La importància de ser Frank: diferència entre les revisions

Les aparences i l'autèntic jo són el tema central de l'obra i la crítica principal que efectua Oscar Wilde contra la societat del seu temps. Els dos homes han d'inventar-se persones i identitats per poder fer el que volen sense el judici de la comunitat, preocupada solament pels diners i la reputació, com explicita Lady Bracknell en els sues diàlegs mordaços sobre el matrimoni. La trivialitat d'una classe rica representada pel [[dandisme]] s'adiu amb el to general de la comèdia. L'honestedat, present cada cop que apareix el nom "Frank" era el valor més preuat entre els contemporanis de l'autor, uns contemporanis que per la seva frivolitat són tot menys honestos.

Elles volen casar-se amb un home que es digui Frank, no busquen criteris racionals o socials, com la procedència i la riquesa que vol Lady Bracknell, ni una relació sincera i llarga. Una elecció basada en el nom i en la fantasia posa novament en relleu la frivolitat que envolta totes les relacions de l'època.

El joc de paraules del protagonista resulta clau en tota l'obra. A l'original es diu Ernest, que sona com "earnest" (el més honest), un joc que es manté en la traducció catalana "Frank-franc, franquesa). I el joc és fonamental perquè els protagonistes resulten ser tot menys francs o honestos, ja que els dos joves porten una doble vida basada en una identitat falsa. Els jocs de praules, però, amaren tota l'obra ja que l'ús del llenguatge d'una forma lúdica és una de les marques de l'estil de Wilde.<ref>Ellmann, Richard (1988). O''scar Wilde''. New York: Vintage Books. ISBN 0394759842.</ref> L'afectació i la ironia són emblemes de la classe alta victoriana, que diu el que no fa.