Xella: diferència entre les revisions

El terme, força muntanyós, s'integra en el [[massís del Caroig]], i és ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel [[riu Sellent]] i els barrancs del ''Lobo'', del ''Turco'', Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la dels ''tres xorros'', la de ''las Clochicas'', del ''Romeral del Cano'', de la Mina, de ''los Chopos'', etc. Altres paratges, que podem conèixer recorrent el termevisitables a peutravés perde la xarxaxàrcia de petits [[Sender|senders]] senyalitzats, són l'Abrullador, Salsalet, ''el Salto'', el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

Municipi d'alt interés arqueològic per la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del ''Lobo'' hi ha les coves ''Alta de las Conchas'', la de ''la Peña Gorda'', la de ''la Bellota'', i la de ''Vicente Vaello'' que van des del [[Mesolític]] fins a l'[[Edat dels Metalls]]; de l'[[Eneolític]] tenim les coves de ''los Baños''; dels ibers restes de ceràmiques als ''Secanos Altos'' i en alguna altra localització, i a la ''Peña del Turco'' es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses deixallesrestes i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la ''Peña del Turco''. Durant l'[[Edat mitjana|època medieval]] fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que [[Jaume I]] (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El [[1300]] hi era senyor Jaume d'Oblites. En [[1341]] fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el [[1356]] passà al comte de [[Dénia]] i als [[Duc de Gandia|ducs reials de Gandia]]. A finals del [[segle XV]] era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el [[1609]] (90 famílies segons el [[Cens de Caracena]]), el [[Ducat de Gandia|duc de Gandia]], en [[Francesc Carles de Borja|Carles de Borja]] donà carta pobla el [[1611]]. El 1750 n'era senyor en Josep de Bellvís, marqués de [[Bèlgida]].<ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Gran Enciclopedia de la C. V., vol. IV| editorial = Prensa Valenciana| lloc = València| data =2005 | pàgines = 290-292| url = | llengua = castellà | isbn =84-87502-51-2}}</ref>

Zona tradicionalment agrícola, al [[regadiu]] es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al [[Agricultura de secà|secà]] [[oliva]], [[raïm]], [[Garrofer|garrofa]] i [[Ametlla|ametla]]. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures de [[caliquenyo|caliquenyos]] o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

* '''Església de la Verge de Gràcia'''. SegleDel [[segle XVIII]]. La cúpula està sent estudiada per la sospita que [[Gaudí]] (1852-1926) estiguésva rereparticipar elen seuel disseny.

* '''Els Castillets'''. DeixallesRestes d'origen àrab.

* '''Festes Patronals''': se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del [[2 de febrer|2]] al [[4 de febrer]]. EnS'hi aquestesduen festesa es poden gaudir determe [[Cercavila|cercaviles]], concerts, [[Processó|processons]], festes nocturnes, vaques, etc.