Ofensiva de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà revisió
Etiqueta: Desfés
Línia 378:
[[Fitxer:Panzerbefehlswagen desfilant a Barcelona 1939.jpg|miniatura|Un [[SdKfz 265 Panzerbefehlswagen]] desfila per l'[[illa de la Discòrdia]] després de la caiguda de Barcelona.]]
 
Les tropes sublevades van ser rebudes de forma desigual a la ciutat. A alguns llocs la gent, veient que no hi ha enfrontaments dins la ciutat, sortirà a rebre els ocupants amb alegria, esperant que així s'acabin els bombardeigs aeris i la fam. En altres llocs, per contra, la gent es quedarà tancada a casa seva. Els franquistes de seguida tornaran a subministrar [[electricitat]] a la ciutat i els [[telèfon]]s es tornaran a posar en funcionament. En els dies següents també es reactivaran molt ràpidament els [[Sala de cinema|cinemes]], com a eina propagandística per transmetre normalitat, i el [[transport públic]]. També amb finalitats propagandístiques s'organitzarien diferents misses de campanya.<ref>Regàs; Pigrau. 2014, min. 15 i 20</ref> Simultàniament, la ''Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos'', o DERD, va iniciar una campanya d'escorcolls i confiscació de documentació. Entre el 28 de gener i el 7 de juny del 1939 es van registrar 1.399 escorcolls a empreses, institucions i seus d'organitzacions. A partir d'aquests escorcolls començaria la repressió; l'aparell judicial franquista va crear 4.000 expedients urgents d'antecedents individuals.<ref>{{citar ref |títol = El dia que s’ho enduen tot |editor = Canosa Farran, Francesc; Moran Gimeno, Neus |obra = [[La Mira Magazin]] |data = 26 gener 2019 |url = https://www.lamira.cat/histories/1109/el-dia-que-sho-enduen-tot |consulta = 26 gener 2020}}</ref><ref>{{citar ref |títol = Així va ser l'ocupació franquista de Barcelona |editor = Finestres, Jordi; Villarroya, Joan |obra = [[Sàpiens]] |data = 21 gener 2020 |url = https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/aixi-va-ser-l-ocupacio-franquista-de-barcelona_201754_102.html |consulta = 26 gener 2020}}</ref>
 
La presa de Barcelona va ser una gran victòria pels nacionals que va tenir un fort ressò internacional. El [[Galeazzo Ciano|comte Ciano]], ministre d'Afers exteriors del [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i gendre de [[Mussolini]], escriuria que el Duce estava profundament emocionat. Per la seva banda, [[Hitler]] envià un telegrama a [[Franco]], felicitant-lo per l'èxit assolit per les tropes sota el seu comandament.{{sfn|Villarroya|2014|p=62-66}}