José Díaz Ramos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut afegit
Molta informació biogràfica afegida a partir de la biografia citada a la pàgina
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:José Diaz-stamp.jpg|miniatura|Segell commemoratiu de José Díaz imprès a la [[República Democràtica Alemanya|RDA]]|alt=|180x180px]]
[[Fitxer:Кольцов Хосе Диас на оборонработах под Мадридом 1936.JPG|miniatura|esquerra|José Díaz ajuda en la construcció de trinxeres per a la defensa de Madrid, 1936|alt=|196x196px]]
 
'''José Díaz Ramos''' ([[Sevilla]], [[1895]] - [[Tiflis]], [[Geòrgia]], [[1942]]) va ser un polític [[comunisme|comunista]] [[Espanya|espanyol]]. Forner de professió, va iniciar la seva carrera [[política]] en la [[vagasecretari general de 1917]] dirigint els obrers del pa. En proclamar-se la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] va continuar la tasca sindical en la clandestinitat. Des de [[1927]], la seva vida va estar lligada a la construcció del [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]] (PCE) i vamembre saber capitalitzar el desencantament dels sectors més radicals ide la rivalitatdirecció entre ladel [[Unió General de TreballadorsKomintern]] i la [[Confederació Nacional del Treball]] en benefici del PCE.
 
== Biografia ==
En el IV Congrés del Partit Comunista realitzat a [[Sevilla]] el març de [[1932]] va ser escollit membre del [[Comitè Central]]. El [[setembre]] va ser escollit secretari general. Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], José Díaz, de la mateixa manera que ho va fer [[Pedro Checa]], va centrar tota la seva activitat en el partit, no ocupant cap lloc oficial en la [[Segona República Espanyola|República]], predominant en ell la idea de la prioritat absoluta de la victòria militar com a objectiu principal.
Nascut el 1895 en el si d'una humil família puix que el seu pare era forner i la seva mare obrera tabaquera va tindre una educació molt bàscia fins els onze anys, quan va iniciar-se com a aprenent en un forn de pa local. Amb disset anys va començar a guanyar-se el sou com a forner professional, entrant també al sindicat de forners de Sevilla, anomenat ''La Aurora.'' La seva carrera [[política]] va fer un salt durant la [[vaga general de 1917]], quan va encapçalar la vaga com a capdavanter dels obrers del pa. En proclamar-se la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] va continuar la tasca sindical en la clandestinitat, essent empresonat per la seva activitat el 1925.
 
Segons els seus manuscrits autobiogràfics va ser a la presó quan va reflexionar sobre els mètodes [[Anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]] i els errors comesos, esdevenint en conseqüència [[Marxista-leninista|Marxista-Leninista]]. Així doncs, en sortir de la captivitat es va afiliar al dèbil [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]] acompanyat de molts antics militants anarquistes decebuts.
La deterioració progressiva de la seva salut va fer que es traslladés a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] el [[desembre]] de [[1938]], i fou operat d'un [[càncer d'estómac]] a [[Leningrad]]. A [[Moscou]], va treballar com a membre del secretariat del [[Komintern]] i en produir-se, durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], la invasió [[alemanya]] es traslladà a diverses localitats de l'URSS, d'entre les quals destaquen el balneari terapèutic de [[Sotxi]], [[Krasnodar]], fins a fixar finalment la seva residència, amb la salut molt deteriorada, en la tardor de [[1941]], a [[Tbilissi|Tibilissi]], capital de la república de [[Geòrgia]]. El [[19 de març]] de [[1942]], en un atac de dolor, es va suïcidar llançant-se per una finestra del cinquè pis de l'hotel on s'allotjava.
 
En el IV Congrés del Partit Comunista realitzat a [[Sevilla]] el març de [[1932]] va ser escollit membre del [[Comitè Central]], i el setembre del mateix mes després d'una pugna democràtica dins el partit va esdevenir Secretari General.
Les seves despulles van ser enterrades al cementiri local després d'un llarg i multitudinàri funeral que va recórrer els principals carreres de la capital georgiana.
 
De seguida va saber capitalitzar el desencantament dels sectors més radicals i la rivalitat entre la [[Unió General de Treballadors]] i la [[Confederació Nacional del Treball]] en benefici del PCE.
 
Va mantindre una relació cordial amb el búlgar [[Gueorgui Dimitrov]], secretari general de la Internacional Comunista des de 1934, essent convidat al VII Congrés de la [[III Internacional|IC]] a Moscou, on es van establir les directrius que haurien de seguir els partits comunistes a nivell mundial per combatre el feixisme en auge. Aquesta va passar per la creació dels fronts populars; coalicions de partits que garantien l'ordre democràtic i els valors antifeixistes.
 
En el IV Congrés del Partit Comunista realitzat a [[Sevilla]] el març de [[1932]] va ser escollit membre del [[Comitè Central]]. El [[setembre]] va ser escollit secretari general. Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], José Díaz, de la mateixa manera que ho va fer [[Pedro Checa]], va centrar tota la seva activitat en el partit, no ocupant cap lloc oficial en la [[Segona República Espanyola|República]], predominant en ell la idea de la prioritat absoluta de la victòria militar com a objectiu principal.
 
José Díaz es va convertir en la imatge de la defensa a ultrança de la república, defugint de la idea de l'assalt a les estructures de l'estat abans de guanyar la guerra. La deterioració progressiva de la seva salut va fer que es traslladés a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] el [[desembre]] de [[1938]], ion va fouser operat d'un [[càncer d'estómac]] a [[Leningrad]]. A [[Moscou]], va treballar com a membre del secretariat del [[Komintern]] i en produir-se, durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], la invasió [[alemanya]] es traslladà a diverses localitats de l'URSS, d'entre les quals destaquen el balneari terapèutic de [[Sotxi]], [[Krasnodar]], fins a fixar finalment la seva residència, amb la salut molt deteriorada, en la tardor de [[1941]], a [[Tbilissi|Tibilissi]], capital de la república de [[Geòrgia]]. El [[19 de març]] de [[1942]], en un atac de dolor, es va suïcidar llançant-se per una finestra del cinquè pis de l'hotel on s'allotjava. Les seves despulles van ser enterrades al cementiri local després d'un llarg i multitudinàri funeral que va recórrer els principals carreres de la capital georgiana.
 
== Llegat ==
Durant molts anys, es va especular amb el fet que havia estat assassinat per les seves discrepàncies amb [[Ióssif Stalin|Stalin]], però aquesta afirmació quedà desmentida en ser desclassificada la informació dels serveis secrets soviètics, després de la caiguda del règim comunista, en la dècada de [[Anys 1990|1990]]. Les seves restes van ser repatriades pel PCE el [[30 d'abril]] de [[2005]] a Sevilla i s'hi celebrà un homenatge organitzat per l'organització nacional i regional del partit. L'endemà, l'[[1 de maig]], abans del seu trasllat al cementiri, les seves restes van ser traslladades a l'Ajuntament, on l'alcalde va llegir el nomenament de ''fill predilecte'' de la ciutat atorgat per unanimitat de tots els grups polítics municipals.
 
== Enllaços externsPersonalitat ==
[[Fitxer:José Díaz y Dolores Ibárruri Cartel.jpg|miniatura|Cartell propagandístic de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] on es veuen les tropes republicanes avançant sota la mirada de José Díaz i [[Dolores Ibárruri Gómez|Dolores Ibárruri]] com a personificació del partit]]
{{commonscat}}
José Díaz, "Pepe" com l'anomenaven afectuosament, va guanyar-se el respecte de molts no només per la seva brillantor política sinó que també pel seu tracte. En són molts els testimonis que narren que era un home afectuós, tutejador i de gustos simples. En moltes ocasions assistia a mítings tot i els seus dolors crònics del càncer i sempre dedicava un moment a resoldre les preguntes de les classes populars, per això sempre utilitzava un llenguatge senzill carent de tecnicismes per poder accedir a tot el públic, objecte del qual personatges com [[Manuel Azaña Díaz|Azaña]] se n'havien mofat titllant-lo d'analfabet. La seva faceta humana era criticada pels detractors com una debilitat, però va demostrar ser tot el contrari arribant a entrar als cercles més alts del comunisme mundial, assistint a reunions amb [[Gueorgui Malenkov|Malenkov]], [[Viatxeslav Mólotov|Mólotov]] o [[Ióssif Stalin|Stalin]]{{commonscat}}
* [http://www.pce.es/mundoobrero/mopl.php?id=315 Diez años de unidad, lucha y trabajo al frente del PCE], a ''[[Mundo Obrero]]''.
* [http://www.pceml.info/Biblioteca/index_jose_diaz.php/ Articles i discursos de José Díaz al ''web'' del Partit Comunista d'Espanya (Marxista Leninista)].