Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
ampliació
Línia 2:
'''''Umkhonto we Sizwe''''' (o MK), (en català: fer de llança de la nació) era la branca militar del [[Congrés Nacional Africà]] de [[Sud-àfrica]] que actuava en col·laboració amb el [[Partit comunista de Sud-àfrica]] contra el règim d'[[apartheid]] llavors al poder en aquest país d'[[Àfrica Austral|Àfrica austral]].
 
''Umkhonto we Sizwe'', en el seu millormpunt moment,més nomésàlgid, va comptar amb 11.000 adherits escampats principalment en camps d'entrenament a [[Angola]], a [[Zàmbia]], fins i tot a [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] i als països del [[pacte de Varsòvia]]. La seva força d'atac a Sud-àfrica estava essencialment composta de bombes i d'armes lleugeres. Si no va aconseguir durant molts anys crear una logística suficient per tenir una [[guerrilla]] urbana en àmplia escala, es va convertir en una referència simbòlica per als que lluitaven contra l'apartheid.<ref> Stephen Ellis, veure bibliografia</ref> fins a finals dels 80, en què aconseguí establir una xarxa més àmplia, introduir armament en majors quantitats i coordinar grups de combatents per prwparar un moviment insurreccional en cas que no prosperessin les converses de pau que finalment acabaren amb l'apartheid<ref>{{Ref-web|url=https://omalley.nelsonmandela.org/omalley/index.php/site/q/03lv02424/04lv02730/05lv02918/06lv02985.htm|títol=UMKHONTO WE SIZWE (MK) Operations Report|consulta=14 de gener de 2020|llengua=anglès|editor=Nelson Mandela Centre of Memory,|data=}}</ref>. MK va estar en tot moment subordinat a la direcció política de l’ANC. .
 
== Història ==
Línia 10:
EL MK va llançar el seu primer [[atac armat]] el [[16 de desembre]] de [[1961]], festa nacional dels [[Afrikaners]] anomenat Dia del Vot en referència a la [[batalla de Blood River]]. L'organització va ser des de llavors considerada com una [[terrorisme|organització terrorista]] pel govern sud-africà.
 
=== 1961-1969 de la campanya de sabotatge a la conferència de Morogoro ===
Entre [[1961]] i [[1964]], el MK va cometre 134 actes de sabotatge causant tanmateix danys menors.
 
El [[1963]], en resposta al descobriment per la policia de documents relatius a l'existència d'''Umkhonto we Sizwe'', Mandela i diversos altres dirigents de l'ANC i de MK van ser arrestats i acusats de complot per a enderrocar el govern per la violència, l'anomenada Operació Mayibuye.
 
En el moment del seu procés que es va desenvolupar del [[9 d'octubre]] de [[1963]] al [[12 de juny]] de [[1964]], Nelson Mandela va explicar les raons del seu compromís en l'ANC i va imputar la creació d'''Umkhonto we Sizwe'' a la repressió policíaca i a la violència del govern.
 
El lideratge de l'ANC arribà a la conclusió que la campanya de sabotatge no havia aconseguit l'objectiu de convèncer el règim de l'apartheid a negociar en una Convenció Nacional. Els líders de l'ANC i l'MK discutiren la possibilitat d'emprendre la guerra de guerrilles per fer avançar la lluita contra el règim racista
En resposta a l'empresonament de la majoria dels seus caps regionals, MK estava totalment desorganitzada al si del territori sud-africà. L'organització militar, dirigida per Joe Slovo, es componia llavors de 800 guerilleros entrenats, amb bases a [[Tanzània]], on se situava el [[quarter general]] de MK o en camps d'entrenaments de [[Txecoslovàquia]] o d'[[Odessa]] a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió soviètica]].
 
Però MK encara estava totalment desorganitzada al si del territori sud-africà. L'organització militar, dirigida per Joe Slovo, es componia llavors de 800 guerillers entrenats, amb bases a [[Tanzània]], on se situava el [[quarter general]] de MK i en camps d'entrenaments de [[Txecoslovàquia]] o d'[[Odessa]] a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió soviètica]]. El [[1967]], l'organització va organitzar la seva primera acció d'envergadura contra les forces militars sud-africanes presents a [[Colònia de Rhodèsia|Rhodèsia del Sud]] (Zimbabwe) on estaven en suport de les forces armades rhodesianes. La majoria dels combatents van ser morts o empresonats. Alguns van aconseguir trespassar la frontera del [[Riu Zambezi]].
 
El 1967-68 en col·laboració amb el [[Exèrcit Revolucionari del Poble de Zimbabwe|Zimbabwe People's Revolutionary Army]] (ZIPRA) emprengué operacions per la infiltració d’operatius formats del MK a Sud-àfrica d’acord amb el concepte de guerra de guerrilles amb base rural. No obstant això, alguns molst efectius es van veure obligats a traslladar-se a Botswana i altres van haver de retirar-se a Zàmbia després de trobar dificultats considerables, particularment la manca de bases entre la població.
El [[1969]], el MK redefiní la seva estratègia militar.
 
El [[1969]], el MK redefiní la seva estratègia militar en la conferència de Morogoro (Tanzània). L'ANC va prendre la decisió de canviar l’enfocament dd’enviar grups armats de quadres al país per provocar la guerra de guerrilles de tipus rural i, en canvi, va emfatitzar que calia un període de reconstrucció política dins del país, necessari ja que el desenvolupament amb èxit de la lluita armada depenia de la mobilització política i forta d'estructures clandestines. La lluita militar es considerava que només formava part i es guiava d’una estratègia política més àmplia per garantir que la batalla contra l’apartheid es pogués lluitar en tots els fronts possibles, i no només un exèrcit o guerrilla sinó tots els oprimits per l’apartheid: "Quan parlem de lluita armada revolucionària, estem parlant de lluita política mitjançant mitjans que inclouen l’ús de la força militar (...) És important remarcar-ho perquè el nostre moviment ha de rebutjar totes les manifestacions del militarisme que separa la lluita dels pobles armats de la seva context polític", declarava l'MK en els seu document d'Estratègia i Tàctiques .
 
=== 1969-1979 del sabotatge a la guerra de guerrilles ===
El [[1975]], instal·la els seus camps de base a [[Angola]].
 
Després de les [[protestes de Soweto]] el [[1976]], MK va rebre el reforç de nombroses nous recrutamentsreclutes que es van incorporar al batalló del [[16 de juny]]. Les accions de sabotatge, més o menys dirigides, van començar llavors a desenvolupar-se a Sud-àfrica contra les infraestructures civils i militars. A partir de [[1977]], per primera vegada, causaven la mort de civils, de vegades en el moment d'intercanvis de trets amb les forces de policia. El [[1980]], un comando de MK, interceptat per la policia, prenia diversos ostatges a Silverton del qual tres van ser matats en el moment de l'assalt de les forces de l'ordre.
 
El [[1981]], MK organitzà amb èxit no menys de 90 sabotatges sobre blancs industrials o militars. A partir de [[1983]], cada vegada més civils són les víctimes d'atemptats amb bomba perpetrades en ple carrer pels activistes de MK mentre que un camp de terror és organitzat contra els grangers blancs a les zones rurals del [[província del Transvaal|Transvaal]]. L'exèrcit sud-africà intensifica llavors el bombardeig dels camps de MK, de [[Botswana]] fins a Tanzània.