Lantani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Propietats
Línia 1:
{{Lantani}}
El '''lantani''', o lantà, és un [[element químic]] amb elde símbol '''La''' i el [[nombre atòmic]] 57. És un metall tou, dúctil, de color blanc platejat, que es barregas'oxida lentament quan s’exposa a l’aire i és prou suau com per tallar-lo amb un ganivet. És l’[[epònim]]el deque dona nom a la sèrie dels [[Lantanoide|lantanoides]], un grup de 15 elements similars entre el lantani i el [[luteci]] a la [[taula periòdica]], dels quals el lantàlantani és el primer i el prototip. De vegades també es considera el primer element dels [[Metall de transició|metalls de transició]] del sisè [[Període de la taula periòdica|període]], el que el situaria en el [[Grup de la taula periòdica|grup]] 3, tot i que de vegades el luteci se situa en aquesta posició. L’estatL’[[Estat d'oxidació|estat d’oxidació]] habitual és +3. El lantani no té un paper biològic en els humans, però és essencial per a alguns [[Eubacteris|bacteris]]. No és especialment tòxic per als humans, però presenta alguna activitat [[Antimicrobià|antimicrobiana]].
 
El lantani sol produirobtenir-se juntament amb el ceri i els altres elements de terres rares. El químic suec [[Carl Gustaf Mosander|Carl Gustav Mosander]] el va descobrirdescobrí el 1839 com a impuresa del [[nitrat de ceri]], d'aquí el nom lantani, del grec antic λανθάνειν, ''lantanainalanthánein'', que significa "estar amagat". Tot i que es classifica com un element de la sèrie de les terres rares, el lantani és el 28è element més abundant a l'[[Escorça terrestre|escorça de la Terra]], gairebé tres vegades més abundant que el [[plom]]. En minerals com el [[Grup de la monazita|monazita]] i la [[Grup de la bastnäsita|bastnäsite]], el lantani composa aproximadament una quarta part del contingut de lantanoides. S’extreu d’aquests minerals per un procés de tanta complexitat que el lantàni pur del metall no es vafou aïllaraïllat fins al 1923.
 
Els compostos de latanilantani tenen nombroses aplicacions com a [[Catalitzador|catalitzadors]], additius ende vidrevidres, llums d’arc de carboni per a llums i projectors d’estudi, elements d’encesa en encenedors i torxes, càtodes d’electrons, escintiladors, elèctrodes GTAW i altres coses. El carbonat de lantani s’utilitza com a aglutinant fosfat en casos d’insuficiència renal.
 
== Propietats ==
 
=== Propietats físiques ===
El lantànic és el primer element i prototip de la sèrie dels lantanoides. Es considera sovint com un element del grup 3, juntament amb l'[[escandi]] i l'[[itri]], més lleugers, i l'[[actini]] més pesant. Els 57 electrons d'un àtom de lantani estan disposats en la [[configuració electrònica]] [Xe] 5d<sup>1</sup>6s<sup>2</sup>, amb tres [[Electró de valència|electrons de valència]], com a l'escandi, l'itri i l'actini. En les reaccions químiques, el lantà gairebé sempre perd aquests tres electrons de valència aconseguint la configuració estable del xenó, gas noble, i quedant amb l'estat d'oxidació +3. Tanmateix s'han descrit alguns compostos de lantani(2+), però són molt menys estables.
 
Entre els lantanoides, el lantani és excepcional, ja que no té cap electró 4f; de fet, la contracció sobtada i la disminució de l’energia de l’orbital 4f que és important per a la química dels lantanoides només comença a ocórrer al ceri. Així només és molt dèbilment [[Paramagnetisme|paramagnètic]], a diferència dels lantanoides fortament paramagnètics posteriors (amb les excepcions de l'[[iterbi]] i del [[luteci]], on la capa 4f està completament plena). A més, atès que els punts de fusió dels lantanoides trivalents estan relacionats amb l'extensió de la hibridació dels electrons 6s, 5d i 4f, el lantani té el segon punt de fusió (després de ceri) entre tots els lantànids: 920 °C. Els lantanoides es fan més durs a mesura que es travessa la sèrie. El lantani té una [[Resistivitat|resistivitat elèctrica]] relativament alta de 615 nΩm a temperatura ambient; en comparació, el valor de l'alumini, bon conductor, només és de 26,50 nΩm. És el menys volàtil dels lantanoides. Com la majoria d'ells té una estructura cristal·lina hexagonal a temperatura ambient. A 310 °C, el lantani canvia a una estructura cúbica centrada a la cara i a 865 °C, canvia a una estructura cúbica centrada en el cos.
 
=== Propietats químiques ===
Tal com cal esperar de les tendències periòdiques, el lantani té el [[radi atòmic]] més gran dels lantanoides i del grup 3. Per tant, és el més reactiu entre ells, s'oxida lentament en l’aire i es crema fàcilment per formar òxid de lantani(III) <chem>La2O3</chem>, que és gairebé tan bàsic com l’[[òxid de calci]]. Una mostra de lantani d'una mida d'un centímetre es corroirà completament en un any a mesura que el seu òxid surt com el rovell del ferro, en lloc de formar un recobriment d'òxid protector com l'alumini i els elements del grup 3 més lleugers, l'escandi i l'itri. El lantani reacciona amb els halògens a temperatura ambient per formar els trihalurs, i amb l'escalfament es formen compostos binaris amb els no metalls nitrogen, carboni, sofre, fòsfor, bor, seleni, silici i arsènic. El lantani reacciona lentament amb l’aigua per formar hidròxid de lantà(III) <chem>La(OH)3</chem>. Amb l’àcid sulfúric diluït, el lantani forma fàcilment l’ió tripositiu <chem>[La(H2O)9]^3+</chem>, incolor en una solució aquosa ja que <chem>La^3+</chem> no té electrons f. El lantani és la base més forta i dura entre els lantanoides i els elements del grup 3, cosa que es preveu que sigui la més gran d’ells.
 
== Història ==