{{Infotaula edifici}}La '''Cinémathèque Française''' (sinematɛk fʁɑ̃sɛz) conserva un dels més grans [[arxius]] de films, pel·lícules, documentals i objectsobjectes relacionats més grans del món. Amb seu a [[París]], la institució realitzafa projeccions diàries de pel·lículesfilms d'arreu del món.<ref>Grenier, Cynthia (Feb. 13, 2004). [http://www.washtimes.com/entertainment/20040211-093546-4381r.htm Langlois' film world seen with rose colors] ''The Washington Times''.</ref>
== Història ==
La col·lecció es va originar gràcies als esforços d'[[Henri Langlois]], quique durant la dècada de 1930 va començar a coLcol·leccionar i projectar films. Quan va començar la [[Segona guerra mundial]], Langlois ja disposava d'una de les col·leccions audiovisuals més importants del món. Les autoritats Nazisnazis a la França ocupada van sol·licitarvoler ladestruir destrucciótots deels tot el seuseus arxius, però Langlois i els seus amics van aconseguir protegir-holos fins al final de la guerra.
Un cop finalitzadaacabada la guerra, el govern francès li va deixar una petitareduïda sala de projeccions,aixíi comli va assignar un petit subsidi per a conservar la seva col·lecció, que es va ser reubicadareallotjar a la l'Avenue de Messine. FouVa ser un recurs habitual per a directors de cinema de l'època, com [[Robert Bresson]], [[René Clément]], [[Henri-Georges Clouzot]] i [[Jacques Becker]], quique freqüentaven sovint la cinemateca de Langlois. Els directors de la ''[[Nouvelle Vague]]'' com [[Alain Resnais]], [[Jacques Rivette]], [[François Truffaut]], [[Jean-Luc Godard]], [[Claude Chabrol]], [[Roger Vadim]], [[Jacques Doniol-Valcroze]], i [[Pierre Kast]] també es van formar veient pel·lícules de Langlois.<ref>Roud, Richard (1983) ''A Passion for Films: Henri Langlois and the Cinémathèque Française'', London: Secker and Warburg; New York: Viking Press {{ISBN|0-670-36687-0}}</ref>
