Eulàlia Duran i Grau: diferència entre les revisions

'''Eulàlia Duran i Grau''' ([[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[1934]]) és una [[historiador]]a [[Catalunya|catalana]], filla d'[[Hermínia Grau i Aymà]] i d'[[Agustí Duran i Sanpere]].

CatedràticaFilla d'[[Hermínia Grau i Aymà]] i d'[[Agustí Duran i Sanpere]], és catedràtica de filologia catalana a la [[Universitat de Barcelona]] des del [[1977]]. Es doctorà en història moderna per la [[Universitat de Barcelona]] el 1979 i s'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del [[segle XVI]] als [[Països Catalans]].

Contragué matrimoni amb l'editor, polític i historiador de la literatura catalana [[Max Cahner i Garcia]], matrimoni que el 1986 l'església declarà nul.<ref>{{ref-llibre|cognom=Pujadas|nom=Joan|capítol=Notes biogràfiques de Max Cahner|títol=Servir Catalunya: homenatge als 70 anys de Max Cahner|url=http://books.google.com/books?id=_90zzCgj-lsC&pg=PA243|any=2007|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-909-4|pàgina=p. 243}}</ref> El 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or]] de recerca per ''Les germanies als Països Catalans''. Ha escrit articles a les revistes ''[[Els Marges]]'' i ''[[L'Espill (revista)|L'Espill]]''.