Esquerra Catalana dels Treballadors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''Esquerra Catalana dels Treballadors''' (ECT) fou un [[partit polític]] [[catalanisme|catalanista]] a la [[Catalunya del Nord]], com a evolució del [[Comité Rossellonès d'Estudis i d'Animació]], creat el 1972 i dissolt el 1981.
== Fundació i programa ==
La seva fundació fou el [[21 d'octubre]] de [[1972]] al castell de Pradells a [[Sant Llorenç de Cerdans]] ([[Vallespir]]), on elaborà un programa de 10 punts
Linha 16 ⟶ 17:
Un dels primers actes fou signar [[Carta de Brest]], amb republicans Irlandesos, [[Unió Democràtica de Bretanya]], [[Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea]] (HASI), [[Cymru Goch]], [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional]], [[Unió del Poble Gallec]], [[Su Populu Sardu]] i [[Lucha Occitana]] (LOC). El 1973 també traduïren al català el ''Llibre Roig'' de [[Mao Zedong]] i iniciaren una campanya en defensa del [[Canigó]]. Per tal de donar-se a conèixer fora de França, participaren en la marxa de Besançon.
Coincidien amb la línia política del [[PSAN]] i de l'[[Assemblea de Catalunya]], i eren contraris a la lluita armada, encara que organitzaren protestes contra el [[Procés de Burgos]]. Participaren en activitats de defensa de la llengua i promogueren organitzacions cíviques com [[La Bressola]], la [[Universitat Catalana d'Estiu]], el [[Grup de Nova Canço Guillem de Cabestany]], el [[Grup Pirinenc Rossellonès]].
== Activitats 1975-1981 ==
Es presentaren en algunes eleccions però només van obtenir l'1,2 % a les eleccions generals franceses de 1978, i l'1,35 % a les legislatives franceses de 1981, mentre que a les municipals de 1977 formaren part de la Llista d'Unitat Popular Catalana. El 1977 se solidaritzaren amb els pagesos d'[[Illa de Tet]] que s'oposaven a les expropiacions de terres per a explotar [[urani]], i amb els treballadors de [[Paulilles]], alhora que iniciaren una campanya de catalanització dels noms dels pobles. Poc després patiren l'escisió de [[Pere Iu Baron]] que originà l' [[Organització Socialista d'Alliberament Nacional]].▼
▲El 1975 participaren en la campanya nuclear a Port la Nouvelle i de defensa de Les Bulloses contra la invasió turística, alhora que també se solidaritzaren amb les protestes occitanes de [[Larzac]]. Es presentaren en algunes eleccions però només van obtenir l'1,2 % a les eleccions generals franceses de 1978, i l'1,35 % a les legislatives franceses de 1981, mentre que a les municipals de 1977 formaren part de la Llista d'Unitat Popular Catalana. El 1977 se solidaritzaren amb els pagesos d'[[Illa de Tet]] que s'oposaven a les expropiacions de terres per a explotar [[urani]], i amb els treballadors de [[Paulilles]], alhora que iniciaren una campanya de catalanització dels noms dels pobles. Poc després patiren l'escisió de [[Pere Iu Baron]] que originà l' [[Organització Socialista d'Alliberament Nacional]].
El 1978 redactaren un programa on reclamaven l'autonomia per a la Catalunya del Nord, i per primer cop celebraren l'onze de setembre com a jornada reivindicativa. El 1979 celebraren el seu II Congrés i redactaren una declaració comuna amb [[EHAS]] i PTQ, alhora que se solidaritzaven amb els patriotes corsos. També organitzaren campanyes contra el turisme i el treball a [[Vallcebollera]], [[Banyuls]], Illa i Paulilles. El 1980 organitzaren amb militants d'[[Independentistes dels Països Catalans|IPC]] l'ocupació del castellet de [[Perpinyà]] en solidaritat amb els presos corsos.
== La fi del partit ==
Quan Miquel Mayol abandonà el partit el 1981, després que [[François Mittérrand]] assolís la presidència de França, el partit es va dissoldre. Alguns dels antics militants avui formen part de la secció nord-catalana d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]].▼
▲A començaments dels anys vuitanta s'oposaren al regionalisme del grup [[Unió per una Regió Catalana]], i donaren suport als [[Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]. Quan Miquel Mayol abandonà el partit el 1981, després que [[François Mittérrand]] assolís la presidència de França, el partit es va dissoldre. Alguns dels antics militants avui formen part de la secció nord-catalana d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]].
== Enllaços externs ==
| |||