Guerra del Francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2.152.0.230. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
{{Guerra del Francès}}
{{Guerres napoleòniques}}
La '''
En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la [[guerra de guerrilles]], en una dimensió desconeguda fins al moment.
Segons el [[Tractat de Fontainebleau (1807)|tractat de Fontainebleau]] (27 d'octubre de 1807), el primer Ministre [[Manuel Godoy|Manel Godoy]] preveia, de cara a una nova invasió hispanofrancesa de [[Portugal]], el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. Sota el comandament del general [[Jean-Andoche Junot]], les tropes franceses van entrar a Espanya el [[18 d'octubre]] de [[1807]], creuant el seu territori a tota marxa abans de l'hivern, i van arribar a la frontera amb [[Portugal]], el 20 de novembre. No obstant això, els plans de Napoleó anaven més enllà, i les seues tropes van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar la [[Casa de Borbó]] i suplantar-la per la seua pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular.
El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, que va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència, juntament amb la forta inestabilitat política sorgida per la querella entre [[Carles IV d'Espanya]] i el seu fill i hereu [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], orquestrada pels francesos, que es va iniciar amb el Procés de l'Escorial i va culminar amb el [[Motí d'Aranjuez]] i l'ascens al poder de [[Ferran VII]], va precipitar els esdeveniments que van desembocar en els primers aixecaments al nord d'Espanya i l'[[Aixecament del 2 de maig]] de [[1808]] a [[Madrid]]. La difusió de les notícies de la brutal repressió, immortalitzada en les obres de [[Francisco de Goya|Francesc de Goya]], i de les [[abdicacions de Baiona]] del 5 i 9 de maig, que van estendre per la geografia espanyola la crida, iniciada a [[Móstoles]], a enfrontar-se amb les tropes imperials, van decidir la guerra per la via de la pressió popular malgrat l'actitud contrària de la Junta de Govern designada per Ferran VII.
La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa, i es va destacar per l'aparició del [[Guerrilla|fenomen guerriller]] que, juntament amb els exèrcits regulars aliats dirigits per [[Arthur Wellesley|Arthur Wellesley, duc de Wellington]], van provocar el desgast progressiu de les forces bonapartistes. La població civil, que va patir els efectes d'una [[guerra total]], en la qual tant els francesos com els aliats van abusar de la població i dels objectius civils, saquejant i devastant a gran escala i devastant, per exemple, la indústria espanyola, considerada una amenaça per als seus respectius interessos. Com el desmantellament de les fàbriques de tèxtils de Segòvia i Àvila, o la destrucció de la ciutat de Sant Sebastià. Els primers èxits de les forces espanyoles a la primavera i a l'estiu de 1808, amb la [[batalla del Bruc]], la resistència de [[Saragossa]] i [[València]] i, en particular, la [[Batalla de Bailén|sonada victòria de Bailén]], van provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre, seguida a la tardor de 1808 per l'entrada de la [[Gran Armée]], encapçalada pel mateix Napoleó, que va culminar el màxim desplegament francès fins a mitjan [[1812]]. La retirada d'efectius amb destinació a la campanya de Rússia va ser aprofitada pels aliats per reprendre la iniciativa a partir de la seva victòria en la Batalla dels Arapiles ([[22 de juliol]] de [[1812]]) i, contrarestant l'ofensiva francesa, avançar al llarg de 1813 fins als [[Pirineus]], derrotant als francesos en les batalles de [[Batalla de Vitòria|Vitòria]] ([[21 de juny]]) i Sant Marcial ([[31 d'agost]]). El [[tractat de Valençay]] ([[11 de desembre]] de [[1813]]) va restaurar a Ferran VII i deixava a Espanya lliure de la presència estrangera, però no va evitar la invasió del territori francès, sent la batalla de Tolosa de Llenguadoc ([[10 d'abril]] de [[1814]]), l'últim enfrontament de la guerra. Referint-se a la guerra d'independència espanyola, Napoleó I, en el seu exili, va declarar:
| |||