Irene Polo i Roig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Traductors del francès al castellà usant HotCat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 7:
Irene Polo va néixer en el si d'una família humil del [[El Poble-sec|Poble-sec]]. El pare, Antonio Polo, era guàrdia civil i va morir jove; la mare, Francisca Roig, va haver de tirar endavant la família amb l'ajuda de la filla gran, Irene, que tenia dues germanes més petites: Rosario (1913-1984) i Maria (1911-1983).<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pessarrodona|nom=Marta|títol=Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna.|url=|edició=|llengua=català|data=2006|editorial=Ediciones Destino, S.A.|lloc=|pàgines=185-197|isbn=9788497100854}}</ref><ref name=ar>{{ref-web|url=http://web.archive.org/web/20101112193657/sites.google.com/site/narracions/biografies-de-dones-catalanes/03-altres-professionals-esposes/06-irene-polo-periodista|consulta=28 novembre 2014|títol=Irene Polo, periodista|editor=Archive.org}}</ref><ref>[https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-R1S9-TM?i=297&cc=2015324 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona].</ref> Es va formar de manera autodidacta.<ref name=gir/> Abans de dedicar-se exclusivament al periodisme, Irene Polo treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. Inicià la carrera periodística l’any 1930 a la revista ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'' i exercí la professió a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, fins a l’any 1936.<ref name="dd">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=673|nom=Irene Polo Roig}}</ref>
Els articles publicats a ''[[Imatges (revista)|Imatges]]'', ''[[La Humanitat]]'', ''[[La Rambla (publicació)|La Rambla]]'', ''[[L’Opinió]]'', ''[[L'Instant (diari)|L’Instant]]'' i ''[[Última Hora]]'', són un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d'aquell moment: des d'articles sobre els usos de la moda –la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot– fins a reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants– o d'alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir.
Com a enviada especial, va informar del judici a l’exgovern de la Generalitat pels [[Fets d'Octubre]] de 1934 o de les vagues revolucionàries a les mines de Sallent i Súria, entre altres esdeveniments.
| |||