Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions

El [[1987]], Joe Slovo deixa el lloc de cap d'estat major de MK a [[Chris Hani]]. A partir de [[1988]], s'advoca per la intensificació de la lluita armada mentre que aquesta és qüestionada per [[Thabo Mbeki]], que considera que les accions de sabotatge i els atemptats havien estat poc concloents per a fer evolucionar la política del govern i no havien fet més que reforçar la repressió. Tanmateix, L'ANC mantindrà la lluita armada durant tot el procés de negociacions, posició compartida tant per Nelson Mandela com per Oliver Tambo. Les posicions de Mbeki, en una posició diplomàtica i no implicat en la lluita clandestina, eren poc compartides al si de l'ANC.

Anys més tard, Paul Erasmus, membre de la branca de seguretat de la policia de Sud Àfrica encarregada de treballar amb stratkom (comunicacions estratègiques), va declarar que diverses de les "bombes lapa" que van esclatar al centre de Johannesburg a finals dels anys 1980, de les quals es va culpar l'ANC, van ser plantades per agents de seguretat i la policia per desacreditar l'ANC<ref>{{Ref-web|url=https://nl.newsbank.com/nl-search/we/Archives?p_product=WT&p_theme=wt&p_action=search&p_maxdocs=200&p_topdoc=1&p_text_direct-0=0EB0F16433B409D3&p_field_direct-0=document_id&p_perpage=10&p_sort=YMD_date:D&s_trackval=GooglePM|títol=De Klerk linked to `dirty tricks' to sabotage ANC|consulta=16 de gener de 2020|llengua=anglès|editor=Washington Post|data=10 de juliol de 1995}}</ref>.

El desembre de 1990 molts quadres i dirigents de l'MK i l'ANC tornaren de l'exili per participar en la Conferència Consultiva per encarar el procés polític de transició democràtica i en les negociacions. Els acords de Groote Schuur del 4 Maig 1990<ref>{{Ref-web|url=https://omalley.nelsonmandela.org/omalley/index.php/site/q/03lv02039/04lv02103/05lv02104/06lv02106.htm|títol=The Groote Schuur Minute 4 May 1990|consulta=|llengua=|editor=|data=4 maig 1990}}</ref> i de Pretoria<ref>{{Ref-web|url=https://www.sahistory.org.za/archive/pretoria-minute|títol=Pretoria Minute|consulta=|llengua=anglès|editor=|data=6 d'agost de 1990}}</ref> el 6 d'agost de 1990 establiren les bases per al futur amb la fi de l'apartheid i en conseqüència l'''Umkhonto we Sizwe'' anuncià la suspensió de les accions armades l'agost [[1990]]. Si bé continuà entrenant i mantenint les seves estructures de combat, i col·laboraren amb les forces d'autodefensa sorgides durant l'etapa d'atacs de forces com l'Inkhata Freedom Party o els supremacistes afrikaners contra les bases i simpatitzants de l'ANC, atacs tolerats pel règim després que l'MK anuncies l'alto el foc, durant la transició. L'ANC denuncià que els atacs pretenien demostrar que la majoria negra no era capaç de governar ni controlar el país, i eren una provocació per causar una guerra civil coma pretext per mantenir les estructures repressives de l'Estat. Tanmateix, l'MK no caigué en les provocación i tampcotampoc no es desmobilitzà fins que finalment s'integrarien a les forces armades del nou règim post-apartheid''.''

A partir de [[1995]], els responsables de MK, igual que els de les altres forces combatents durant l'era de l'Apartheid van testimoniar davant la [[comissió de la veritat i la reconciliació]] per explicar-se no només sobre els atemptats comesos en el seu nom sinó també sobre les purgues practicades als seus camps de formació. Una Amnistia fopufou garantida a tots els excombatents.