Xarxa social: diferència entre les revisions

 

Des dels anys 1890, tant [[Émile Durkheim]] com [[Ferdinand Tönnies]] anunciaven la idea de les xarxes socials en les seves teories i investigacions de [[grup social|grups socials]]. Tönnies va argumentar que els grups socials poden existir en forma de llaços socials personals i directes que, o bé enllaçats a individus que comparteixen valors i creences (''[[Gemeinschaft]]'', alemany, traduït comunament com [[comunitat]]) o impersonals, formals i vincles socials instrumentals ('' [[Gesellschaft]]'', alemany, traduït comunament com [[la societat]]).<ref>Tönnies, Ferdinand (1887). ''Gemeinschaft und Gesellschaft'', Leipzig: Fues's Verlag. (traduït a l'anglès, el 1957 per Charles Price Loomis com ''Community and Society'', East Lansing: Michigan State University Press.)</ref> Durkheim va donar una explicació no individualista dels fets socials, amb l'argument que els fenòmens socials sorgeixen quan els individus interaccionen constitueixen una realitat que ja no pot explicar-se en termes de les propietats dels actors individuals.<ref>Durkheim, Emile (1893). ''De la division du travail social: étude sur l'organisation des sociétés supérieures'', Paris: F. Alcan. (Translated, 1964, by Lewis A. Coser as ''The Division of Labor in Society,'' New York: Free Press.)</ref> [[Georg Simmel]], escrivint a finals del segle XX, va assenyalar a la naturalesa de les xarxes i l'efecte de la mida de la xarxa en la interacció i examinà la probabilitat d'interacció en les xarxes feblement unides en lloc de grups.<ref>Simmel, Georg (1908). ''Soziologie'', Leipzig: Duncker & Humblot.</ref>

 

Les principals novetats en el camp es poden veure a la dècada de 1930 per diversos grups de la psicologia, l'antropologia i matemàtiques que treballen de forma independent.<ref name="jscott">Scott, John P. (2000). ''Social Network Analysis: A Handbook'' (2a ed.). Thousand Oaks, CA: Sage Publications (en anglès)</ref><ref>Per a una visió històrica del desenvolupament de l'anàlisi de xarxes socials, vegeu: {{ref-llibre|authors=Carrington, Peter J. & Scott, John|capítol=Introduction|títol=The Sage Handbook of Social Network Analysis| editorial=SAGE|any=2011|isbn=978-1-84787-395-8|pàgina=1|url= http://books.google.com/books?id=2chSmLzClXgC&pg=PA1}}</ref><ref>Vegeu també l'esquema del {{ref-llibre|autor=Scott, John|títol=Social Network Analysis: A Handbook| editorial=SAGE|any=2000|isbn=978-0-7619-6339-4|pàgina=8|url= http://books.google.com/books?id=Ww3_bKcz6kgC&pg=PA8}}</ref> A la [[psicologia]], [[Jacob L. Moreno]] va iniciar el registre sistemàtic i l'anàlisi de la interacció social en petits grups, especialment les aules i grups de treball (vegeu [[sociometria]]). A l'[[antropologia]], les bases de la teoria de xarxes socials és la teòrica i [[etnografia|etnogràfica]] obra de [[Bronislaw Malinowski]],<ref>Malinowski, Bronislaw (1913). ''The Family Among the Australian Aborigines: A Sociological Study''. London: University of London Press.</ref>

 

=== "''Fake news''" o notícies falses ===

 

==Elements d'anàlisi==

{{Commonscat}}

* [http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/156/ Vocabulari de les xarxes socials] al [[TERMCAT]]