|
| etiqueta_fundacio = Independència
| etiqueta_fundacio1 = - Declarada}}
''russia es lo mejoour del mondouu''
'''Rússia''' (en rus: Росси́я, ''Rossia'') o la '''Federació Russa'''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0057409 Rússia]. Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 14 d'agost, 2008</ref> (en rus: Росси́йская Федера́ция, ''Rossískaia Federàtsia'')<ref>{{ref-web
| url = http://www.constitution.ru/en/10003000-02.htm| títol = The Constitution of the Russian Federation| consulta = 26 de desembre, 2007| obra = De l'article primer:Els noms "Federació Russa" i "Rússia" seran iguals"
Amb la dissolució de la Unió soviètica el 1991, la Federació Russa fou fundada, però és reconeguda com la personalitat legal de continuïtat de la Unió Soviètica. Així doncs, Rússia és membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i membre principal de la [[Comunitat d'Estats Independents]]. Rússia és un país amb armament nuclear i té la reserva d'armes de destrucció massiva més gran del món.
<br />
És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a [[BRIC]].
== Toponímia ==
El nom de ''Rússia'' es deriva de ''Rus'' (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la [[Rus de Kíev]]. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a [[Occident]], el mot ''Rus''erò vaque sercobrarien adoptatmés pelsforça en el [[segle XX]], suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus deno l'arrelels nòrdicapodia ''roðr''convidar opas. ''roþs-''Així, enels parauleselsavicistes compostesneguen o reinterpreten la (''roths-Crònica primària russa''), deque maneradiu directa,que oels pervaregs mitjàforen del"convidats". [[finèsBorís Ribakov]], ''Ruotsi''.el Elprincipal termeproponent nòrdiccontemporani significavade 'gentla teoria, afirma que rema'Nèstor, jal'autor queputatiu remarde erala el''Crònica'', principalhavia mètodefet perdiverses amanipulacions navegarproescandinaves elsque riusrevelaven russosla seva predilecció política i queel esseu relacionaantagonisme amb l'àreaal costanerapartit suecaprogrec de [[RoslagenVladímir Monomakh]]. oLes Roden,teories d'onno haviennormanistes sortitsuggereixen elsque [[varegs]]el segonsnom lade ''CrònicaRus'' russaprové primàriad'',un inom eslau antic que ssignificava 'havienpoble fusionatdel ambriu'. elsL'arrel eslaus,russa is'ha formarienpreservat aixíen elles pobleparaules rus.eslava Segonsi aquestarussa teoriamodernes el nomde ''Rusruslo'' hauriai tingut''rusalka''. elPer mateixaltra origenbanda, quealtres elsteories nomssuggereixen finèsque ies [[estonià]]deriva perde ala referir-separaula a [[Suècia]]:eslava ''Ruotsirusi'', i ''Rootsi'ros'.
Les teories antinormanistes, que van sorgir des del [[segle XVIII]] però que cobrarien més força en el [[segle XX]], suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la ''Crònica primària russa'', que diu que els varegs foren "convidats". [[Borís Ribakov]], el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la ''Crònica'', havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de [[Vladímir Monomakh]]. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de ''Rus'' prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ''ruslo'' i ''rusalka''. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava ''rusi'', 'ros'.
== Història ==
|
