Efectes especials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 97:
* [[Animació]] digital: modelar, il·luminar, texturar, animar i renderitzar personatges, partícules, fons, escenaris, etc. en [[3D]] generades per ordinador.
* Transparències: consisteixen a rodar a uns actors en estudi, però creant la impressió que no es troben en ell. Sembla que estan conduint un cotxe, enmig de la platja o en el carrer.
=== Efectes òptics ===
La següent categoria és la d'efectes òptics, aplicable a qualsevol distorsió de la filmació directa feta amb la mateixa càmera amb la qual es roda, o mitjançant un tractament especial de la pel·lícula durant el procés de revelat i positivat. El més simple d'aquests efectes és la sobreimpressió, que significa tenir imatges superposades en una sèrie de fotogrames, la qual cosa s'aconsegueix exposant la pel·lícula dues vegades abans de ser [[Revelador fotogràfic|revelada]] (això es diu doble exposició o, si es fes més de dues vegades, exposició múltiple; però si es fa copiant dos negatius diferents sobre la còpia positiva es diu doble impressió).
Altres efectes òptics elementals són els fosos, encadenats i cortinetes. En un fos final (cap al negre o cap al blanc), la imatge es va enfosquint o aclarint gradualment fins que la pantalla queda totalment negra o blanca. En l'obertura (des de negre o des de blanc) el procés és l'invers. Els fosos es poden fer amb la càmera mentre es roda la presa tancant o obrint el [[Diafragma (òptica)|diafragma]] de l'objectiu, o tancant o obrint una cortineta interior de la càmera que està davant de la pel·lícula.
En els encadenats es fa primer un fos i després s'obre, superposant tots dos processos, es retrocedeix la pel·lícula dins de la [[càmera]] per a obrir fins al fotograma des del qual es va començar a tancar, amb el que la segona imatge es va sobreimpresionant —cada vegada amb major nitidesa— al mateix temps que la primera va desapareixent. En les cortinetes, una línia es desplaça a través del quadre de la pantalla, eliminant gradualment la [[Imatge (arts visuals)|imatge]] anterior mentre va apareixent la nova imatge en l'àrea que va envaint la línia.
Tots aquests efectes senzills es van incorporar a la cinematografia des de la fotografia fixa i les tècniques de la llanterna màgica desenvolupades en els primers anys del cinema per [[George Albert Smith]] i [[Robert W. Paul|Robert W. Paul.]]
El fer que els objectes semblin moure's a l'inrevés era alguna cosa que també podia realitzar-se amb la cambra, ja des de [[1899]], movent la [[pel·lícula]] en sentit invers a l'habitual; però, tots aquests efectes, avui dia, s'aconsegueixen igual amb una copiadora òptica, dispositiu que permet separar la pel·lícula negativa de la positiva —en comptes d'obtenir-los per contacte— durant el procés de copiat.
La imatge del [[negatiu]] es projecta fotograma a [[Fotograma (cinema)|fotograma]] mitjançant un sistema de lents per a caure sobre el fotograma del positiu, la qual cosa permet que es puguin incorporar altres lents, filtres, o caixets entre les dues pel·lícules per a alterar la imatge segons vulguem.<ref>https://www.ecured.cu/Efectos_Especiales#T.C3.A9cnicas_y_tipos_de_efectos_especiales</ref>
=== Efectes de muntatge ===
Linha 116 ⟶ 129:
Veure article [[efecte de so]]
==
Un altre tipus d'efectes són els que realitzen la presa de diverses formes diferents. En la més simple d'aquestes, una màscara negra (o caixet) es posa davant de l[[Objectiu|'objectiu]], o dins de la cambra, per a evitar que part de la pel·lícula s'impressioni. Després es filma un altre motiu, impressionant-lo just sobre l'àrea dels [[Fotograma (cinema)|fotogrames]] que no ha estat impressionat, usant un contra caixet que cobreix just l'àrea que es va impressionar en la primera exposició.<ref>Artículo: Efectos especiales. Disponible en: Softonic. Consultado el 24 de agosto de 2012.</ref>
Tals efectes daten també dels orígens del cinema. Van ser inventats per dos dels seus pioners, G. A. Smith i [[Georges Méliès]], i posteriorment perfeccionats per [[Edwin S. Porter|Edwin Porter]] i per [[Norman Dawn|Norman O. Dawn]], que va ser l'inventor del caixet sobre cristall (en el qual es dibuixa el fons que es vol veure incrustat sobre la imatge).<ref>https://www.ecured.cu/Efectos_Especiales#T.C3.A9cnicas_y_tipos_de_efectos_especiales</ref>
== Incrustacions en moviment ==
Les combinacions de caixets simples no serveixen quan el que es busca és que el fons estigui en moviment quan l'actor també ho està (per exemple, el paisatge que es veu a través de la finestreta d'un tren).
Es van idear diverses formes d'incrustació en moviment. En el bàsic, els actors es graven davant d'una pantalla amb un color apropiat, filmació de la qual s'obté una silueta negra en moviment que es pot incrustar sobre el fons gravat per separat quan els dos es combinen al final en el copiat. Hi ha moltes variacions complexes d'aquest procés bàsic, però normalment és una pantalla blava —el [[Croma|chroma]] key— la que es col·loca darrere dels actors.
Una forma més senzilla d'aconseguir el mateix efecte, molt utilitzada en les dècades de [[1930]] i [[1940]] era la retroprojecció. Consisteix a filmar primer el fons, que després es projecta des de darrere sobre una pantalla gran translúcida, amb un projector sincronitzat amb la càmera que filma als actors davant d'aquesta pantalla (es coneix vulgarment com a transparència). Un mètode alternatiu emprat des de [[1969]] és la projecció des de davant dels actors, sobre una pantalla especial col·locada darrere d'ells, que reflecteix la llum direccionalment. La part de l'escena que cau sobre els actors no es registra en la pel·lícula perquè és marcadament menys lluminosa que les parts de l'escena al seu voltant que reflecteix la pantalla.<ref>https://www.ecured.cu/Efectos_Especiales#T.C3.A9cnicas_y_tipos_de_efectos_especiales</ref>
== Maquillatge ==
Sovint es realitzen maquillatges que necessiten volum o produir impressions exactes, això moltes vegades no es pot assolir amb clar-foscos, la base del maquillatge teatral i social, per tant es fa necessari crear diferents coses, com poden ser pròtesis, màscares i/o màscares amb mecanismes (animatronica), això és aplicat tant a un ser humà o per a reproduir altres coses, exemple, publicitats que un veu "l'hamburguesa perfecta", això no existeix és un efecte especial per a ressaltar les virtuts del producte X, o rèpliques de parts del cos hiperrealistes ja sigui mitjançant la còpia directa de l'actor o modelant-les si no fos possible, com per exemple un nadó o un animal.
La diferència bàsica entre les pròtesis i les màscares és que les primeres estan dividides en diverses parts i/o solament modifiquen una zona petita Exemple: un nas, així també aquestes nesecitan major habilitat i temps per a la seva aplicació, el guany implícit és assolir que no es perdi la gesticulació de l'actor.
| |||