Tele/Estel: diferència entre les revisions

 

Es considerat el mitjà de comunicació per escrit més important  entre 1939 i l’aparició del diari ''Avui'' (1976). Era una publicació moderna de caràcter cultural que destacà pel seu servei a la intel·lectualitat i a la cultura catalanes. Hi van col·laborar grans figures de la cultura catalana, com ara Pere Calders o Jaume Fuster. La crisi produïda per l’atonia política i informativa de la premsa va portar a la seva suspensió definitiva l’any 1970.

 

== Naixement ==

Les circumstàncies del naixement de ''Tele/Estel'' només es podien donar en una situació d’estreta col·laboració amb el govern, en un context de política lleument oberturista del règim franquista. El 1966 neix a Barcelona ''Tele/Estel,'' a l’empara de la nova empresa tele/Exprés S.A. . L’empresa editora va optar per una presentació arriscada i dinàmica, per tal de fer un projecte el més rentable possible. Tot i les vinculacions amb el règim de Franco, hi havia fets que indicaven un allunyament relatiu d’aquestes vinculacions. És destacable el naixement de ''Tele/Estel'' perquè des de l’any 1941 amb l’edició de La Prensa, no hi havia hagut a Catalunya cap diari d’aquest tipus. El 1966 les publicacions periòdiques havien de dependre obligatòriament dels permisos de l’Estat. ''Tele/Estel'' va gaudir d’aquest permís. La concessió administrativa va ser singular, ja que el ministre Fraga Ibarne no la féu a l’empresa, sinó a Ignasi Agustí i Carles Sentís, dos empresaris que posteriorment haurien de dirigir ''Tele/Estel''. El primer número es va publicar el 22 de juliol de 1966. Era l’any de la Ley 14/1966, de 18 de marzo, de Prensa e imprenta, també coneguda com a Llei fraga. Aquesta nova reforma de la política informativa va fer desaparèixer la censura prèvia, cosa que va crear un nou marc de llibertat i la possibilitat de crear noves empreses periodístiques que obrien noves possibilitats. No hi havia explícita cap limitació a la llengua catalana. ''Tele/Estel'' va aconseguir sortir a la llum enmig del convuls sistema franquista i traient profit de la lleu política oberturista del règim. Cal tenir present que la llei fraga no era més que un recurs del sistema franquista per garantir la seva pervivència, però malgrat això va suposar una revolució en els mitjans de comunicació escrits. L’autor Josep Faulí remarca la necessitat de recordar que ''Tele/Estel'' és fruit de la nova política oberturista de l’Estat més que no pas conseqüència de la pressió social catalana.