Ivo Pogorelić: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ivo Pogorelić''' (també '''Ivo Pogorelich''' , Belgrad, 20 d'octubre de 1958) és un [[pianista]] [[Iugoslàvia|iugoslau]] .
Linha 9 ⟶ 8:
Pogorelić va guanyar el Concurs de Casagrande a [[Terni]], Itàlia, el 1978 i el Concurs Musical Internacional de Montreal el 1980. El 1980 es va inscriure al [[Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin]] de Varsòvia i va ser eliminat a la tercera ronda. Una de les adjudicatàries, [[Martha Argerich]], el va proclamar "geni" i va renunciar al jurat com a protesta. <ref>Stevenson, Joseph. [{{Allmusic|class=artist|id=q46402/biography|pure_url=yes}} Allmusic Biography]</ref>
Pogorelić va donar el seu primer recital a Nova York, al [[Carnegie Hall]] el 1981. Va debutar a Londres el mateix any. Des de llavors, ha tocat sol en molts recitals arreu del món i ha tocat amb algunes de les orquestres capdavanteres del món, incloent-hi l'Orquestra Simfònica de Boston, l'Orquestra Simfònica del Londres, l'Orquestra Simfònica de Chicago, la [[Orquestra Filharmònica de Viena]], la [[Orquestra Filharmònica de Berlín]], i moltes altres. Pogorelić aviat va començar enregistrant per la [[Deutsche Grammophon]] i el 1982 era un dels seus artistes exclusius. Va fer enregistraments d'obres de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Johannes Brahms|Brahms]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Joseph Haydn|Haydn]], [[Franz Liszt|Liszt]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Modest Mússorgski|Mússorgski]], [[Serguei Prokófiev|Prokófiev]], [[Serguei Rakhmàninov|Rakhmàninov]], [[Maurice Ravel|Ravel]], [[Domenico Scarlatti|Scarlatti]], [[Aleksandr Skriabin|Skriabin]] i [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]].<ref>"C comme Chopin", in ''Improvisation so piano'', [[Jean-Pierre Thiollet]], Neva Editions, 2017, p. 29. {{ISBN|978-2-35055-228-6}}</ref> Va ser el primer pianista clàssic convidat per actuar a [[Kuwait]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.inyourpocket.com/croatia/zagreb/concerts-culture-events-entertainment/Classical-Music-Concerts/Ivo-Pogorelic_72071v|títol=Ivo Pogorelić|obra=inyourpocket.com
Les actuacions de Pogorelić de vegades han estat polèmiques. Les seves interpretacions eren ben rebudes per moltes audiències, però no sempre pels crítics. El seu primer enregistrament de la Sisena Sonata de Prokófiev va rebre grans elogis, incloent un premi Rossete en la ''Penguin Guide to Classical Recordings''. Tanmateix, el crític del New York Times Harold C. Schonberg va criticar Pogorelić pels seus tempos inusualment lents a l' Op. 111 Sonata de Beethoven, i afirma que Pogorelić "intenta desesperadament ser el Glenn Gould del pianisme romàntic (amb algunes excentricitats de Gould però cap de la seva mena particular de geni)".<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/1986/07/06/arts/do-today-s-pianists-have-the-romantic-touch.html?scp=20&sq=pogorelich&st=nyt|editor=The New York Times|títol=Do Today's Pianists Have The Romantic Touch?|data=6 de juliol de 1986}}</ref> Vint anys més tard, un altre crític del Times, Anthony Tommasini, va fer la crítica d'una actuació de la mateixa peça: "Aquí hi ha un immens talent tràgicament extraviat. Què ha anat malament?"<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/2006/10/28/arts/music/28pogo.html?_r=1&scp=1&sq=pogorelich&st=nyt|editor=The New York Times|títol=After a Decade Away, an Elusive Figure Returns|data=28 d'octubre de 2006}}</ref>
Linha 28 ⟶ 27:
{{Referències}}
[[Categoria:Pianistes]]
[[Categoria:Persones de Belgrad]]
| |||