Eritropoetina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Retocs, tret enllaç mort |
m Corregit multiples petits errors en les referències |
||
Línia 1:
{{Infotaula de fàrmac}}
L''''eritropoetina''' (del grec antic ἐρυθρός ''erythros'' 'vermell'
La producció d'eritropoetina s'estimula per la reducció de tensió d'[[oxigen]] als texits i és produïda en un 85-90% pel [[ronyó]] i en 10-15% per altres teixits com l'hepàtic i el nerviós.<ref>
L'absència d'eritropoetina provoca debilitat muscular i disminueix notablement la resistència a l'exercici físic. Altres símptomes són [[hipertensió]], cansament i aparició d'[[anèmia]].
S'utilitza, principalment, com a tractament per a anèmies degudes a patologies al [[ronyó]] i al [[càncer]], pacients amb [[sida]] i trasplantaments de medul·la òssia.<ref>
És utilitzada també com a substància dopant, ja que estimula la producció de [[glòbuls vermells]] i permet incrementar la resistència a l'exercici físic dels esportistes augmentant la capacitat de transport d'oxigen.
Línia 48:
=== Història ===
El 1978, Miyake i Goldwasser van aïllar i purificar EPO humana a partir de l'orina de pacients amb [[anèmia aplàstica]]. Aquests van determinar que es tractava d’una glicoproteïna formada per 165 aminoàcids i un 40% d’hidrats de carboni.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Goldwasser
El 1985 ja es produïa massivament epoietina α, la primera eritropoietina recombinant humana (rHu-EPO), immunològicament i bioquímicament equivalent a l'EPO endògena. El 1989 es va sintetitzar l'epoietina β, amb idèntica seqüència d'aminoàcids que l'epoietina α i l'EPO endògena però amb diferent configuració de les cadenes de sucres que la conformen. Aquesta diferència li dóna unes característiques farmacocinètiques i d'eficàcia lleugerament diferents. És comú trobar-se amb la denominació rHu-EPO per identificar tant a l'epoietina α com l'epoietina β.
Línia 80:
Diversos estudis mostren que després de l'administració intravenosa d'epoietina α el volum de distribució en voluntaris sans és de 90 ml/kg, 41 ml/kg en pacients en prediàlisi i 33 ml/kg en pacients en hemodiàlisi. Aquests valors varien lleugerament en funció de l'estudi de referència. Estudis en voluntaris sans amb epoietina β donen resultats similars, amb un volum de distribució de 40 a 90 ml/kg. S'ha observat que les rHu-EPO es distribueixen especialment al plasma i òrgans molt irrigats, com la melsa, ronyons, fetge i medul·la òssia.
Estudis cinètics amb darbepoietina α mostren que aquesta es distribueix principalment al compartiment central, i el el seu volum de distribució és molt similar al del volum plasmàtic, al voltant dels 52ml/kg. Aquests resultats mostren que la distribució extravascular de la darbepoietina α és limitada, degut a les majors cadenes de sucres associades a la molècula.<ref>{{Ref-publicació|article=EORTC
==== Eliminació ====
Línia 86:
Els grups d’hidrats de carboni que acompanyen tant les rHu-EPO com la darbepoietina α les protegeixen d’una ràpida eliminació. Estudis realitzats amb voluntaris sans mostren que l’epoietina α s’elimina del plasma seguint una cinètica biexponencial quan és administrada a dosis baixes. En canvi, mostra una cinètica monocompartimental (lineal) a dosis altes.
La rHu-EPO es metabolitza al [[fetge]], per via de la [[desialització]]. Estudis realitzats amb voluntaris sans mostren que només els 10% de la dosi s’eliminen inalterats per l'orina. L’eliminació renal és d'uns 2%, pràcticament negligible.<ref>
== Usos terapèutics ==
Línia 92:
L'EPO es fa servir en el tractament de l'[[anèmia]] resultat de la malaltia crònica del [[ronyó]] i la [[mielodisplàsia]] resultat del tractament del càncer ([[quimioteràpia]] i [[radiació]]), en les transfusions al·logèniques en pacients quirúrgics, anèmia del prematur i pacients VIH positius amb eritropoesi deficient. S'utilitza també en el tractament d'anèmies ferropèniques greus en pacients amb intolerància als preparats amb ferro, dificultats per l'administració oral o IM i sagnats persistents d'abordatge complicat i difícil compensació.
També es mostra eficaç enfront d'altres malalties com l'atac de cor o inclús en el tractament de l'[[esquizofrènia]].<ref>{{
== Formes disponibles en biomedicina ==
| |||