Festes de Jul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Correcció gramatical
Línia 2:
'''Jul''' (del [[nòrdic antic]]: ''Júl'') són festes celebrades cada [[solstici d'hivern]]. Aquesta és una celebració dels [[Escandinàvia|pobles nòrdics]], relacionada amb la [[mitologia germànica]] i el [[paganisme nòrdic]].<ref>El déu lluminós va partir durant el Samhain cap a la Terra del Etern Estiu, per a preparar el seu renaixement, sent el seu costat obscur coronat com a Rei de la meitat fosca de l'any. És així que en mig de la nit més fosca neix la nova llum, la promesa de la vida, el nen diví. Jule significa roda en anglo-saxò. És en aquest punt que la roda del naixement/mort/resurrecció es completa.</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = The Saga of King Hrolf Kraki| llengua =anglès|data = 1999| editorial = Penguin Classics| pàgines = 81|isbn = 978-0-14-043593-1}}</ref> Les festes de Jul originalment duraven tretze dies i el [[cristianisme]] el va assimilar al [[Nadal]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Fernández Álvarez|nom = MP|títol = Antología de la literatura nórdica antigua| llengua = castellà|data = 2002| editorial = Universidad de Salamanca| cognom2 = Manrique Antón|nom2 = T}}</ref>
 
Actualment, a la [[Neopaganisme|cultura neopagana]], aquesta celebració ha estat reconstruïda en molts de grups, com en el cas de la [[Ásatrú|Religió Àsatrú]] amb dotze dies de celebracions; i la religió [[Wicca]], en quequè alguns apliquen una forma de celebrar aquestes festes a través de "vuit dies solars festius", anomenats comunament "sabbats de la roda anual".<ref>Jule és el primer dels sabbats menors a la roda de l'any</ref> Les festes de Jule se celebren en el solstici d'hivern: a l'hemisferi nord, al voltant del 21 de desembre, i al hemisferi sud, al voltant del 21 de juny.
 
''Jule'' i ''Juletide'', igual que la "Festivitat de Jalda" (una festa hivernal iraniana), sonsón termes arcaics [[Protoindoeuropeus|indoeuropeus]] emprats per a fer referència a la tradició antiga que observa els canvis naturals provocats per la rotació de la Terra al voltant del sol i els seus efectes sobre la collita durant el solstici d'hivern. A la celebració de ''Juletide'', és costum entonar cançons per proveir, així, una atmosfera relaxada. De fet, aquest concepte és el significat de ''Jule'' pels dos diferents [[Oxford English Dictionary|diccionaris d'Oxford]]: ''Oxford English Dictionary'' i ''Concise Oxford Dictionary''.
 
Les persones que no estan familiaritzades amb la mitología nòrdica i el paganisme europeu, simplement no sabríen distingir entre les paraules Jule, [[Nadal]] i la [[Nativitat de Jesús|Nativitat]], que en certa manera són sinònims i antònims a la vegada. Aquest ús o terme encara sobreviu en moltes [[Nadala|nadales]], així com en l'elaboració d'un pastís anomenat ''Tronc de Jule'' o Tronc de Nadal, en referència a un tronc ritual d'aquesta antiga festivitat.
 
La paraula ''jule'' encara existeix en algun dialecte [[scots|escocès]], amb el terme ''jul'' a [[Noruega]], [[Dinamarca]] i [[Suècia]], i amb el terme ''joulu'' a [[Finlàndia]]. En l'actualitat es sol considerar el període festiu comprès entre la [[Nit de Nadal]] fins després del primer dia de l'any o, especialment a [[Anglaterra]], fins al [[dia de Reis]].
 
== Origen ==
La festa pagana de Jul té el seu origen a l'[[Escandinàvia]] precristiana. Constituïa, sobretot, una ''festa de la família'' i va estar sempre dedicada a la fertilitat, als solsticis i a la família. Era una festivitat on també es recordava alsels avantpassats, alsels amics absents, i la taula on se celebrava la festa es preparava amb esplendor i magnificència, davant la tomba dels familiars morts i prioritzant l'hospitalitat cap als forasters.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Graf|nom = E|títol = Los Vikingos| llengua = castellà|data = 1959| editorial = W. Kohlhammer GmbH|lloc = Stuttgart|pàgines = 212|isbn = 8421742248}}</ref>
 
== Comparacions entre els diferents termes ==
A la gran majoria de les llengües europees, sigui quina sigui la forma en què es produeix o es tradueixi, tant la nativitatNativitat, el nadalNadal com el jule,Jule s'entenen com a sinònims d'una mateixa celebració. Tal és el cas que, a la llengua espanyola, on qualsevol diccionari traduïxtradueix la paraula ''Jule'' com a "Nadal", apreciació que és una mica vaga.<ref>En els cercles religiosos cristians, des del catolicisme fins al protestantisme o les diverses denominacions cristianes, el terme Nadal és el més correctament emprat, per diferenciar-se així de Nadal i els seus orígens pagans, igual que el de "les festes de Jule", clarament de tall druídic.</ref>
 
=== Nadal ===
Els [[Antiga Roma|romans]] celebràvemcelebraven el solstici d'hivern, com "quan el sol venç a les tenebres" i es comencen a allargar els dies. Després de l'[[Edicte de Milà]], per mitjà del qual [[Constantí I el Gran|Constantí]] aixecava la prohibició que pesava sobre el cristianisme, els romans continuavencontinuaren celebrant la seva festa del Solstici d'Hivern. L'Església va decidir absorbir aquesta festa, dotant-la d'un sentit cristià, atès que fins llavors no se celebrava la Nativitat del Senyor. El Sol que venç a les tenebres és Crist i, des de llavors, el Nadal es correspon amb la nit del 24 al 25 de desembre (igual que la nit de Sant Joan és sis mesos abans, el temps que es portaven Jesús de Natzaret i Joan d'Ain Karim "el Baptista"; la nit del 24 al 25 de juny, en la qual el Sol és vencedor absolut sobre les tenebres: el Solstici d'Estiu).
 
== Rituals relacionats amb el Jule ==