Productor musical: diferència entre les revisions

Per a la qualificació de Grammy, la definició de productor de l'Acadèmia de gravació és:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Burgess, Richard James|nom=|títol=The History of Music Produciton|url=https://books.google.es/books?id=qMKiAwAAQBAJ&redir_esc=y|edició=|llengua=|data=26/11/19|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><blockquote>La persona que té un control tècnic i creatiu global de tot el projecte de gravació i les sessions de gravació individuals que formen part d'aquest projecte està present a l'estudi de gravació o a la ubicació de gravació i treballa directament amb l'artista i l'enginyer. El productor pren decisions creatives i estètiques que es concreten en els objectius de l’artista i l’etiqueta en la creació de contingut musical. Altres tasques inclouen, però no es limiten, a; mantenirelsmantenir els pressupostos i horaris, complir els terminis, contractar músics, cantants, estudis i enginyers, vetllar per la resta de necessitats de personal i l’edició (Projectes clàssics).</blockquote>Durant l'any 2010, el paper de productor sobintsovint es dividia en tres persones: [[productor executiu]], [[productor vocal]] i '''productor musical'''. Un productor executiu supervisa les finances del projecte, un productor vocal (també conegut com a arreglador vocal) supervisa la producció vocal, i un productor musical dirigeix ​​i supervisa el procés creatiu de la producció i la gravació d’una cançó a la seva etapa final de mescla.

El productor musical sovint porta molts barrets com a arreglador, compositor, programador, músic o compositor competent que pot aportar idees noves a un projecte. A més de fer els ajustaments d’ordenació i composició de cançons, el productor selecciona sovint i / o col·labora amb l’enginyer de mescla, que pren les pistes i edicions enregistrades en brut i les modifica amb eines de maquinari i programari per crear un "so" [[estèreo]] o [[Surround|''surround'']]. tots els sons i els instruments de les veus individuals, que al seu torn proporciona un ajustament addicional per als diferents suports de distribució. El productor també supervisa l’enginyer de gravació que es concentra en els aspectes tècnics de la gravació.

Al començament de la indústria discogràfica, el paper del productor es va limitar tècnicament a registrar, en un sol cop, artistes que actuessin en directe.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Yuval Gerstein|nom=|títol=The role of the music producer - A short historical overview|url=http://www.yuvalgerstein.com/wp-content/uploads/2011/10/The-role-of-the-music-producer-A-short-historical-overview-by-Yuval-Gerstein.pdf|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> Els predecessors immediats dels productors discogràfics van ser els artistes i executius del repertori de finals dels anys vint i trenta que van supervisar el producte "pop" i sovint van dirigir orquestres de sessions. Aquest va ser el cas de [[Ben Selvin]] a [[Columbia Records]], [[Nathaniel Shilkret]] a [[Victory Records|Victor Records]] i [[Bob Haring]] a [[Brunswick Records]]. Al final dels anys trenta, es van establir els primers estudis professionals de gravació que no eren propietat de les principals companyies, separant essencialment els papers dels artistes i del repertori (A&R), home i productor, tot i que no seria fins a finals dels anys quaranta quan el terme " productor "es va començar a utilitzar àmpliament a la indústria.

El paper dels productors va canviar progressivament durant els anys cinquanta i seixanta a causa de la tecnologia. El desenvolupament de la gravació multitrack va causar un canvi important en el procés de gravació. Abans del multitraigmultitrack, tots els elements d'una cançó (veu principal, veu de respatller, acompanyament d'instruments de secció de ritme, solos i parts orquestrals) havien de ser interpretats simultàniament. Tots aquests cantants i músics van haver de ser reunits en un gran estudi on es va enregistrar la representació. Amb la gravació [[multitrack]], es podrien gravar primer les "pistes de llit" (parts d'acompanyament de la secció de ritme, com la línia de baix, la bateria i la guitarra rítmica, i després es podrien afegir la veu i els solos, utilitzant tantes "preses" (o intents)) segons calia, ja no era necessari que tots els reproductors estudiessin al mateix temps. Una banda pop podria gravar les seves pistes de suport una setmana i, a continuació, es podria portar una secció de trompa una setmana després per afegir cops de puny i a continuació, es podria portar una secció de cadena una setmana després.

Les noves tecnologies com el multitracking van canviar l'objectiu de l'enregistrament: un productor podia combinar diverses preses i editar diferents seccions per crear el so desitjat. Per exemple, a l'àlbum [[Bitches Brew]], el compositor de Bandleader, compositor de Miles Davis, el fusionador de jazz, va tallar i editar seccions juntament amb àmplies sessions d'improvitzacióimprovisació.

Un altre fenomen relacionat a la dècada de 1960 va ser l'aparició del productor intèrpret. Com que els actes pop com [[The Beatles]], [[The Rolling Stones]], [[The Beach Boys]] i [[The Kinks]] van adquirir experiència en tècniques de gravació d'estudi, molts d'aquests grups es van acabar convertint en productors (sovint no acreditats) del seu propi treball. Molts enregistraments d’actes com The Rolling Stones, The Kinks i [[The Who]] s’acrediten oficialment als seus diversos productors en aquell moment, però alguns d’aquests intèrprets han afirmat des de llavors que molts dels seus enregistraments en aquest període eren o bé totalment produïts (per exemple, els enregistraments de The Rolling Stones 'Decca) o col·laboracions entre el grup i el seu enginyer de gravació.

== Equipament i tecnologíatecnologia ==

Hi ha nombroses tecnologies utilitzades pels productors discogràfics. En els enregistraments actuals, les tasques de gravació i mescla són generalment centralitzades en ordinadors mitjançant estacions de treball d'àudio digital com Pro Tools, Logic Pro, Ableton, Cubase i FL Studio, que sovint s'utilitzen amb [[Plugin|''plugins'']] de tecnologia d'estudi virtual de tercers.<ref>{{Ref-web|url=https://ccrma.stanford.edu/courses/192b/ProTools-Logic%20Lec.pdf|títol=Center for Computer Research in Music and Acoustics.|consulta=26/11/19|llengua=Anglès|editor=|data=}}</ref> Logic Pro i Pro Tools es consideren els [[DAW]] estàndard de la indústria.<ref>{{Ref-web|url=http://www.agendared.com/daw-industry-standard-survey-2013|títol=Wich DAW is the Industry Standard?|consulta=26/11/19|llengua=angles|editor=|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://blog.first.edu/audio-recording-software-avid-pro-tools-vs-apple-logic-pro-x/|títol=AUDIO RECORDING SOFTWARE: AVID PRO TOOLS VS APPLE LOGIC PRO X|consulta=26/11/19|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> Tot i això, també hi ha el mesclador principal, els controladors MIDI i el propi dispositiu de gravació.

El rastreig és l’acte d’enregistrar àudio a una DAW (estació de treball d’àudio digital) o en alguns casos per gravar. Tot i que les tecnologies digitals han suplantat àmpliament l’ús de la cinta als estudis, el terme antic “track”''track'' encara s’utilitza durant el 2010. El seguiment de l'àudio és principalment el paper de l'enginyer d'àudio. Els productors treballen colze a colze amb els artistes mentre toquen o canten la seva part i els entrenen sobre com realitzar-lo i com obtenir la millor precisió tècnica (per exemple, l’entonació). En alguns casos, el productor fins i tot cantarà una veu de còpia de seguretat o tocarà un instrument. Molts artistes també comencen a produir i escriure la seva pròpia música.