Guanahani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m #viquiestirada |
m #viquiestirada |
||
Línia 40:
[[Hernando Colom]], fill natural de Cristòfor Colom, va escriure una biografia del seu pare en la qual detalla cadascun dels seus viatges. Aquesta obra va ser escrita a la dècada de 1530 però no va ser impresa fins l'any [[1571]], a [[Venècia]]. <ref> [[Hugh Thomas]] en el pròleg a la traducció de M. Carrera Díaz de la ''Història del Almirante'' d'Hernando Colón (Ed. Planeta, 2006. ISBN 84-08-06680-3) </ref> en ella es repeteix la llista de les illes descobertes en el Primer Viatge:
{{Cita | ... el divendres 19 d'octubre van passar a una altra illa anomenada ''Samoeto'' i a la qual l'Almirall va donar el nom d'Isabela, per guardar un ordre en les seves denominacions: a la primera, anomenada pels indis '' Guanahani'', la va anomenar Sant Salvador, a glòria de Déu que se l'havia manifestat i els havia salvat de molts perills; a la segona, per la devoció que tenia la concepció de la Verge, i perquè el seu favor és el principal que tenen els cristians, la va cridar Santa Maria de la Concepció; a la tercera, anomenada pels indis ¿?, la va batejar com Fernandina en honor del rei don Fernando; i a la quarta com Isabela per respecte a la seva majestat la reina Isabel. A la següent que va trobar, és a dir, Cuba, la va cridar Joana, en honor del príncep don Joan, hereu de Castella ... | Hernando Colom, ''
Hernando dóna algunes dades geogràfiques sobre ''Guanahani'', esmentant una llacuna, un gran port i una península:
Línia 46:
{{Cita | El diumenge següent, 14 d'octubre, l'Almirall va recórrer amb les llanxes la costa de l'illa en direcció nord-oest, per veure el que hi havia al voltant d'ella. A la zona visitada va trobar una gran ancorada o port, suficient per donar cabuda a tots els vaixells de la cristiandat. (...) Va arribar per fi a una península que difícilment es podria envoltar per mar en tres dies, habitable, i on es podria construir un bon fort. Allà va veure sis cases dels mateixos indis, amb uns jardins al voltant tan florits com els que hi ha a Castella al mes de maig. | Idem, cap.XXIV}}
=== Bartolomé de les Casas ===
[[Imatge:Columbus Taking Possession.jpg|miniatura| Representació del desembarcament de Colom a ''Guanahani'' inspirada en el relat de Bartolomé de les Cases (1893).]]
La ''Història de les Índies'' del frare i bisbe [[Bartolomé de Las Casas]] és considerada la principal font d'informació sobre el ''Primer Viatge de Colom'' perquè inclou, segons l'autor, transcripcions literals del quadern de bitàcola de l'Almirall. De Las Casas afirma haver començat a escriure la seva obra cap a [[1527]] però només la va afrontar amb força en la segona meitat dels anys 1540, quan va obtenir accés a la biblioteca privada d'Hernando Colom a [[Sevilla]]. <ref> {{cita llibre
| cognoms = MANZANO MANZANO
| nom = Juan
| títol = Colom i el seu secret - El predescobriment
| any = 1982
| editorial = Madrid: Cultura Hispànica (2a ed.)
| id = ISBN 84-7232-285-8
}}, Pàg.94 </ref> L'obra va quedar en manuscrit i va ser oblidada fins a la seva redescobriment a [[1791]]. Els següents són extractes d'aquest document. <Ref name = "Varela"> {{cita llibre
| autor = Varela, Jesús i José Manuel Fradejas
| nom = Cristóbal
| títol = Diari de Cristòfor Colom (transcripció i edició facsímil)
| any = 2006
| editorial = Institut Interuniversitari d'Estudis d'Iberoamèrica i Portugal
| ubicació = Valladolid
| Isbn = 84-933938-3-5}} </ref>
El resum del ''Diari de Colom'' compte de el següent manera el moment de l'arribada a ''Guanahani'':
{{Cita | '' Dijous 11 d'octubre '': ... A les dues hores després de mitjanit va apareixer la terra, de la qual estariem a 2 [[llegua|llegües]]. Amainaren totes les veles, i van quedar amb el treo, que és la vela gran, sense bonetas, i posaren a la corda, temporizant fins el dia divendres que van arribar a un illot dels Lucayos, que es deia en llengua d'indis ''Guanahani''. Després van veure gent nua i l'Almirall va sortir a terra a la barca armada i [[Martín Alonso Pinzón]] i [[Vicente Yáñez Pinzón|Vicente Yañez]], el seu germà, que era capità de ''la Niña''. Va treure l'Almirall la bandera real; i els capitans amb dues banderes de la creu verda que portava l'Almirall en tots els navilis per senyal, amb una F i una I: damunt de cada lletra la seva corona, una d'un cap de la † i una altra d'un altre. Llocs en terra van veure arbres molt verds, i aigües moltes i fruites de diverses maneres. L'Almirall va cridar els dos capitans i als altres que van saltar a terra, ja Rodrigo d'Escobedo, escrivà de tota l'armada, ja Rodrigo Sánchez de Segòvia, i digué que li donessin per fe i testimoniatge com ell per davant de tots prenia, com de fet va prendre, posessió de la dita illa pel Rei i per la Reina seus senyors, fent les protestacions que es requirien, com més llarg es conté en els testimonis que allí es feren per escrit. Després es va ajuntar allà molta gent de l'illa.}}
L'illa estava habitada pel poble [[Taíno|lucai o taí]]. El text dalt citat, és el primer en què els europeus utilitzen el terme «indis» per denominar de forma generalitzada als pobladors d'Amèrica, paraula que deriva de l'error que van cometre a l'pensar que l'illa ''Guanahani'' es trobava a la zona oriental del [[Àsia|continent asiàtic]], que els europeus de llavors confonien amb [[Índia]]. Els taínos havien organitzat una [[societat agrària]], relativament avançada, basada en el cultiu del [[blat de moro]], la [[mandioca]] i el [[cotó]], incloent altres importants cultius com el [[cacauet]] (cacauet), la [[pebre]], la [[pinya (fruita)|pinya]], el [[moniato]] i el [[tabac]]. El mateix Colom relata en el seu diari que conreaven carabasses i cotó i que posseïen cases i «hortes d'arbres». <Ref name = "The People Who Discovered Columbus"> {{cita llibre
| cognoms = Keegan
| nom = William F.
| títol = The People Who Discovered Columbus: The Prehistory of the Bahames
| any = 1992
| editorial = Gainesville: University Press of Florida
| id = ISBN 978-0-8130-1137-0
}} </ref>
[[Imatge:Kolumbus-landet-auf-guanahani_1-860x1315.jpg|miniatura|esquerra| Colom desembarca a Guanahani.]]
Taíns i espanyols van intercanviar productes pacíficament, però aquells no tenien possessions d'[[or]], principal producte que buscaven els espanyols. A l'endemà el Diari comentava:
{{Cita | '' Dissabte 13 d'octubre '': ... I jo estava atent i treballava de saber si havia or. I vide que alguns d'ells portaven un pedaç penjat en un forat que tenen al nas. I per senyals vaig poder entendre que anant a sud o voltant l'illa pel sud, que estava allí un rei que tenia grans gots d'això, i entenia molt.}}
No obstant això, tot i la bona relació entre taíns i espanyols, Colón ja pensava en Guanahani en la possibilitat de [[esclavitut|esclavitzar]]:
{{Cita | '' Diumenge 14 d'octubre '': ... Les vostres Alteses quan manin els poden dur tots a Castella o tener-los a la mateixa illa captius, perquè amb cinquanta homes els tenen tots subjugats, i els faran fer tot el que volgués (n).}}
El resum del Diari descriu ''Guanahani'' de l'seguent manera:
{{Cita | '' Dissabte 13 d'octubre '': ... Aquesta illa és ben gran i molt plana i d'arbres molt verds i moltes aigües i una llacuna enmig molt gran, sense cap muntanya, i tota ella verd, qu 'és plaer de mirar-la.}}
També dóna informació sobre la posició de l'illa, afirmant que la seva latitud és la mateixa que la de les [[Canàries]]:
{{Cita | '' Dissabte 13 d'octubre '': ... està l'este amb l'illa de l'Fierro, en Canària, sota una línia.}}
Colom va abandonar Guanahani el diumenge [[14 d 'octubre]] a la tarda:
{{Cita | '' Diumenge 14 d'octubre '': ... Jo vaig mirar tot aquell port i després em tornà a la nau i vaig donar la vela, i vide tantes illes que jo no sabia determinarme a qcual aniria primer. I aquells homes que jo tenia pres em dezían per senyals que eren tantes i tantes que no havia nom i nombraren pel seu nom més de cent. Per tant jo vaig mirar per la més gran, i aquella vaig determinar amidar, i així faig, i serà lluny d'aquesta de Sant Salvador cinc llegües i les altres dellas més, dellas menys. Totes són molt planes, sense muntanyes i molt fèrtils i totes poblades, i es fan guerra l'una a l'altra ...}}
== Referències ==
| |||