|
'''Assemblea de Parlamentaris''' fou el nom que van rebre les reunions, mai oficials, que van tenir lloc a [[Barcelona]] i [[Madrid]] entre diputats i senadors catalans i espanyols entre juliol i octubre de [[1917]]. En aquell moment hi havia una forta crisi econòmica, aja causa deque que la prosperitat que causaren elsdels primers anys de la [[Primera Guerra Mundial]] havienhavia provocat una forta inflació, l'augment de l'atur, el descontentament de l'exèrcit (aparició de les juntes militars), la pressió dels [[catalanisme|catalanistes]] reclamant autonomia i dels i republicans que reclamaven la fi de l'obsolet sistema de torn de partits de la restauració, així com l'aplicació de reformes polítiques i econòmiques. A finals de 1916 els oficials i caps de l'exèrcit constituïren ''Juntas de Defensa'' clandestines, que exigien acabar amb els abusos dins l'exèrcit i un augment de salari.
El juny de 1917 foren empresonats els dirigents de les juntes, cosa provocà la caiguda del president de govern [[Manuel García Prieto]]. Aleshores fou nomenat substitut seu el conservador [[Eduardo Dato e Iradier]], qui, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la [[censura]] de premsa. Sota la iniciativa dels dirigents de la [[Lliga Regionalista]], el [[5 de juliol]] se celebrà a [[Barcelona]] una assemblea dels senadors i els diputats de [[Catalunya]] a la qual assistiren els catalanistes, els republicans liberals i alguns conservadors. ▼
La reunió fou presidida per [[Ramon d'Abadal i Calderó]] ([[Lliga Regionalista]]), [[Hermenegildo Giner de los Ríos]] ([[Partit Republicà Radical]]) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), i es va aprovar una proposta en la que es reconeixia la voluntat de Catalunya d'obtenció d'una autonomia, règim que havia d'ésser estès a tota Espanya, i es demanava la immediata reunió d'unes corts constituents que deliberessin sobre l'organització de l'estat, sobre l'autonomia i sobre el problema militar i econòmic. Si de cas el govern no hi accedia, es convocaria a tots els parlamentaris espanyols a una assemblea extraoficial.
▲El juny de 1917 forenel empresonatsgovern elsde [[Manuel García Prieto]] ordenà l'empresonament dels dirigents de les juntes , cosade provocàdefensa, laperò caigudava delrebre presidentun ultimàtum de governtotes [[Manuelles Garcíajuntes Prieto]]i hagué de dimitir. AleshoresHi fou nomenat substitut seu el conservador [[Eduardo Dato e Iradier]], qui, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la [[censura]] de premsa. Sota la iniciativa dels dirigents de la [[Lliga Regionalista]], elamb [[5suport de julioldiputats [[socialisme|socialistes]] sei celebràindustrials adel Nord, el [[ Barcelona5 de juliol]] , unavan assembleaconvidar als diputats dels senadorsaltres ipartits elsa diputatsla decelebració a [[ CatalunyaBarcelona]] ad'una laassemblea quala assistirenBarcelona. els catalanistes, els republicans liberals i alguns conservadors.
== La segona reunió ==
Dato no va accedir a les peticions i prengué mesures perquè no tingués lloc la reunió. Però no va poder impedir que representants de tots els partits polítics, llevat el [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]] de Dato, es van reunir al palau del [[parc de la Ciutadella]], on es constituïren en assemblea, presidits per [[Ramon d'Abadal i Calderó]]. Els diputats [[Melquiades Álvarez]], [[Francesc Cambó]], [[Hermenegildo Giner de los Ríos]], [[Pablo Iglesias]], [[Alejandro Lerroux]], [[Felip Rodés i Baldrich]], [[Josep Roig i Bergadà]], i Zulueta presentaren una moció protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatòria d'unes corts constituents que emprenguessin el problema de la reforma d'Espanya, que fou aprovada per unanimitat. ▼
▲Dato no va accedir a les peticions i prengué mesures perquè no tingués lloc laLa reunió . Però noes va podercelebrar impedirel que representants[[19 de totsjuliol]] elsmalgrat partitsles polítics,pressions llevati elimpediments [[Partitde ConservadorDato. (Espanya)|PartitEs Conservador]]van dereunir Dato,68 esdiputats van(46 reunird'ells catalans) al palau del [[parc de la Ciutadella]], on es constituïren en assemblea, presidits per [[Ramon d'Abadal i Calderó]] ([[Lliga Regionalista]]), [[Hermenegildo Giner de los Ríos]] ([[Partit Republicà Radical]]) i el marquès de Marianao (liberal autonomista). Els diputats [[Melquiades Álvarez]], [[Francesc Cambó]], [[Hermenegildo Giner de los Ríos]], [[Pablo Iglesias]], [[Alejandro Lerroux]], [[Felip Rodés i Baldrich]], [[Josep Roig i Bergadà]], i Zulueta presentaren una moció protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatòria d'unes corts constituents que emprenguessin el problema de la reforma d'Espanya, que fou aprovada per unanimitat. Les Juntes de Defensa, però, van refusar d'assistir-hi.
Es van formar tres comissions parlamentàries per tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justícia, i dels problemes econòmics i socials. A la resta d'Espanya es generaren expectatives de suport, com la del [[Bloc Assembleista]] a les [[Illes Balears]]. Però la [[guàrdia civil]] interrompé la reunió i els parlamentaris foren dispersats. La tensió política augmentà quan el mes d'agost esclatà una [[vaga general de 1917|vaga general]] revolucionària. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera prngués la via política i poder pressionar més al govern, però els dirigents sindicals tenien els seus propis plans, inspirats en la recent [[revolució russa]]; i l'exèrcit, no sols no es va unir a la protesta general, sinó que es va posar a les ordres de Dato i reprimí amb violència la vaga. ▼
En el seu si van formar tres comissions parlamentàries per a tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justícia, i dels problemes econòmics i socials. També es demanà autonomia per a les regions i unes eleccions veritablement lliures. A la resta d'Espanya es generaren grups de suport, com el [[Bloc Assembleista]] a les [[Illes Balears]]. Però el govern havia declarat il·legal la reunió i la [[guàrdia civil]] interrompé la reunió i se'n va endur pacíficament als parlamentaris un a un.
▲Es van formar tres comissions parlamentàries per tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justícia, i dels problemes econòmics i socials. A la resta d'Espanya es generaren expectatives de suport, com la del [[Bloc Assembleista]] a les [[Illes Balears]]. Però la [[guàrdia civil]] interrompé la reunió i els parlamentaris foren dispersats. La tensió política augmentà quan el mes d'agost esclatà una [[vaga general de 1917|vaga general]] revolucionària. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera prngués la via política i poder pressionar més al govern, però els dirigents sindicals tenien els seus propis plans, inspirats en la recent [[revolució russa]] ;. iPer altra banda, l'exèrcit simpatitzava amb la reforma però era totalment contrari a les demandes autonomistes i a les reivindicacions obreres, així que no sols no es va unir a la protesta general, sinó que es va posar a les ordres de Dato i reprimí amb violència la vaga.
== La vaga de 1917 i la fi de l'Assemblea ==
[[Eduardo Dato e Iradier|Dato]] denuncià com a instigadors de la vaga als dirigents de l'Assemblea de Parlamentaris, entre ellsprincipalment [[Francesc Cambó]], encara que els contactes que Cambó havia demanat a la [[CNT]] forenva rebutjatsrebutjar permantenir-ne aquestacontactes; alhora, mentre que la [[Lliga Regionalista]] acusava al govern de provocar la vaga pera fer fracassar les reivindicacions de l'Assemblea. Els parlamentaris es reuniren novament a Madrid del 15 al 17 d'octubre de 1917, i aprovaren una reforma política total (separació de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat, reforma democràtica de l'exèrcit). Aleshores Dato va dimitir i es produiproduí una greu crisi que amenaçà l'existenciala continuïtat del règimsistema polític decreat amb la restautació. Restauraci
[[Francesc Cambó]] havia promès que no donaria suport a cap govern que no assumís els acords de l'Assemblea. Però als dirigents de la [[Lliga Regionalista]] els va fer por que el moviment acabés descontrolat i s'estimaren més donar suport la monarquia espanyola i un règim polític obsolet que no pas la possibilitat d'una revolució de signe obrerista. Cambó va entrevistar-se amb el rei [[Alfons XIII]] va pensar que amb l'exèrcit en contra de les reivindicacions de l'Assemblea no hi havia res a fer, i acceptà que la Lliga participés en un govern de ''concentració nacional'' el [[30 d'octubre]] format tant per conservadors com liberals, i presidit per [[Manuel García Prieto]]. A canvi de la participació [[Joan Ventosa i Calvell]] fou nomenat ministre de finances i [[Felip Rodés i Baldrich]] d'instrucció pública.
== Referències ==
Tanmateix, [[Francesc Cambó]], tot i haver promès que no donaria suport a cap govern que fes seus els acords de l'Assemblea, després d'entrevistar-se amb el rei [[Alfons XIII]] acceptà que la Lliga participés en un govern de ''concentració nacional'' el [[30 d'octubre]] format tant per conservadors com liberals, presidit per [[Manuel García Prieto]]. A canvi nacionalistes catalans foren nomenats ministres, com [[Joan Ventosa i Calvell]] (ministre de finances), i [[Felip Rodés i Baldrich]] d'instrucció pública. Sembla ser que als dirigents de la [[Lliga Regionalista]] els va fer por que el moviment que havien provocat acabés desbordant-los i preferiren més donar suport la monarquia espanyola i un règim polític obsolet que no pas la possibilitat d'una revolució que no podrien controlar.
* Antoni Ferret ''Compendi d'Història de Catalunya'' Editorial Claret, Barcelona, 1976
[[Categoria:Segle XX a Catalunya]]
|
