Parallamps: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegeixo biblio
Línia 9:
Des de llavors fins ara, la ciència no ha anat molt més enllà pel que fa a la protecció contra els llamps. La comunitat científica s'ha centrat en l'optimització d'aquell rudimentari màstil punxegut del segle XVIII, la denominada Punta Franklin, fins a aconseguir aparells que encara cridin amb més força el llamp per intentar assegurar, almenys, el lloc de caiguda. El desenvolupament d'aquesta tècnica provoca un augment no tan sols de les probabilitats que el llamp caigui en el punt desitjat sinó també que augmenti l'activitat elèctrica a la zona.
 
Cap al 1920 el parallamps va experimentar una transformació a partir de les idees de Szillard[[Leó Szilárd]] al afegir-li la punta radioactiva. Es va cobrir la punta del parallamps amb unes làmines d'un element radioactiu per tal d'atreure més els llamps però aquest sistema es considerà perillós per a la salut i es procedí a la seva retirada. Des dels anys 1980 s'apliquen als parallamps dispositius ionitzants que volen tindre una major eficàcia en la captura dels llamps<ref>Demy 1998, p. 67.</ref>.
 
== Estructura i funcionament ==