Revisió del 10:56, 27 gen 2020 modifica 213.4.12.179 (discussió) La historia . em canviat les paraules per altres més adequades com per exemple germanics per alemañs i tambe la descripció de gots per la adequada Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 11:00, 27 gen 2020 modifica desfés Barcelona (discussió \| contribucions) Administradors 42.949 edits m Revertides les edicions de 213.4.12.179. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Battle between Clovis and the Visigoths.jpg\|miniatura\|[[Batalla de Vouillé]] ([[507]]), entre [[francs]] i [[visigots]], representada en un manuscrit del segle XIV.]] Els '''regnes ~~alemañs~~germànics''', '''regnes ~~romanoalemañs~~romanogermànics''' o ~~imperis~~'''monarquies ~~alemañs~~germàniques''' van ser els [[estat]]s que es van establir a partir del [[segle V]] a l'antic territori de l'[[Imperi Romà d'Occident~~\|Imperi Romà d~~]]~~Orient~~. Procedien d'Europa del Nord i de l'Est. Les seves institucions polítiques peculiars, en concret l'assemblea de guerrers lliures (''[[thing]]'') i la figura del [[rei]] (en [[proto]] ''kuningaz'', que dóna a [[anglo-saxó~~\|anglo-sexó~~]] ''cyning'', en [[anglès]] ''king'', en [[alemany]] ''König'' i en les ~~culi~~ [[llengües nòrdiques]] ''kung'' o ''kongo'' ), van rebre la influència de les tradicions institucionals de l'Imperi i el [[món grecoromà]], i es van anar adaptant a les circumstàncies del seu assentament en els nous territoris, sobretot a l'alternativa entre imposar com a minoria dirigent sobre una majoria de població local o fusionar-se amb ella. Els nous regnes germànics van conformar la personalitat de l'Europa Occidental durant l'[[edat mitjana]], van evolucionar a [[monarquies feudals]] i [[monarquies autoritàries]] i, amb el temps, van donar origen als [[estats-nació]] que es van anar construint al voltant d'elles. Socialment, en alguns d'aquests països, com [[Espanya]] o [[França]], l'origen germànic ([[poble got\|got]] o [[poble franc\|franc]]) va passar a ser un tret d'[[honor]] o d'orgull de [[casta]] ostentat per la [[noblesa]] com a signe de distinció sobre el conjunt de la població. Línia 13: A la [[Gran Bretanya]] s'instal·laren els [[angles]], [[saxons]] i [[juts]], que crearen una sèrie de regnes rivals, unificats finalment pels [[danesos]] (un poble [[nòrdic]]) i que, més endavant, s'anomenarien [[regne d'Anglaterra]]. === Gots=== [[Fitxer:Mausoleum of Theoderic.JPG\|miniatura\|El [[Mausoleu de Teodoric]] a [[Ravenna]], l'única relíquia significativa de l'arquitectura dels gots.]] Els [[gots]] tenien una forta organització dinàstica que els va permetre adquirir una capacitat de xoc i una penetració més gran que les altres tribus germàniques de l'època, van envair [[Dàcia]] i s'hi van assentar, tot i haver estat derrotats el [[214]] per l'emperador [[Caracal·la]]. = Els [[Vas de precipitats\|gots]] eren envasos de vidre on es solien posar líquids. En canvi a l'actualitat es fan servir [[Pell\|pells d'humans]] per emmagatzemar diferents líquids potables o no potables com: l'aigua, la '''''[[Cocaïna\|COCA]]''''' - cola o el [[TriNa\|'''''TRINARANJUS''''']] = El contacte amb l'[[Imperi Romà]] aviat va introduir certa civilització en les tribus gòtiques, sobretot en les orientals ([[ostrogots]]). Molts dels seus membres van decidir integrar-se en les legions imperials com a voluntaris.

Regnes germànics: diferència entre les revisions