Classe treballadora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 12:
* La classe treballadora d’avui va del manobre al científic i es troba en gran mesura des del simple empleat fins al directiu superior i això més o menys en tots els sectors de producció, del transport, dels serveis a través del comerç, sense oblidar les associacions, privades o públiques.
* La funció pública disposa d'un nombre determinat de treballadors, tant en el sentit de treballadors manuals com també de tècnics ocupats especialment a les administracions estatals i regionals, a les comunitats locals, a les escoles o hospitals així com en el manteniment de les infraestructures generals.
Història i evolució
A l'Europa feudal, la classe obrera com a tal no existia en gran quantitat. En canvi, la majoria de la gent formava part de la classe dels treballadors, un grup format per diferents professions, oficis i ocupacions. Es considerava que un artesà i un camperol formaven part de la mateixa unitat social, un tercer grup o estat de persones que no eren ni aristòcrates ni mercaders, ni funcionaris de l’església. Jerarquies similars existien fora d’Europa en altres societats preindustrials. La posició social d'aquestes classes treballadores es veia ordenada per la llei natural i les creences religioses comunes. Aquesta posició social depenent i col·locada en desavantatge polític i fiscal va ser contestada, particularment pels camperols, per exemple durant la [[Guerra dels camperols|guerra dels camperols alemanys]] o la [[Revolta Forana|revolta dels pagesos mallorquins]] en el segle XV, però no podem deixar de banda en el marc dels [[Països Catalans|països catalans]] fets com les [[Revolta de les Germanies|revoltes de les Germanies]], que ajuntaren en un sol bloc la menestralia urbana i la pagesia, amb els seus diversos estrats socials.
A finals del segle XVIII, sota la influència de la Il·lustració, la societat europea es trobava en un estat de canvi, i aquest canvi no es va poder compatibilitzar amb la idea d'un ordre social creat per un déu. Els membres rics d’aquestes societats van crear ideologies que culpaven a molts dels problemes de la classe treballadora en la seva moral i ètica (és a dir, un consum excessiu d’alcohol, la percepció de mandra i la incapacitat d’estalviar diners). A The Making of the English Working Class, EP Thompson argumenta que la classe treballadora anglesa va estar present en la seva pròpia creació i busca descriure la transformació de les classes treballadores pre-modernes en una classe obrera moderna, políticament conscient i autònoma. [9 ] [Necessita verificació] [10]
A partir del 1917, diversos països es van governar aparentment en interès de la classe treballadora (vegeu classe obrera soviètica). Alguns historiadors han assenyalat que un canvi clau en aquestes societats d'estil soviètic ha estat un nou tipus de proletarització massiva, sovint realitzat pel desplaçament forçat administratiu de camperols i treballadors rurals. Des d’aleshores, quatre grans estats industrials s’han orientat cap a la governança basada en els semi-mercats (Xina, Laos, Vietnam, Cuba) i un estat s’ha convertit cap a un cicle creixent de pobresa i brutalització (Corea del Nord). Altres estats d'aquest tipus s'han ensorrat (com la Unió Soviètica). [11]
Des de 1960, al tercer món es va produir una proletarianització a gran escala i un recinte de béns, generant noves classes treballadores. A més, països com l’Índia han estat sofrint lentament canvis socials, ampliant la mida de la classe treballadora urbana
== Referències ==
| |||