Collège de France: diferència entre les revisions

El '''Collège de France''' (Col·legi de França), és una institució prestigiosa d'ensenyament superior i de recerca. LaOfereix institucióconferències ofereixd'acadèmics cursosescollits dper l'alteminència nivellen científics,els literarisseus icamps artístics,particulars peròsense noreferència dónaa pasla titulacionstitulació oficialsacadèmica.<ref>{{Ref-web|títol=Collège de France|url=https://www.britannica.com/topic/College-de-France|consulta=2019-12-13|llengua=anglès|editor=|data=12/09/2008|obra=Encyclopaedia Britannica|nom=Amy|cognom=Tikkanen}}</ref> L'ensenyament és gratuït i obert a tothom sense inscripció. Ésser anomenat professor del Collège de France es considera el major honor en l'àmbit de l'ensenyament superior francès.<ref name=":0">{{GEC|0018694}}</ref>

LaEs fundacióva datafundar delel 1530, despréscom quea el''Collège du Roi'' (col·legi del rei) pel rei [[Francesc I de França]]. El gran traductor d'obres antigues [[Guillaume Budé]], que era el "«mestre de biblioteca" de [[Francesc I de França]]», lihavia proposésinstigat queel instituísrei una instituir col·legi "«de lectors Reials"».<ref Humanistesname=":0" pagats/> pelL'insititució reireial perva responsabilitzar-sepagar humanistes encarregats de l'ensenyament de matèries que la [[Universitat de París]] no impartia. AlVa començamentcomençar es van crearamb dues càtedres, una de grec i una altra d'hebreu, però aquest nombre es va incrementar ràpidament fins a deu, amb l'ensenyament de francès, llatí, matemàtiques i medicina. DesEl d'aquell moment el 'Collège'' adopta aleshores el lema de "''Docet Omnia"'' i(«ensenya seguiràtot») i sentromàn un centre d'ensenyament d'excel·lència en la transferència de coneixements a França fins alavui.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Les seglegrandes XXIheures du Collège de France|publicació=La GaZeTTe|url=https://www.edition-originale.com/fr/la-gazette-actualites/die-blutezeit-des-college-de-france-178|data=''s.d''|pàgines=|editorial=Librairie Le Feu Follet|consulta=13/12/2019|llengua=francès}}</ref>

En l'actualitat, el Collège està dividit en set grups de disciplines (matemàtiques, ciències físiques, ciències naturals, filosòfiques i sociològiques, les ciències històriques, filològiques i arqueològiques). Hi ha 57 càtedres, que van des de la "«comunicació cel·lular" »(Jean-Pierre Changeux) a "«les equacions diferencials i sistemes dinàmics"» (de Jean-Christophe Yoccoz) a través de la «història "del sincretisme de l'antiguitat tardana"» (Michel Tardieu) i la "«filosofia del llenguatge i el coneixement"» (Jacques Bouveresse), però caldria afegir els molts científics europeus de totes les disciplines que són convidats a participar en les activitats de la institució. Des deEl 2004, una nova càtedra de la creació artística ha estat establerta.

El ''Collège de France'' ofereix cursos d'alt nivell científic i literari. L'educació és gratuïta i oberta a tothom, sense matrícula ni notes finals, cosa que el converteix en un lloc a part en la vida intel·lectual francesa. Una famosa fotografia mostra la multitud que intenta escoltar a [[Henri Bergson]] que imparteix una lliçó amb les finestres obertes per fer sentir la seva veu a aquells quela sóngent fora l'aula.

Des del 2007, el ''Collège de France'' desenvolupa un important programa de difusió en línia basant-se en les noves tecnologies digitals (cable RSS, podcasts, vídeos, etc.). A partir d'ara, es poden escoltar les classes i seminaris de molts professors, així com veure els vídeos d'algunes ensenyaments, gràcies a un abonament gratuït o descarregant de la pàgina web de la institució. Aquest programa ha tingut un gran èxit, ja que durant el primer trimestre de 2008 es van descarregar 960.000 hores de classes.

== Professors i càtedres actuals {{Quan}}==

Actualment, els antics "«lectors reals"» han passat a ser cinquanta-sis professors que treballen amb diversos centenars d'investigadors, enginyers, tècnics i administratius. Els títols de les càtedres fan referència als àmbits més variats (matemàtiques, física, química, biologia, història, arqueologia, lingüística, orientalisme, filosofia, ciències socials...socials…), d'acord amb el lema del Col·legi ''Docet Omnia'', "ensenya totes les coses". Els professors són triats lliurement pels seus homòlegs, en funció de l'evolució de les ciències i del coneixement. El nomenament de cada nou professor succeïx a la creació d'una nova càtedra que pot recuperar, almenys en part, l'herència d'una càtedra anterior o instaurar un nou ensenyament.