== La locució «marca Hispanica» en l'actualitat ==
Demostrada de manera concloent i definitiva pels historiadors medievalistes la inexistència de cap «marca Hispanica» durant l'edat mitjana, més enllà d'un simple recurs literari usat puntualment en els ''Annales regni Francorum'', l'historiador [[Pierre Vilar]] conclogué sentenciant que «hom s'adonà fins i tot, finalment, que la "marca hispànica" no havia existit mai!»;<ref name="SABATE-2003/273">[[#SABATE-2003|Sabaté 2003]], p. 273</ref> així mateix l'historiador català [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]] determinà que hom podia usar la locució «marca Hispanica» sempre que fos per denominar una zona territorial de l'imperi Carolingi que, segles després, donaria lloc a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], sempre que el seu ús no depassés el [[segle IX]] i citant com a punt de trencament l'extinció de la dinastia carolíngia enper tanttal quantcom a partir d'aleshores aquells territoris deixaren d'ésser part del regne franc. L'historiador justificà la seva afirmació en el fet que aquesta locució fou inventada pels cronistes francs, l'ús tradicional que en féu la historiografia a partir del [[segle XVI]], ús continuat pels historiadors moderns i contemporanis, i especialment en justificà l'ús per la falta d'un altra locució adient per a definir aquells territoris; d'aquesta manera la locució «marca Hispànica» és un recurs pràctic a usar, sempre que no denoti més que un referent geogràfic sense cap mena de valor jurídic ni administratiu.<ref name="ABADAL"/> Per la seva part, el també historiador català Flocel Sabaté criticà durant els anys noranta del [[segle XX]] que el concepte historiogràfic de ''Marca Hispanica'', com punt de naixement de Catalunya, s'estava reviscolant i reintroduint en manuals d'història de Catalunya destinats a estudiants de primària i secundària.<ref name="SABATE-1998/2">[[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pp. 377-378{{cita|[..] vivim actualment una curiosa obstinació ideològica que reviscola aquesta noció de Marca Hispànica, i la divulga a través dels llibres adreçats a la formació d'estudiants de primària i secundària, tornant-se a assumir també les formulacions precedents, per a poder justificar que els inicis de la formació de Catalunya a finals del segle IX són equiparables a l'aparició d'altres entitats territorials a Europa. D'aquesta manera es pretén ignorar que, historiogràficament, la qüestió fou aclarida, en sentit ben difererit, ja fa prop de mig segle [..]}}</ref>
