Revisió del 19:23, 20 oct 2019 modifica VriuBot (discussió \| contribucions) Bots 379.875 edits m Correcció enllaç patmapa trencat ← Edició anterior		Revisió del 22:34, 12 gen 2020 modifica desfés Jordi G (discussió \| contribucions) Autopatrullats 14.675 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula edifici ~~\| nom = Santa Maria de Montsant~~ ~~\| imatge = Campana de l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, serra del Montsant.JPG~~ ~~\| mapa_nom = Espanya Catalunya~~ ~~\| lat_dec = 41.29447~~ ~~\| long_dec = 0.89185~~ \| altitud = 1025 \| localitzacio = [[Serra de Montsant]], a 1035 m. [[La Morera de Montsant]] (Priorat) Linha 12 ⟶ 7: \| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya\|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11316 11316] }} [[Fitxer:Ermita de la Mare de ~~déu~~Déu del ~~montsant~~Montsant 05.jpg\|miniatura\|~~Vista general~~Interior de l'ermita.]] [[Fitxer:Ermita de la Mare de Déu del Montsant 04.jpg\|miniatura\|Dovella central de la portalada de l'ermita]] '''Santa Maria de Montsant''', o la '''Mare de Déu de Montsant''', és una ermita del municipi de [[la Morera de Montsant]] (Priorat) inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català]]. Es troba a 1035 m d'altitud, a dalt de la carena de la [[Serra del Montsant]], en el seu vessant nord, a prop de la localitat d'[[Albarca]] (poble del terme municipal de [[Cornudella de Montsant]]), dins el terme de [[la Morera de Montsant]] i just al límit municipal amb [[Cornudella de Montsant]]. De les moltes ermites existents al macís del Montsant, és la que es troba a més alçada, concretament a 1.025 metres, molt a prop de la [[Roca Corbatera]], el cim màxim del Montsant, i a l'inici del [[barranc dels Pèlags]].<ref name=solsona/> Linha 20 ⟶ 16: == Història == === Edat mitjana === Té el seu origen en les construccions eremítiques del [[{{segle \|XII]]\|s}}. En temps medievals va comptar amb una important devoció per part de les poblacions de la rodalia: Albarca, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant i Ulldemolins, principalment. Antigament hi tenien lloc romiatges i aplecs en diversos moments de l'any. També es coneixen nombroses processons de pregàries en demanda de pluja o d'altres favors celestials.<ref name=solsona/> L'ermita s'aixecà en el territori cedit el 1161 per [[Albert de Castellvell]], d'acord amb Alfons I, a Pere del Montsant i els seus, per dedicar-se a Déu i bastir-hi un monestir; l'intent no reeixí. Hi ha constància que el 1176 va residir per poc temps un grup d'eremites procedents de [[Cérvoles]].<ref name="patmapa"/> Linha 27 ⟶ 23: === Edat moderna === Amb el pas del temps, el santuari va anar perdent importància. La causa d'aquest fet pot trobar-se en el paper del santuari com a instrument per refermar el domini del territori per part de la Cartoixa d'Escaladei, a la qual va pertànyer des del {{segle \|XV\|s}}. Santa Maria de Montsant, que havia estat propietat del monestir cistercenc de Bonrepòs, va passar en aquest moment als cartoixans. Cap al 1450 es construeix un nou edifici, l'actual, prop del cingle que assenyala el límit del terme d'Escaladei –en l'actualitat, de la Morera de Montsant– amb el d'Ulldemolins. Prop de l'ermita es poden observar encara les runes del que se suposa que fou la primitiva capella o eremitori. És en aquest moment quan apareix una imatge de la Mare de Déu que, segons la llegenda, va ser trobada per un bou, com diuen els goigs antics.<ref name=solsona/> El 1557, 1689, 1691 i 1717 s'hi feren importants rogatives contra la secada o la pesta. El 1741 sembla que es reféu, en part, l'edifici; d'aquesta data és el gravat de l'escut d'Escaladei, que així en reafirmava la propietat.<ref name="patmapa"/> El 1810 els francesos hi van calar foc. El 1835 restà abandonada i en ruïnes. La imatge titular es traslladà a [[Albarca]], mentre que el Santuari es transformà en [[corral]]. A la fi del {{segle \|XIX\|s}} la capella fou restaurada per Ramona Ballester, de [[Cornudella de Montsant\|Cornudella]], però la imatge es guardava encara a Albarca el 1914.<ref name="patmapa"/> === Edat contemporània === Prop de l'ermita es troben també les runes de la casa dels ermitans amb què l'ermita va comptar fins ben entrat el {{segle \|XX\|s}} i on cada [[dilluns de Pasqua]] s'hi feia una [[romeria]]. Al {{segle \|XIX\|s}}, amb la desamortització dels béns de la Cartoixa, el santuari va ser abandonat i esdevingué un corral de bestiar. La imatge de la Mare de Déu, gòtica, va ser baixada a la parròquia d'Albarca. L'any 1909 va ser recuperada per al culte com a ermita adscrita a la parròquia d'aquesta població. Aquesta imatge va ser destruïda el 1936, quan el temple fou de nou malmès.<ref name=solsona/><ref name="patmapa"/> A l'ermita hi han tingut lloc tradicionalment dues festes: una a la primavera i l'altra a l'estiu. Albarca compta amb una de les poques tradicions locals sobre sant Jordi anteriors a l'actual diada del llibre i la rosa: una festa votada, anterior al {{segle \|XVIII\|s}}, per demanar la protecció del sant contra les picades dels escurçons i els escorpins. A començaments de {{segle \|XX\|s}}, els joves d'Albarca hi pujaven tot disparant trets amb les seves escopetes en senyal de festa. A finals de la [[dècada del 2010]] s'hi diu missa el mateix dia 23 d'abril, el [[dia de Sant Jordi]],<ref name=solsona/> dia en què els veïns d'Albarca hi celebren un [[aplec]]. La imatge d'una Mare de Déu trobada ha estat sempre objecte de molt de culte a tota la comarca.<ref name="patmapa"/> L'aplec de la Mare de Déu té lloc el 17 d'agost, tercer dia de la festa major d'Albarca, dia en què també acudeixen al santuari gent de les poblacions veïnes com ara Cornudella, la Morera i Ulldemolins. S'hi fa [[missa]], que acaba amb el cant dels [[goigs]] tradicionals a la Mare de Déu, i, tot seguit, hi ha un dinar de germanor.<ref name=solsona/>

Santa Maria de Montsant: diferència entre les revisions