Classe treballadora: diferència entre les revisions

* La funció pública disposa d'un nombre determinat de treballadors, tant en el sentit de treballadors manuals com també de tècnics ocupats especialment a les administracions estatals i regionals, a les comunitats locals, a les escoles o hospitals així com en el manteniment de les infraestructures generals.

 

A l'Europa feudal, la classe obrera com a tal no existia en gran quantitat. En canvi, la majoria de la gent formava part de la classe dels treballadors, un grup format per diferents professions, oficis i ocupacions. Es considerava que un artesà i un camperol formaven part de la mateixa unitat social, un tercer grup o estat de persones que no eren ni aristòcrates ni mercaders, ni funcionaris de l’església. Jerarquies similars existien fora d’Europa en altres societats preindustrials. La posició social d'aquestes classes treballadores es veia ordenada per la llei natural i les creences religioses comunes. Aquesta posició social depenent i col·locada en desavantatge polític i fiscal va ser contestada, particularment pels camperols, per exemple durant la [[Guerra dels camperols|guerra dels camperols alemanys]] o la [[Revolta Forana|revolta dels pagesos mallorquins]] en el segle XV, però no podem deixar de banda en el marc dels [[Països Catalans|països catalans]] fets com les [[Revolta de les Germanies|revoltes de les Germanies]], que ajuntaren en un sol bloc la menestralia urbana i la pagesia, amb els seus diversos estrats socials.