Revolta Espartaquista: diferència entre les revisions

 

La Comisiò va ser incapas de donar indicacions als dos cents mil manifestans que es trobaven pels carrers i places de Berlín, pel que van tornar a casa seva el dia 6 i 7 de gener per la tarda. Segons el periodista Sebastian Haffner, durant aquests dos dies van tindre l'oportunitat d'enderrocar al govern dels Representants del Poble i pendre posesió de la Cancellería del Reich.

 

El líder del KPD, Karl Liebknecht, inicialment estava en contra el Consell de [[Rosa Luxemburg]], però si que el va recolzar al desencadenar-se una [[guerra civil]] . El Consell dels Diputats del Poble anava a ser derrocat per la forces armades impedint així les primeres eleccions lliures de l'Assemblea Nacional, del 19. Gener, Liebknecht tenia por que el KPD es pogués aïllar massa dels treballadors que volien enderrocar el govern. Al mateix temps, els representants del KPD van intentar posar del seu costat ,alguns dels regiments situats a Berlín, especialment de la ''Divisió de la Marina del Poble .'' Tanmateix, això no va ser possible perquè la majoria dels soldats ja eren a casa seva ja sigui perquè es van declarar neutrals que es declaraven neutres o perquè la seva lleialtat era a l'anterior '''Consell de Diputats del Poble'''. D'altra banda, part de la població de Berlín, especialment la burgesia, va recolzar el govern d'Ebert. Va seguir la seva crida a la vaga i van aconseguir els edificis governamentals com escuts des del passat 6 de gener.