Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions

El mot que descriu l'[[espècie]] ha de ser un adjectiu que la diferenciï l'espècie de d'altres membres del seu mateix gènere. El nom del gènere deriva normalment del [[llatí]]. També s'utilitzen paraules provinents del [[grec clàssic]], de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie i contenen referències, entre d'altres, a l'aspecte o comportament del taxó, a personatges històrics o bé a la seva distribució.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gotch|nom=A.Arthur F.|títol=Birds. Their latin names explained|url=|edició=|llengua=anglès|data=1981|editorial=Blandfort Press|lloc=Dorset|pàgines=348|isbn=978-0713711752}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Jobling|nom=J.James A.|títol=Dictionary of scientific bird names|url=|edició=|llengua=anglès|data=2011|editorial=Christopher Helm|lloc=Londres|pàgines=301|isbn=978-0198546344}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Macleod|nom=R. D.|títol=Key to the names of British birds|url=|edició=|llengua=|data=1954|editorial=Pitman|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> De fet, els taxonomistes empren noms de moltes altres fonts, fins i tot extretes de bromes i [[acudit]]s. Tot i això, els motss'apliquen sempre se'lsals hi apliquenmots les mateixes regles gramaticals com si si fossin paraules llatines. Per aquesta raó la nomenclatura binomial es coneix popularment com el «nom en llatí», el terme exacte és «nom científic». Paral·lelament, en la nomenclatura popular de les llengües, els fenòmens de creació dels mots que donen nom a les espècies són els mateixos, com passa en el cas de l'ornitonímia catalana.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Maluquer|nom=J.|títol=Els ocells de les Terres Catalanes|url=|edició=|llengua=|data=1981|editorial=Barcino|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>

En el cas dels ocells, alguns noms poden induir a confusions en la seva traducció literal,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ortega i Gonzàlez|nom=Enric|cognom2=|nom2=|títol=Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans|url=https://www.worldcat.org/title/diccionari-etimologic-dels-noms-cientifics-dels-ocells-dels-paisos-catalans/oclc/994857693|edició=|llengua=|data=2017|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=9788499653624}}</ref> ja que en el moment de definir-se no es tenia el coneixement que avui dia se’nse'n té. Un exemple és el gènere ''Sitta'' que prové del gr. ''sitta'' i que alguns autors han traduït històricament com a picot, pica-soques, gaig, tipus de mussol o falcònid. També és el cas de ''motacilla'', que fa referència a un ocell bellugadís i de comportament inquiet i que Linnaeus va fer servir en les seves descripcions per fer referència a espècies de l'actual gènere ''Motacilla'', però també a espècies dels gèneres ''Troglodytes, Cinclus, Prunella, Erithacus, Luscinia, Phoenicurus, Saxicola, Oenanthe, Hippolais, Sylvia i Regulus''.