals.<ref>{{Ref-llibre|títol=L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011|url=https://zaguan.unizar.es/record/60448|data=2017|lloc=Zaragoza|nom=Anchel|cognom=Reyes|nom2=Chabier|cognom2=Gimeno|nom3=Miguel|cognom3=Montañés|nom4=Natxo|cognom4=Sorolla|nom5=Pep|cognom5=Esgluga|edició=|llengua=|editorial=|pàgines=29|isbn=}}</ref> No és una llengua oficial i que té una presència gairebé nul·la en les institucions públiques, molt limitada en l'ensenyament, on només és possible estudiar-la com a llengua optativa, en l'administració i en actes públics en general.

 

=== Andorra ===

{{Principal|Llengües d'Andorra}}

La llengua [[llengua pròpia|pròpia]], [[llengua nacional|nacional]] i [[llengua oficial|oficial]] d'Andorra és el català. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com a idioma oficial.<ref name="cat.llengaand">{{ref-web |url=http://www.catala.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=2&Itemid=4 |títol=La llengua a Andorra |obra=catala.ad |editor=Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra) |data= |consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del {{segle|XX|s}}: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% –màxima històrica– i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.<ref name="cat.llengaand" /><ref>{{ref-web |url=http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/parra.pdf |títol=Emigración y política educativa |obra= |editor=Aula Intercultural |data= |consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= castellà}}</ref>

 

=== Catalunya Nord ===

* [[Uniformisme lingüístic a França|Exclusió de les llengües pròpies a França]]. Al llarg de la història l'Estat francès ha desenvolupat tot un sistema d'exclusió de les llengües pròpies.

* La [[llei Deixonne]]. Malgrat les inquietuds regionalistes que comencen a manifestar-se a principis del {{segle|XX}}, caldrà esperar a la llei Deixonne de 1951. Aquesta Llei obria una petita escletxa en el sistema escolar. A l'escola primària, els mestres podien ser autoritzats a ensenyar durant una hora les llengües locals. A l'escola secundària només podien assegurar-se cursos com a activitats extraescolars. Les lleis posteriors sobre les llengües locals i regionals no han anat més enllà de la llei Deixonne.

 

* [[Plataforma per la Llengua]], ONG amb seu a Barcelona

* [[Òmnium Cultural]], ONG amb seu a Barcelona

* Les diferents universitats al territori dels Països Catalans, que no només ensenyen el català, sinó que també proporcionen diferents lèxics i altres eines per l'idioma.

* Els diferents manuals d'estil i altres eines proporcionades pels mitjans de comunicació en català, com ara l'[[ésAdir]], el portal lingüístic de la [[Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]].

 

== Obres cabdals de lexicografia – diccionaris, gramàtiques i altres eines ==

===Diccionaris monolingües===

Tots els següents diccionaris cabdals són accessibles avui en línia de forma gratuïta:

* ''[[Diccionari Alcover-Moll]]'' o ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'', un diccionari descriptiu en 10 volums més aviat de principis de {{segle|XX}}, farcida de magnífics exemples d'ús i molt útil per cercar paraules difícils de trobar, entre altres coses.

 

===Gramàtiques, normes===

* ''[[Gramàtica de la llengua catalana]]'', de l’Institut d’Estudis Catalans (2016)

* ''Gramàtica normativa valenciana'', de l'AVL

* ''[[Normes de Castelló]]'' (1982)

* ''Gramàtica catalana'', obra històrica de [[Pompeu Fabra]] (1918)

===Enciclopèdies===

* [[Gran Enciclopèdia Catalana]], accessible en línia de forma gratuïta

 

== Vegeu també ==

{{Lingüística catalana}}

* [[Gramàtica del català]]

* [[Numerals en català]]