Parallamps: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Història de la protecció contra els llamps: Afegeixo enllaç |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 9:
Des de llavors fins ara, la ciència no ha anat molt més enllà pel que fa a la protecció contra els llamps. La comunitat científica s'ha centrat en l'optimització d'aquell rudimentari màstil punxegut del segle XVIII, la denominada Punta Franklin, fins a aconseguir aparells que encara cridin amb més força el llamp per intentar assegurar, almenys, el lloc de caiguda. El desenvolupament d'aquesta tècnica provoca un augment no tan sols de les probabilitats que el llamp caigui en el punt desitjat sinó també que augmenti l'activitat elèctrica a la zona.
Cap al 1920 el parallamps va experimentar una transformació a partir de les idees de [[Leó Szilárd]] al afegir-li la punta radioactiva. Es va cobrir la punta del parallamps amb unes làmines d'un element radioactiu per tal d'atreure més els llamps però aquest sistema es considerà perillós per a la salut i es procedí a la seva retirada. Des dels anys 1980 s'apliquen als parallamps dispositius ionitzants que volen tindre una major eficàcia en la captura dels llamps.<ref>Demy 1998, p. 67.</ref>
== Estructura i funcionament ==
Línia 18:
Els parallamps s'instal·len en llocs elevats i, a vegades, acaben en una estructura amb diverses puntes per tal de potenciar-ne l'efectivitat.
Es considera que la zona protegida pel parallamps és un con amb l'eix i vèrtex en el propi parallamps i amb la base de radi 1,75 vegades l'altura del propi parallamps.<ref>Demy 1998, p. 66.</ref>
<center><gallery>
| |||