Vixnuisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m afegeixo contingut sobre Krixna |
||
Línia 30:
==== Vixnuisme i Krixnaisme ====
Hi ha cert consens entre els especialistes en afirmar que, quan parlem de vixnuisme fem referència al conjunt de sectes centrades en l'adoració de Vixnu com a ésser suprem trascendent i la resta de formes del déu són simplement avatars. El vaixnaisme, per contra, posa l'èmfasi en l'adoració del déu Vixnu a través dels seus avatars.<ref name=":5">{{Ref-llibre|edició=Complete and unabridged ed|títol=The Encyclopedia of religion|url=https://www.worldcat.org/oclc/28964476|editorial=Macmillan Pub. Co.|data=(1987) 1993|lloc=Nova York|isbn=0-02-897135-3|cognom=Eliade|nom=Mircea (ed)|llengua=anglès|pàgines=387-392}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=An introduction to Hinduism|url=https://www.worldcat.org/oclc/50516193|editorial=Cambridge University Press|data=1996|lloc=Nova York, NY|isbn=0-521-43304-5|cognom=Flood|nom=Gavin D.|edició=|llengua=anglès|pàgines=117}}</ref> D'aquesta manera, per exemple, el terme krixnaisme (Kṛṣṇaism) actua de paraigües sota el qual trobem un gran grup de tradicions independents dins del vaixnaisme que consideren Krixna com el Déu Suprem. Val a dir que, si bé tots els vaixnaves reconeixen a Krixna com un dels avatars de Vixnu, només els krixnaistes l'identifiquen com l'Ésser Suprem (Svayam Bhagavan, [[Braman|Brahman]], una font del Tridev), a Krixna i a totes les seves formes derivades (Radha Krixna, Vithoba, entre d'altres). Aquesta és potser la diferència principal respecte d'altres grups grups com el ramaisme, el radhaisme, el sitaisme, etc.<ref name=":4" /><ref name=":5" /> En aquest sentit, el krixnaisme ha estat interpretat com un dels primers intents des de l'hinduisme filosòfic per a resultar atractiu a les masses.<ref>{{Ref-llibre|títol=The best of Josh McDowell : a ready defense|url=https://www.worldcat.org/oclc/27171733|lloc=Nashville|isbn=0-8407-4419-6|cognom=McDowell|nom=Josh|edició=|llengua=anglès|data=1993|editorial=T. Nelson|pàgines=352-353|cognom2=Wilson|nom2=Bill}}</ref> Normalment es tendeix a privilegiar l'ús del terme vaixnaisme en detriment del mot krixnaisme ja que molts prefereixen un terme de significat més vast.
==== Krixna ====
Les tradicions krixnaistes són un de tradicions independents dins del vaixnavisme, com ara la [[Nimbarka Sampradaya]] (la primera secta krixnaista desenvolupada per Nimbarka el s.VII dC), Ekasarana Dharma, Gaudiya Vaixnaisme, Mahanubhava, Rudra Sampradaya, entre d'altres escoles. Els devots d'aquestes escoles adoren al déu Krixna, com ja s'ha vist, com una forma suprema de Déu, així com la font de tots els avatars, [[Svayam Bhagavan]].
El krixnaisme també s'anomena sovint Bhagavatisme, possiblement el primer moviment krixnaista, basat en el culte a Krishna-Vasudeva (vers al segle II aC), després del Bhagavata Purana on s'afirma que Krixna és "Ell mateix Bhagavan", i totes les altres formes se subordinen a la de Krixna: [[Vishnu]], [[Narayana]], [[Purusha]], [[Ishvara]], [[Hari]], [[Vasudeva]], [[Janardana]], etc. totes elles se subordinen a la forma primordial que és Krixna. En aquest sentit, Krixna és sovint descrit com una persona de pell fosca, representat sota l'aparença d'un jove pastor de vaques que li agrada tocar la flauta. A més a més, el [[Bhagavad Gita]]<nowiki/>ens el presenta un com vaquer disposar a guiar els homes i proveïr-los d'orientació filosòfica.
Krixna també és venerat a través de moltes altres tradicions dins l’hinduisme. Krixna i les seves històries associades apareixen a través d’un ampli espectre de diferents tradicions filosòfiques i teològiques hindús, on es creu que Déu apareix als seus devots en moltes formes diferents, segons els seus desitjos particulars. Aquestes formes inclouen els diferents avatars de Krixna descrits en texts tradicionals dels vaixnnava, però trobem altres textos també provinents d'altres tradicions. De fet, es diu que les diferents expansions del Svayam bhagavan són incomptables i no es poden descriure completament en les escriptures de cap comunitat religiosa ja que per naturalesa aquestes són finites. Un fet habitual és trobar-nos que moltes de les escriptures hindús difereixen en detalls; aquesta característica ha estat interpretada com el reflex de les diverses preocupacions de cada tradició en particular. No obstant això, val a dir que tots els textos comparteixen algunes de les característiques bàsiques de la visió de Krixna.
== Referències ==
| |||