Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2:
'''''Umkhonto we Sizwe''''' (o MK), (en català: fer de llança de la nació) era la branca militar del [[Congrés Nacional Africà]] de [[Sud-àfrica]] que actuava en col·laboració amb el [[Partit comunista de Sud-àfrica]] contra el règim d'[[apartheid]] llavors al poder en aquest país d'[[Àfrica Austral|Àfrica austral]].
''Umkhonto we Sizwe'', en el seu millor moment, només va comptar amb 11.000 adherits escampats principalment en camps d'entrenament a [[Angola]], a [[Zàmbia]], fins i tot a [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] i als països del [[pacte de Varsòvia]]. La seva força d'atac a Sud-àfrica estava essencialment composta de bombes i
== Història ==
Línia 34:
El [[1987]], Joe Slovo deixa el lloc de cap d'estat major de MK a [[Chris Hani]]. A partir de [[1988]], s'advoca per la intensificació de la lluita armada mentre que aquesta és qüestionada per [[Thabo Mbeki]], partidari del diàleg amb el govern de [[Pretòria]] considerant que les accions de sabotatge i els atemptats havien estat poc concloents per a fer evolucionar la política del govern i no havien fet més que reforçar la repressió. Tanmateix, L'ANC mantindrà la lluita armada durant tot el procés de negociacions, posició compartida tant per Nelson Mandela com per Oliver Tambo..
A finals dels anys 1980s mitjançant l'Operació Vulindlela (o Operació Vula): MK i l'ANC aconsegueixen establir una xarxa clandestina efectiva a Sud Àfrica mitjançant sistemes de comunicacions xifrats i la introducció de quadres destacats i armament pe preparar una insurrecció mitjançant la creació d'unitats d'autodefensa (SDU) en nombroses localitats. L'Operació Vula començà el 1986 i s'allargà paral·lelament a les converses de pau fins a
MK va suspendre formalment les seves accions armades l'agost [[1990]]. Si bé continuà entrenant i reforçant les seves estructures de combat. ▼
▲MK va suspendre formalment les seves accions armades l'agost [[1990]]. Si bé continuà entrenant i
▲A finals dels anys 1980s mitjançant l'Operació Vula: MK i l'ANC aconsegueixen establir una xarxa clandestina efectiva a Sud Àfrica mitjançant sistemes de comunicacions xifrats i la introducció de quadres destacats i armament pe preparar una insurrecció mitjançant la creació d'unitats d'autodefensa (SDU) en nombroses localitats. L'Operació Vula començà el 1986 i s'allargà paral·lelament a les converses de pau fins a 1994. L'Operació fou aprovada el 1986 per la direcció de l'ANC, dirigida per Oliver Tambo, Joe Slovo Cris Hani des de l'exili i a l'interior quadres com Ronnie Kasrils, Mac Maharaj, Siphiwe Nyanda o Archie Abrahams<ref>{{Ref-llibre|cognom=Simpson|nom=|títol=Umkhonto we Sizwe: The ANC’s Armed Struggle|url=|edició=25 de maig de 2017|llengua=anglès|data=Thula|editorial=Penguin Random House South Africa|lloc=|pàgines=|isbn=1770228411}}</ref>.
A partir de [[1994]], el primer govern sud-africà de l'era postapartheid va procedir a la unificació de totes les organitzacions para-militaires dels antics moviments de guerrilla (MK, armada d'alliberament popular de l'Azanie-APLA) sota una autoritat comuna per incorporació d'aquestes al si de la nova força nacional de defensa sud-africana (SANDF) o per la desmobilització d'aquells que no volien o eren declarats no aptes per servir en el nou exèrcit. Aquest procés va implicar 85.000 soldats i 20.000 civils de la força de defensa sud-africana (SADF), 28.000 membres civils o militars de MK, 6.000 combatents de l'APLA, 11 000 soldats dels exèrcits dels antics [[bantustan|bantustans]]. El [[1998]], 16% dels soldats de l'exèrcit nacional sud-africà havia sortit de les files de MK (prop de 12 mil persones) i 53% de l'antiga SADF.
Línia 48:
== Accions notables del MK ==
MK va ser responsable de diverses accions simbòliques, sobretot dels [[sabotatge|sabotatges]] contra infraestructures civils, industrials o militars, comportant de vegades la mort de civils (a partir de [[1977]]) però també d'[[atemptat|atemptats]], més mortífers, comesos sobretot al començament dels anys 1980. Les seves accions més espectaculars van ser:
* l'atemptat contra el complex de refinament del grup Sasol el [[1980|1979]]
* la seva "temptativa" de sabotatge de la [[central nuclear]] de [[Koeberg]] prop del Cap, el gener [[1982]]
* l'atemptat de ''Church street'' a [[Pretòria]] el [[20 de maig]] de [[1983]] (19 persones mortes, 217 ferides)
Línia 54:
* l'atemptat contra el tribunal de [[Johannesburg]] el [[1987]] (3 morts, 10 ferits)
* l'atemptat contra el banc Standard de [[Roodepoort]] el [[1988]] (6 persones mortes, 18 ferides)
L'ANC et MK han reconegut igualment la seva responsabilitat en l'atemptat d'[[Amanzimtoti]] per [[Nadal]] de [[1985]] (5 morts, 40 ferits) i en la mort d'una família de turistes [[afrikaners]] prop de [[Messina]] el desembre de [[1985]] en el marc d'una campanya que va fer 23 morts entre [[1985]] i [[1987]] a les zones rurals del nord i de l'est del [[província del Transvaal|Transvaal]].
| |||